LD-AAC

Low Delay Advanced Àudio Coding (LD-AAC o AAC-LD) significa, en anglés, codificació d'àudio alvançada en retardo baix.

És l'estàndart de codificació d'àudio, dins de MPEG-4, que oferix una millor relació entre calitat d'àudio i retardo de codificació. L'algoritme de codificació provoca un retardo de sol 20 ms (milisegons), ademés que soporta qualsevol tipo d'àudio: sò del parla (en anglés “speech”), música i sons atmosfèrics.

Descripció

Fins a l'aparició del Códec d'àudio LD-AAC no hi havia modo de conseguir establir comunicacions bidireccionals (dúplex) d'alta calitat i baixa velocitat de senyes (bitrate):

• Per un costat, els codificadores d'àudio perceptible (que l'oït humà pot detectar) com mp3 (MPEG Layer 3) oferixen una bona calitat d'àudio para tot tipo de senyals, inclosos música i parla, a unes velocitats menors que 16 kbps. Aixina i tot, el retardo per l'algoritme de codificació i decodificación pot excedir fàcilment els 100 ms, cosa que no és acceptable en comunicacions dúplex.
• Per un atre costat, els codificadores de parla, com el G.722.2, introduïxen un retardo menor que els codificadores perceptibles i permeten ser acceptats per a soportar comunicacions dúplex. De tots modos, és important dir que estos codificadores solament oferixen bona calitat per a senyals de parla, ya que solen fallar quan s'usen per a codificar senyals de música. Ademés, la calitat de sò que oferixen moltes voltes no és suficient en aplicacions d'alta calitat. Vore la figura següent:

Comparació de LD-AAC front LC-AAC i mp3.

Aixina que el MPEG-4 LD-AAC s'ha dissenyat per a combinar les ventages de la codificació d'àudio perceptible en un retardo suficientment chicotet per a satisfer comunicacions bidireccionals. Este codificador ho ha desenrollat l'empresa alemana “Fraunhofer” i deriva de el MPEG-4 LC-AAC (Low complexity AAC, AAC de baixa complexitat).

Com s'ha dit, el codificador LD-AAC introduïx un retardo de codificació de sol 20 ms. Per un atre costat, oferix una bona calitat d'àudio para tot tipo de senyals (música, perceptible, sons atmosfèrics, ...) i és soportable per a comunicacions bidireccionals. Ademés, puc ser usat juntament en les ferramentes per a combatre errors de MPEG-4 (MPEG-4 Error Resilience Tools) per a disminuir l'impacte, en la calitat del sò, pels errors de transmissió.

Per últim, és important dir que, a diferència dels codificadores de parla (en anglés, "speech codec"), la calitat de l'àudio creix a mida que aumenta el bitrate. En açò es pot conseguir una calitat màxima.

Funcionament

La següent figura mostra el diagrama de blocs que seguix el codificador de LD-AAC:

Esquema de codificació del códec LD-AAC.

La codificació consta de dos grans blocs: Processat de l'espectre i Quantificació i codificació.

• Primer fa un processat espectral de la senyal que es vol codificar:

• • S'obté la transformada directa del coseno modificat (MDCT), per a treballar en el domini transformat i no en el temporal.
  • S'usa la tècnica TNS (en anglés, Temporal Noise Shaping: ). És una tècnica de reducció de bits que conseguix minimisar l'impacte dels errors de quantificació. Afig soroll incorrelado a la senyal.
  • Després, la senyal passa pel bloc "intensitat/acoplament".
  • Despuix, el bloc "PNS" (en anglés, Perceptual Noise Substitution: substitució del soroll perceptible).
  • I, per últim, el bloc "Mid/side".

Aixina es té tota la part de tractament de l'espectre.

• Per un atre costat, es té que quantificar les mostres de senyal per a adaparlas al tipo de codificació:

• • Primer, es decidixen que factors d'escala es van a usar.
  • En ells, es quantifiquen les mostres segons els nivells triats pel bloc anterior (bloc "Quantization").

• • Per últim es codifiquen les mostres quantificades a usant l'algoritme de Huffman (codificació Huffman).

Sempre controlant que el bitrate siga el desijat i que no es distorsione massa la senyal (objectiu que controla el bloc "Bitrate/Distortion Controller").

En este procés, s'obté el fluix de bits codificats.

Vore també

• HD Radi
• Full-HD Voice
• LTP-AAC
• MPEG-4 (tecnologia "pare")
• AAC (tecnologia base de LD-AAC)
• LC-AAC (tecnologia d'a on deriva LD-AAC)
• MP3 (tecnologia relacionada)
• G.722, G.722.1-C i G.729.1 (estàndars de l'ITU comparables)