Lactarius subflammeus
Lactarius subflammeus, conegut comunament com níscalo anaranjado, és una espècie de fonc de la família Russulaceae. Els cossos fructífers de colors lluents, que són viscosos o pegajosos, tenen capuchones escarlata quan són jóvens que pronte es tornen taronja lluenta. El talle -normalment més llarc que l'esgambi del capell- també és taronja lluenta, pero les brànquies són blanquecinas. El fonc segrega un làtex blanquecino quan es talla o es ferix. No és comestible.
L'espècie es troba en l'oest de Norteamérica a finals de l'estiu i en autumne, i és especialment comú en el noroest del Pacífic, a on creix en el sol prop de coníferes com el pi i l'avet.
Taxonomia
[editar | editar còdic]L'espècie va ser descrita per primera volta per Lexemuel Ray Hesler i Alexander H. Smith en la seua monografia de 1979 sobre les espècies nortamericanes del gènero Lactarius, basada en #espècimen recolectats en Pacific City, Oregó. Abans d'esta descripció, l'espècie s'havia confòs freqüentment en la lliteratura en L. aurantiacus.[1] l'epítet específic subflammeus significa «color casi de flama».[2] Està classificada en la secció Russularia del subgénero Russularia de Lactarius. Les espècies d'este subgénero tenen cossos fructífers de tamany menut a mijà i fràgils.[3]
Lactarius subflammeus es coneix comunament com «níscalo anaranjado».[4]
Descripció
[editar | editar còdic]El capell medix entre 3 i 7 cm d'ample, és convexo i es deprimix llaugerament en el centre. El marge del capell està curvat cap a dins i després estovat, en estrías translúcidas curtes (regates) en la madurea. La superfície del capell és de viscosa a pegajosa, plana, no zonada. És escarlata quan és jove, pero es torna taronja a taronja groguenc i més apagat quan envellix. Les agallas estan unides al talle de forma adnata (ben unides) a decurrente (s'estenen a lo llarc del talle); les agallas són moderadament amples, en un espayat de propenc a subdistante (en espais visibles entre les agallas). Són blanquecinas o de color similar al capell pero més pàlides. El talle medix 4-9 cm (1+1⁄2-3+1⁄2 pulg.) de llarc, 5-15 mm (1⁄4-1⁄2 pulg.) de gruixa i és més gros prop de la base. La superfície plana del talle pot estar humida o seca depenent de la humitat de l'ambient. És buit, fràgil i de color com el capell.
La carn és fina, fràgil, de color entre rosa pàlit i anaranjado apagat. L'olor del bolet no és característic i el seu sabor es torna acre llentament. El làtex és blanc i no canvia de color en l'exposició continuada a l'aire. No taca els teixits i té un sabor acre. La chafada de l'espora és blanca. [5]L'espècie es considera no comestible[6] i no es recomana el seu consum.[2][4]
Característiques microscòpiques
[editar | editar còdic]Les espores medixen 7,5-9 per 6,5-7,5 μm i tenen forma elipsoide. La seua superfície està ornamentada en barrugues i crestes curtes que no formen un retícul (una ret de crestes elevades en forma de ret en la superfície), en crestes de fins a 1,0 μm d'altura. Les espores són hialinas (translúcidas) i amiloides; absorbixen yodo quan s'teñir en el reactiu de Melzer.[5] Els basidios (cèlules que contenen espores) tenen quatre espores i medixen 42 per 9 μm.[1] La cutícula del capell és un ixotricodermo modificat, lo que significa que les hifes estan incrustades en una capa viscosa o gelatinosa.[5]
Espècies similars
[editar | editar còdic]Lactarius luculentus var. luculentus és similar en apariència, pero té un capuchón i talle de color ocre-marró a ocre-marró, carn de sabor llaugerament amargue abans de tornar-se llentament acre, làtex blanc de sabor suau a alguna cosa astringente i una impressió d'espores de color ocre. Lactarius luculentus var. laetus és una atra espècie pareguda, pero pot distinguir-se per un talle de color taronja parduzco a taronja grisàceu i un làtex de sabor suau.
Lactarius substriatus té làtex blanc que canvia llentament de color a groc, i L. subviscidus té una coloració general similar pero làtex blanc que canvia a groc.[5] L'espècie californiana L. cocosiolens té un capell pegajoso de color marró anaranjado a caramelo. Té un sabor suau, làtex abundant i, com sugerix el seu epítet específic, olora a coco quan està seca.[4]
Hàbitat i distribució
[editar | editar còdic]Com totes les espècies del gènero Lactarius, L. subflammeus és micorrícico i forma associacions mutualistes en els arbres. El fonc i la planta formen estructures denominades ectomicorrizas, una baïna especialisada d'hifes en la superfície de la raïl des de la que les hifes s'estenen al sol i a les cèlules corticales externes de la raïl. Els cossos fructífers de L. subflammeus creixen dispersos o agrupats baix coníferes o en boscs mixts de coníferes i frondoses prop de pins i avets, d'agost a decembre. El fonc està àmpliament distribuït en el noroest del Pacífic, a on és molt comú en boscs de coníferes. El hàbitat de la localisació tipo eren dunes d'arena costeres baix pins.[1]
Els estats de EE. UU. en els que s'ha recolectat el fonc inclouen Washington, Idaho, Oregó, Califòrnia i Colorat.[5][7] L'àrea de distribució del fonc s'estén cap al nort fins a Canadà, a on s'ha trobat prop de Victoria, Columbia Britànica, en boscs costers dominats per l'avet Douglas (Pseudotsuga menziesii).[8]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «North American Species of Lactarius».Michigan: The University of Michigan Press.
- ↑ 2,0 2,1 Smith, Alexander Hanchett; Weber, {{{nom2}}} (1980). [1] (en en), University of Michigan Press. ISBN 978-0-472-85610-7.
- ↑ «North American Species of Lactarius».Michigan: The University of Michigan Press.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Arora, David (1986). [2] (en en), Clarkson Potter/Tingues Speed. ISBN 978-0-89815-169-5.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «Milk Mushrooms of North America: A Field Guide to the Genus Lactarius.».Syracuse: Syracuse University Press.
- ↑ «Mushrooms and Other Fungi of North America.».Buffalo, NY: Firefly Books.
- ↑ «LACTARIUS in the Pacific Northwest». www.svims.ca. Consultat el 2025-06-30.
- ↑ «A survey of macrofungi on Observatory Hill: Fall 2009 and Winter 2009/2010».Garry Oak Ecosystems.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Lactarius subflammeus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.