Anar al contingut

Buit Jagant

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Giant void.png
Concepció artística del Buit Jagant i dels filaments i parets que ho rodegen. També es poden apreciar els cúmuls interns (crèdits: Pablo Carlos Budassi).

El Buit Jagant (també conegut com a Buit Jagant en NGH, Supervacío de Cans Venatici i AR-Lp 36) és una regió extremadament gran de l'espai en una subdensitat de galàxies ubicada en la constelació de Cans Venatici. És el segon buit més gran confirmat fins a la data, en un diàmetro estimat d'1 a 1,3 mil millons d'anys llum (300 a 400 megapársecs)[1] i el seu centre està aproximadament a 1,5 mil millons d'anys llum de distància (corriment al roig 0,116).[1] Va ser descobert en 1988[2] com el buit més gran del hemisferi nort galàctic,[1] i possiblement el segon més gran jamai detectat, i inclús el hipotètic Supervacío de Eridanus corresponent a l'ubicació del punt fret WMAP queda eclipsat per este Buit Jagant, encara que no correspon a cap refredat significatiu del fondo còsmic de microones.

Dins d'este vast buit hi ha 17 cúmuls de galàxies, concentrats en una regió de forma esfèrica de 50 Mpc de diàmetro.[1] Els estudis del moviment d'estos cúmuls mostren que no tenen interacció entre sí, lo que significa que la densitat dels cúmuls és molt baixa, lo que resulta en una interacció gravitacional dèbil.[1] L'ubicació del buit està prop del Buit de Bootes.

En una série d'artículs publicats entre 2004 i 2006, la cosmóloga i física teòrica Laura Mersini-Houghton va presentar la teoria de que l'univers va sorgir d'un multiverso i va fer una série de prediccions comprobables que incloïen l'existència del Buit Jagant.[3][4]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Astronomy & Astrophysics.382(2)
    389–396.doi:10.1051/0004-6361:20011500.
  2. "The Northern Cone of Metagalaxy" (Kopylov et al. 1988)
  3. Moon, Timur. «Planck Space Data Yields Evidence of Universes Beyond Our Own». International Business Claves. Consultat el 27 de juliol de 2014.
  4. Cauchi, Stephen. «Into the void: a glimpse of our tiny plau in the scheme of things». The Age. Consultat el 27 de juliol de 2014.