Laboratori Destiny
El mòdul Destiny, també conegut com a laboratori nortamericà és la principal instalació d'operacions per als experiments nortamericans a bordo de l'Estació Espacial Internacional (EEI).[1][2] Va ser conectat al mòdul Unity i activat durant un periodo de cinc dies en febrer de 2001.[3] Destiny és la primera estació d'investigació operativa de la NASA en òrbita des del final del programa Skylab en febrer de 1974.
Boeing va començar la construcció del laboratori d'investigació de 14.5 tonellades en 1995 en l'Instalació d'Ensamblage de Michoud i més alvance en el Marshall Space Flight Center en Huntsville, Alabama.[1] Destiny va ser traslladat al Kennedy Space Center de Florida en 1998, i va ser entregat a la NASA per a les preparacions prèvies al llançament en agost del 2000. Va ser llançat el 7 de febrer de 2001 a bordo de el Plantilla:OV en la STS-98.[3]
Els astronautes treballen en l'interior de l'instalació presurizada per a realisar experiments en un gran número de camps de la ciència. Els científics de tot lo món utilisen el laboratori per a millorar l'enteniment en camps com la medicina, l'ingenieria, la biotecnología, la física, ciència de materialesy ciències de la Terra.[2]
Llançament i instalació
[editar | editar còdic]
Destiny va ser llançat a la EEI en la missió STS-98 del transbordador espacial[3] el 7 de febrer de 2001 a bordo de el Plantilla:OV.[3] El 10 de febrer de 2001 a les 9:50 a. m. CST, l'instalació del Destiny va començar.[4] Primer, el CanadaArm (SRMSS) del transbordador va ser utilisat per a retirar l'Adaptador d'Acoplament Presurizado (PMA 2) del port frontal del nodo Unity, a on s'acoplaria el Destiny. El PMA-2 es va acoplar temporalment a l'anell frontal de l'armassó Z1. Destiny va ser "agarrat" pel braç robòtic a les 11:23, extret de la baïa de càrrega del Atlantis, i conectat al port frontal del Unity. Dos dies despuix, el PMA-2 va ser mogut a la seua ubicació semipermanente en l'escotilla frontal del Destiny. (Vore també Adaptador d'Acoplament Presurizado i Armassó Z1.) Varis anys més vesprada, el 14 de novembre de 2007, el mòdul Harmony va ser acoplat a la part frontal del laboratori Destiny.[5]
L'adició del Destiny va aumentar el volum habitable en 107 metros cúbics, un aument del 41 per cent.[4]
-
Destiny es dirigix a la plataforma de llançament. -
La tripulació del transbordador abans del llançament. -
Envolament.
-
EVA d'un astronauta en el Destiny. -
La recent ampliada ISS en el laboratori Destiny, febrer de 2001.
.jpg){kind=link}
Estructura del laboratori
[editar | editar còdic]
El laboratori nortamericà medix 8,5 m de llarc i 4,3 m d'ample.[1][2] Està fabricat en alumini i acer inoxidable, i comprén tres seccions cilíndriques i dos extrems que contenen les obertures de les escotillas a través de les que els astronautes entren i ixen del mòdul.[1] El port atrasser del Destiny està conectat al frontal del Unity, i el frontal del Destiny està conectat a l'atrasser del Harmony. Els extrems estan pintats de blau i blanc respectivament per a facilitar la navegació a la tripulació.[5][6] Una finestra de 51 cm de diàmetro es troba en un lateral del segment central del mòdul.[2]
Cada u dels dos ports del Destiny conté una escotilla.[2] Abdós escotillas estan habitualment obertes i es mantenen d'eixa manera a menos que sorgixca una situació en la que el mòdul deu ser aïllat. Cada una té una finestra. Les escotillas poden obrir-se i tancar-se des d'abdós costats. També tenen un sistema de bloqueig per pressió que evita que es puga obrir si hi ha una diferència massa gran de pressió entre els dos extrems (més gran en l'exterior). Les obertures per a les escotillas, característiques d'este mòdul, tenen forma de hexàgon.
Destiny té una finestra de 51 cm de diàmetro de cristal d'alta calitat i ópticament pura que es troba en un rack obert i utilisada principalment per a observacions de la Terra.[1][2] Els membres de la tripulació utilisen cambres de fotos i vídeo d'alta calitat per a capturar els paisages canviants de la Terra. Una persiana protegix el cristal dels potencials impactes de micrometeoritos durant la vida de la EEI. La tripulació obri manualment la persiana en utilisar la finestra.
Imàgens captades des de la finestra del Destiny han donat a geólogos i meteoròlecs l'oportunitat d'estudiar inundacions, remugades, fòcs i events oceànics com la floració del plankton de forma mai vista, aixina com glaciars, barreres de coral i el creiximent urbà.[2]
Especificacions
[editar | editar còdic]_and_Sunita_Williams_(Expedition_14)_on_the_International_Space_Station.jpg)
Llongitut: 8,53 m Diàmetro: 4,27 m Massa: 14 520 kg Volum presurizado: 106 m3
Vore també
[editar | editar còdic]- [[Archiu:{{#switch:Astronáutica|20px|Vore el portal sobre Astronáutica]] Portal:Astronáutica. Contingut relacionat en Astronáutica.
- Expedicions a l'Estació Espacial Internacional
- Visitants de l'Estació Espacial Internacional
- Vols espacials tripulats a l'Estació Espacial Internacional
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Boeing. «Destiny Laboratory Module» (en en). Boeing. Consultat el 2008-10-07.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 NASA. «U.S. Destiny Laboratory» (en en). NASA. Archivat des d'el original, el 9 de juliol de 2007. Consultat el 2008-10-07.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 NASA. «STS-98» (en en). NASA. Archivat des d'el original, el 30 d'agost de 2013. Consultat el 2008-10-07.
- ↑ 4,0 4,1 «Destiny Laboratory Attached to International Space Station» (en en). Consultat el 2021-02-16.
- ↑ 5,0 5,1 NASA. «PMA-3 Relocation» (en en). NASA. Archivat des d'el original, el 12 d'octubre de 2007. Consultat el 2007-09-28.
- ↑ NASA. «ISS On-Orbit Status 11/14/07» (en en). NASA. Archivat des d'el original, el 2008-03-07. Consultat el 2008-10-07.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Laboratorio Destiny» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.