Anar al contingut

LOK

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:LOK drawing.png
El mòdul orbital LOK pròpiament dit.
Archiu:MondraumLOK.jpg
Representació de el LOK

LOK (Lunova Orbitalny Korably, també cridada Soyuz 7K-LOK o Soyuz 7K-L3) va ser un proyecte de nau espacial llunar orbital soviètica, similar a la nau Apolo nortamericana que permaneixeria en òrbita al voltant de la Lluna, mentres s'efectuava el alunizaje del mòdul LK, fins a la tornada definitiva a la Terra. La nau va ser elegida per a integrar el complex L3 front a atres dissenys anteriors de la nau Soyuz proposts per al mateix fi, com la Soyuz 7K-L1.

Característiques

[editar | editar còdic]

Esta nau posseïa tres mòduls diferenciats: un mòdul de propulsió, encarregat de les maniobres de tornada (similar al mòdul de servici nortamericà), una càpsula de descens a Terra (similar al mòdul de mando nortamericà) en la qual dos cosmonautas passarien la major part del temps, i un mòdul de servici esfèric situat en la part superior de la nau.

El disseny extern de la Soyuz LOK era una versió ampliada del célebre mòdul Soyuz encara en us. Segons pareix, a diferència dels mòduls Soyuz, el LOK no usaria els panels fotovoltaics desplegables (a l'estil «ales») sino que produiria per sistemes electrogens a reaccions químiques la seua pròpia electricitat. De la mateixa manera que el mòdul Soyuz, el OK estaria dividit en tres seccions: el mòdul impulsor (en eixides més potents que en la Soyuz, este mòdul tindria més llongitut que el de la Soyuz), en el mig la secció troncocónica de comando (l'única part que retornaria en els tres tripulants a la Terra) i una secció esfèrica «orbital» o de servici que comunicaria per una esclusa en el mòdul de alunizaje (és dir en el mòdul LOK).

Per a posar l'òrbita llunar esta nau, es va dissenyar com a propulsor l'eixida LOK, el qual per les contínues reformes, al fracàs dels seus llançaments, la desviació de fondos destinat a millorar els sistemes de defensa en la seua crisis fronteriça en China i finalment a l'èxit nortamericà en el seu programa Apolo, varen fer que el proyecte de alunizaje tripulat languideciera fins a ser oblidat definitivament, sent substituït per estacions orbitales permanents Salyut.

Vore també

[editar | editar còdic]