La Superba
| Constelació | Cans Venatici |
| Ascensió recta α | 12h 45min 07,83s |
| Declinació δ | +45° 26’ 24,9’’ |
| Distància | 711 ± 113 anys llum |
| Magnitut visual | +4,8 a +6,3 |
| Magnitut absoluta | -1,27 |
| Lluminositat | 4400 sols (bolométrica) |
| Temperatura | 2800 K (aprox) |
| Massa | 3 sols |
| Ràdio | 215 sols |
| Tipo espectral | C7Iab |
| Velocitat radial | +11,7 km/s |
| Atres noms | HD 110914 / HR 4846 HIP 62223 / SAO 44317 |
La Superba (I Canum Venaticorum / I CVn) és una estrela de la constelació de Cans Venatici, notable pel seu profunt color roig. El seu nom es deu a l'astrònom italià de el XIX Angelo Secchi qui, impressionat per la seua bellea, la va cridar aixina («La Soberba»). l'Unió Astronòmica Internacional va adoptar oficialment el nom en 2018.[1]
Característiques físiques
[editar | editar còdic]
Situada a aproximadament 711 anys llum del sistema solar, La Superba és una de les estreles més roges del cel i una de les estreles de carbono més lluents. La seua temperatura superficial està entorn als 2800 K, lo que la convertix en una de les estreles més fredes que es coneixen. És una variable semirregular, que la seua magnitut aparent oscila entre +4,8 i +6,3 en un cicle de 160 dies.
A penes és visible a simple vista, puix la major part de la radiació que emet està fòra del espectre visible. Si considerem la radiació infrarroja, és 4400 voltes més lluminosa que el Sol, en un radi de 215 radis solars. Si estiguera situada en el centre del sistema solar, la seua superfície alcançaria l'òrbita de la Terra.
Aspecte
[editar | editar còdic]Per a explicar el seu extraordinari color cal senyalar que les estreles de la seqüència principal, una volta que han acabat la fusió del hidrogen en el seu núcleu, comencen a transformar el heli en carbono. En esta fase, cridada de jaganta roja, les capes externes s'expandixen i gelen, fent que la radiació emesa per l'estrela es desplace cap a l'extrem roig del espectre electromagnètic.
En acostar-se al final d'este cicle estelar, els productes de fusió pugen a la superfície per convecció, aumentant l'abundància de carbono en l'atmòsfera, a on es formen composts com monòxit de carbono i cianógeno. Estes molècules tendixen a absorbir la radiació de llongituts d'ona curtes, resultant un espectre en menys blau i violeta que en una jaganta roja clàssica, lo que produïx el color roig tan notable.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «La Superba» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.