Cans Venatici
Cans Venatici, els Gossos de Caça o els Lebreles és una chicoteta constelació del nort introduïda per Johannes Hevelius en el XVII.
Característiques destacables
[editar | editar còdic]
L'astre més lluent de la constelació, α Canum Venaticorum, és una estrela binaria la component principal de la qual és una estrela químicament peculiar de tipo espectral A0VpSiEu[1] —mostra una abundància anómala de certs metalés— prototip d'un grup de variables que du el seu nom. Els seus llínees espectrals de ferro, cromo, titani i elements de terres rares mostren variacions d'intensitat i velocitat radial a lo llarc del seu periodo d'oscilació, de 5,5 dies.[2] Ademés, posseïx un dels camps magnètics més intensos en una estrela, 2000 voltes major que el de la Terra.[3] La component secundària del sistema és de tipo F2V[4] i, visualment, es localisa a 19,6 segons d'arc de la seua companyera.
La següent estrela més lluenta és β Canum Venaticorum, oficialment cridada Chara[5] i coneguda també com Asterion. És una estrela molt semblant al nostre Sol i pot ser considerada un bessó solar: de tipo espectral G0V, el seu massa és un 2 % menor que la del Sol, mentres que el seu diàmetro és a penes un 2,5 % més gran. Té una metalicitat inferior a la solar ([Fe/H) = -0,18).[6]
La tercera estrela sobre lluentor és 24 Canum Venaticorum, estrela de tipo A4V[7] en un excés d'emissió infrarroja que indica l'existència d'un disc circunestelar de pols i gas.
Li seguix en lluentor 20 Canum Venaticorum, variable Delta Scuti de tipo espectral A9IImF2 que rep el nom —sobre variable— de AO Canum Venaticorum.[8] 5 Canum Venaticorum i 6 Canum Venaticorum són jagants grogues de tipo espectral G6III i G9III respectivament. La primera és una estrela de bari —provablement forme un sistema binario en una nana blanca— 173 voltes més lluminosa que el Sol, mentres que la segona té una lluminositat 68 voltes major que la lluminositat solar.[9]
10 Canum Venaticorum és una nana groga de tipo F9V d'igual tamany que el Sol i que lluïx en una lluminositat un 15 % major que la lluminositat solar. No obstant té una metalicitat molt baixa (la seua abundància relativa de ferro igual al 31 % de la solar)[6] per lo que es pensa que és una antiga estrela del disc gros. Es troba rodejada per un disc d'enrunes detectat per un excés d'emissió infrarroja.[10] Pel contrari, HD 115954 és una estrela de tipo G5V molt rica en metals ([Fe/H] = 0,36) en un planeta extrasolar la massa del qual és a lo manco 8,3 voltes major que la de Júpiter.[11] Igualment, HAT-P-12 —formalment cridada Komondor—[5] és una distant nana taronja de tipo K5 en un planeta jagant dominat per hidrogen/heli.[12]
Una atra estrela notable és I Canum Venaticorum, coneguda com La Superba,[5] una estrela de carbono d'un espectacular color roig. Deu el seu nom a l'astrònom Angelo Secchi qui, impressionat per la seua bellea, la va cridar aixina («la soberba»). Considerant que es troba a una distància de 1010 anys llum, la mida de la seua diàmetro angular —11,86 mes— permet estimar la seua ràdio en 1,84 ua.
El seu lluminositat bolométrica, 6200 voltes major que la del Sol, implica que és una estrela de la branca asintòtica jaganta (AGB).[13]
Observacions realisades pel satèlit IRAS en l'infrarrojo han donat a conéixer que La Superba està rodejada per una capa de pols de 0,9 pársecs de diàmetro.[14]
T Canum Venaticorum és una variable semirregular de tipo M6.5i la lluentor del qual varia 3,7 magnituts.[15] V Canum Venaticorum és una atra jagant roja i variable semirregular que mostra una polarisació inusualment gran; el seu àngul de polarisació constant sembla estar originat per la presència d'un arc de choc del vent estelar, consistent en la seua gran velocitat espacial.[16]
En esta constelació es troba RS Canum Venaticorum, variable eruptiva arquetip d'una classe de binarias propenques les components de les quals mostren intensa activitat cromosférica. BH Canum Venaticorum és una atra variable d'esta mateixa classe; entre les estreles que estan a menys de 50 pársecs de la Terra, és una de les més lluentes en la regió de rajos X.
Per una atra part, les variables AM Canum Venaticorum consistixen en un sistema binario en el qual una nana blanca acumula matèria pobra en hidrogen d'una estrela compacta. El periodo orbital d'estos sistemes és extremadament curt; en el cas d'AM Canum Venaticorum —prototip del grup—, el seu periodo és de poc més de 17 minuts.[17] BI Canum Venaticorum és una binaria de contacte de tipo espectral conjunt F8 —abdós estreles compartixen les seues capes externes— que té un periodo orbital de 9,22 hores.
WD 1401+457 és una nana blanca de tipo DC[18] en Cans Venatici. En una temperatura efectiva de sol 2670 K i un temps estimat de refredat de casi 12 000 millons d'anys, és la nana blanca més antiga en les rodalies del sistema solar.[19]
Entre els objectes Messier de Cans Venatici està M3, cúmul globular format per al voltant de 500 000 estreles[20] en una edat estimada de 11 400 millons d'anys.[21] Conté 274 estreles variables conegudes, incloent 133 variables RR Lyrae; és, en molt, el major número de variables en un cúmul globular.
Ademés, diverses galàxias poden ser observades en esta constelació. M51, denominada galàxia Mola, és una galàxia espiral que està interaccionant en NGC 5195. En la primera s'han observat tres supernovas:[22] l'última d'elles, denominada SN 2011dh, es va detectar el 31 de maig de 2011 i va alcançar magnitut 12,1. Abdós galàxies formen part del grup de galàxies M51 i es troben aproximadament a 23 millons d'anys llum de la Terra.
Un atre membre d'este grup és M63, coneguda ocasionalment com galàxia del Girasol; és una galàxia espiral situada a una distància de 29 millons d'anys llum aproximadament.
També en esta constelació es localisen les galàxies M94 i M106. La primera és una galàxia espiral vista de front en dos anells, un d'intern i un atre extern; en l'anell intern hi ha una intensa activitat de formació estelar.
Per la seua banda, M106 conté un núcleu actiu i està classificada com galàxia Seyfert; es troba a 23,8 millons d'anys llum del sistema solar.
NGC 4631 és una galàxia espiral barrada que des del nostre punt de vista apareix casi de perfil; la seua forma de falca llaugerament distorsionada li dona l'apariència d'una ballena, per lo que informalment és coneguda com a galàxia Ballena. És considerada una galàxia de brot estelar moderat.[23] Aixina mateix, NGC 4214 és una galàxia irregular alguna cosa més gran i lluenta que la chicotet Núvol de Magallanes distant 9,6 millons d'anys llum. Té un número de cúmuls jóvens massius —l'edat dels quals va de menys de 2 millons d'anys a 20 millons d'anys— dispersos a lo llarc de la seua barra, aixina com alguns cúmuls massius més antics.[24]
En esta constelació també es localisa el denominat Buit Jagant, descobert en 1988, una vasta regió de l'espai en una subdensitat de galàxies. Té un diàmetro estimat de 300 a 400 megapársecs i el seu centre està aproximadament a 1,5 mil millons d'anys llum de distància (z = 0,116).[25]
Estreles principals
[editar | editar còdic]
- α Canum Venaticorum (Cor Caroli). El seu nom significa «el cor de Carlos», com a homenage al rei anglés Carlos II (1630-1685), en el regnat del qual es va fundar l'Observatori de Greenwich. És una estrela doble molt vistosa; una dels seus components, α2 Canum Venaticorum, és el prototip d'una classe de variables que duen el seu nom (variables Alfa2 Canum Venaticorum).
- β Canum Venaticorum (Asterion o Chara), en magnitut 4,26, segona estrela més lluenta de la constelació les característiques físiques de la qual són molt similars al Sol.
- 5 Canum Venaticorum, jaganta groga de magnitut 4,77. És una estrela de bari.
- 6 Canum Venaticorum, també jagant groga, pero de magnitut 5,01.
- 10 Canum Venaticorum, nana groga de magnitut 6,00 que es caracterisa per la seua baixa metalicitat.
- 21 Canum Venaticorum (BK Canum Venaticorum), variable Alfa2 Canum Venaticorum de magnitut 5,15.
- 24 Canum Venaticorum, estrela blanca de la seqüència principal de magnitut 4,70 en a on s'ha detectat un disc circunestelar de pols.
- R Canum Venaticorum, jaganta roja i variable Mira la magnitut de la qual varia entre 6,5 i 12,9 en un cicle de 328,5 dies.
- T Canum Venaticorum, variable semirregular de lluentor variable entre 8,90 i 12,60.
- V Canum Venaticorum, variable semirregular la lluentor del qual varia entre magnitut 6,52 i 8,56.
- I Canum Venaticorum (La Superba), una estrela de carbono i variable semirregular d'un espectacular color roig. En una temperatura de 2800 K, és una de les estreles més fredes que existixen.
- RS Canum Venaticorum, prototip d'una classe d'estreles variables que duen el seu nom (variables RS Canum Venaticorum) i ademés binaria eclipsante.
- AM Canum Venaticorum, estrela molt blava de magnitut 14, prototip d'una classe de binarias cataclísmicas. És un sistema binario que consta de dos nanes blanques.
- AO Canum Venaticorum (20 CVn), quarta estrela més lluenta de la constelació en magnitut 4,73 i variable Delta Scuti.
- AW Canum Venaticorum, jaganta taronja i variable semirregular la magnitut de la qual fluctua entre 4,72 i 4,81.
- BH Canum Venaticorum, variable eruptiva del tipo RS Canum Venaticorum de magnitut mija 4,93; el seu component principal és una estrela Am.
- BI Canum Venaticorum, binaria de contacte i variable W Ursae Majoris.
- DD Canum Venaticorum, variable Gamma Doradus de magnitut 7,14.
- DT Canum Venaticorum, estrela Lambda Bootis de magnitut 5,89.
- HD 115954, nana groga en un planeta extrasolar.
- Gliese 507.1 (GJ 9440), nana roja de magnitut 10,66.
- Gliese 521, també nana roja de magnitut 10,26.
- WD 1401+457, nana blanca freda i molt antiga situada a 112 anys llum de la Terra.
- HAT-P-12 (Komondor), distant nana taronja en un planeta extrasolar (HAT-P-12 b).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ alf02 CVn -- Variable Star of alpha2 CVn type (SIMBAD)
- ↑ (2022).The Astrophysical Journal.935(2)
- 9 pp..Consultat el 9 de març de 2024.
- ↑ Cor Caroli (Stars, Jim Kaler)
- ↑ “Contributions to the Nearby Stars (NStars) Project: Spectroscopy of Stars Earlier than M0 within 40 Parsecs: The Northern Sample. I” (2003). The Astronomical Journal 126 (4): 2048. doi:. Bibcode: 2003AJ....126.2048G.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «IAU-Catalog of Star Names (CSN)». Consultat el 9 de febrer de 2026.
- ↑ 6,0 6,1 “The evolution of lithium in FGK dwarf stars. The lithium-rotation connection and the Li desert” . Astronomy and Astrophysics 654: A137. doi:. ISSN 0004-6361. Bibcode: 2021A&A...654A.137L.
- ↑ 24 Canum Venaticorum (SIMBAD)
- ↑ 20 CVn -- Variable Star of delta Sct type (SIMBAD)
- ↑ Luck, R. Earle. “Abundances in the Local Region. I. G and K Giants”. The Astronomical Journal 150 (3): 23. doi:. Bibcode: 2015AJ....150...88L.
- ↑ (2022).Astronomy and Astrophysics.659(A135)
- 42 pp..Consultat el 7 d'agost de 2025.
- ↑ “The SOPHIE search for northern extrasolar planets. XVIII. Six new cold Jupiters, including one of the most eccentric exoplanet orbits” . Astronomy and Astrophysics 653: A78. doi:. ISSN 0004-6361. Bibcode: 2021A&A...653A..78D.
- ↑ “The Sub-Saturn Mass Transiting Planet HAT-P-12b” (2012). The Astronomical Journal 143 (4): 95. doi:. Bibcode: 2012AJ....143...95L.
- ↑ “The formation of a detached shell around the carbon star I CVn” (2007). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 380 (3): 1161. doi:. Bibcode: 2007MNRAS.380.1161L.
- ↑ “Circumstellar Shells Resolgau in IRAS Survey Data. II. Analysis” (1993). The Astrophysical Journal 409: 725–738. doi:. Bibcode: 1993ApJ...409..725I.
- ↑ T CVn (General Catalogue of Variable Stars, Samus+ 2007-2017)
- ↑ (2014).Astronomy and Astrophysics.568(A88)
- 8 pp..Consultat el 1 de decembre de 2025.
- ↑ «Kinematics of the ultracompact helium accretor AM Canum Venaticorum».Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.371(3)
- 1231–1242.doi:10.1111/j.1365-2966.2006.10718.x.
- ↑ LSPM J1403+4533 -- White Dwarf (SIMBAD)
- ↑ (2016).Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.462(3)
- 2295-2318.Consultat el 19 d'abril de 2021.
- ↑ Garner, Rob (6 d'octubre de 2017). Messier 3 (in (en)), NASA.
- ↑ «Accreted versus in situ Milky Way globular clusters».Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.404(3)
- 1203–1214.doi:10.1111/j.1365-2966.2010.16373.x.
- ↑ «llista de supernovas». Central Bureau for Astronomical Telegrams.
- ↑ (1994).Astronomy and Astrophysics.286
- 733-747.Consultat el 10 de març de 2024.
- ↑ (2001).The Astrophysical Journal.563(1)
- 151-162.Consultat el 22 de giner de 2023.
- ↑ (2002).Astronomy and Astrophysics.382
- 389-396.Consultat el 10 de març de 2024.
Bibliografia adicional
[editar | editar còdic]- Allen, Richard Hinckley (1963, 1899). Star Names: Their lore and meaning (en anglés), Dover Publications. ISBN 0-486-21079-0.
- Apianus, Petrus (1533). Horoscopion generale (en la).
- Bečvář, Antonín (1951). Atles Coeli, II – Catalogue 1950.0 edició, Czechoslovak Astronomical Society.
- Hevelius, Johannes (1690). Firmamentum Sobiescianum (en la).
- Kunitzsch, P. (1959). Arabische Sternnamen in Europa (en de), Otto Harassowitz.
- Ptolomeo, Claudio (1974). Der Almagest: Die Syntaxis Mathematica dones Claudius Ptolemäus in arabisch-lateinischer Ūberlieferung, Otto Harassowitz.
- (2017).«Guide to Stars and Planets».Princeton University Press.
- Kunitzsch, P. (1990). Der Sternkatalog dones Almagest die arabisch-mittelalterliche Tradition (vol. II Die lateinische Ūbersetzung Gerhards von Cremona) (en de), Otto Harassowitz.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Canes Venatici» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.