La Reina de la Nit (relleu)


l'altorrelieve La Reina de la Nit, també cridat Relleu Burney, datat entre els anys 1800-1750 a. C., va ser esculpido en época del imperi paleobabilónico, baix el regnat d'Hammurabi, que es va estendre per Mesopotamia en la zona dels rius Tigris i Éufrates, actual Iraq.[1][2]
Història
[editar | editar còdic]La peça procedix del sur d'Iraq, i va aplegar a Anglaterra en 1924 a on va permanéixer en mans privades fins que va ser adquirida pel Museu Britànic en 2003.
Simbologia
[editar | editar còdic]
Representa a una dòna nueta, en les ales cap a avall, lo que indica que es tracta d'una divinitat del món terrenal; reposa de peu sobre les esquenes de dos lleons tendits, lluïx un tocat en banyes típic de les deidades mesopotámicas, du en la mà una corda, símbol de justícia, les seues cames finalisen en garres com les d'un au rapaz, i també l'acompanyen en la representació dos lechuzas. Encara que es desconeix exactament a que divinitat representa el relleu, es manegen tres possibilitats:
- Ishtar, deesa de l'amor i la guerra, de la vida, del sexe, de la fertilitat, i patrona d'atres temes menors coneguda també en el nom d'Inanna en Sumerio, Anahita en l'antiga Armènia (Urartu), Astarté en Fenicia i Canaán.
- Ereshkigal, deesa del inframundo en la mitologia mesopotámica. Governa el inframundo junt al seu consorte Nergal. És filla d'Anu i germana de la deesa Ishtar, i era antany una deesa celestial. No obstant, va ser raptada pel dragó Kur i duta al inframundo, a on va passar a ser la seua reina.
- Lilitu, la demonia coneguda en la Torá com Lilith ya que els judeus exiliats en Babilonia varen dur a la seua terra d'orige la creència en esta criatura maligna, el nom de la qual, adaptat a la fonètica del hebreu com לילית (Lilith), es va posar en relació en la paraula parónima hebrea ליל, lil, ‘nit’.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFFrankfort1939">Frankfort (1939). The Burney Relief (en DE), Archiv für Orientforschung (1937-39), pp. 128-135.
- ↑ «La reina de la nit. Placa Burney» (en en). uned.és. Archivat des d'el original, el 12 d'abril de 2021. Consultat el 31 d'octubre de 2018.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Van De Mieroop, Marc. A History of the Ancient Near East. Blackwell Publishing: Malden, 2005. ISBN 0-631-22552-8
- Van De Mieroop, Marc. King Hammurabi of Babylon : A Biography, Blackwell Publishers, 2005
- Béatrice André-Salvini, Li Code de Hammurabi, Musée du Louvre, Paris 2003, Collection «Solament», n°27. (ISBN 2-7118-4731-4)
- D. Charpin, Hammu-rabi de Babylone, P.U.F., 2003
- H. Klengel, König Hammurabi und der Alltag Babylons, 2004
- Margueron, Jean-Claude (2002). Els mesopotámicos, Fuenlabrada: Càtedra.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «La Reina de la Noche (relieve)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.