Lagares entre les vinyes
Els lagares entre les vinyes són unes construccions de pedra singulars utilisades en el passat per a elaborar el vi en els mateixos camps en els que es cultivava. Varen ser alçats en mig dels vinyes situats en els llocs més aïllats de les valls del Montcau, en la comarca del Bages, província de Barcelona, Espanya. Es troben dispersos per la partix noroest d'una zona de gran importància ecològica i cultural, el parc natural de Sant Lorenzo del Munt i del Obac i la seua àrea d'influència, constituint un patrimoni etnològic i històric únic en Catalunya.
Introducció
[editar | editar còdic]En el seu moment de major expansió, a finals de el XIX i just ans que aplegara la filoxera, casi la mitat de la superfície total dels térmens municipals de Mura, Talamanca i Rocafort i Vilumara estava plantada de vinyes: les vinyes dominaven àmpliament el paisage montanyós d'una zona a on actualment no queda casi cap cep.[1] Si recorreguérem hui en dia les terres d'estos municipis nos trobaríem en abundants lagares i barraques de vinya, aixina com murs de pedra seca alçats per a nivellar les ales, elements que ara ya no tenen cap utilitat pràctica pero que nos recorden els esforços que la gent d'una época no molt lluntana varen realisar en la seua diària supervivència.[2] Totes estes construccions permaneixen com a testics pétreos d'un monocultivo que durant el XIX va devorar grans àrees de floresta, terrenys que la naturalea torna a reivindicar.
Característiques
[editar | editar còdic]
S'han classificat 103 lagares entre les vinyes (tines, segons la seua denominació local) en diferents estats de conservació. En alguns casos es troben aïllats, presentant únicament una caseta auxiliar adossada (13 en total) i en uns atres formant grups (els 90 restants).[3] Estos conjunts són considerats com les construccions més interessants: solen ser tres, quatre o més lagares alçats simultàneament ( resultava més barat) i que, a voltes, compartien una prensa per al bagazo residual. Pero este era l'únic us colectiu, ya que cada u dels lagares era utilisat individualment pel seu amo.[4]
La majoria són de forma redonejada (81), pero també els hi ha rectangulars (12) i mixts, en depòsit circular pero parets exteriors rectangulars (10). Les seues capacitats oscilen entre els 1200 litros del menor i 31 000 el més gran, medint com a màxim 2,5 m de diàmetro i 3 de profunditat. Per a la seua construcció s'amprava pedra i morter de calç, revestint les parets interiors en taulells quadrades de ceràmica vidriada, planes o llaugerament curvades. La part superior, en la porta d'entrada, es realisava en pedra seca, mentres que el sostre es tancava per mig d'una falsa cúpula (aproximació per hiladas), coberta exteriorment per una capa de terra que la impermeabilizaba i feya d'aïllant tèrmic. En la part inferior hi havia un orifici que servia per a buidar el most ya fermentat, protegit normalment dins d'una barraca de pedra seca adossada al lagar.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2005).Tines als Valls del Montcau.
- ↑ Ballbè Boada, Miquel (1998). El Pont de Vilomara i Rocafort. Aspectes històrics, primera edició, Manresa (Barcelona): Centre d'Estudis del Bages, pp. 130-132. ISBN 84-87618-40-5.
- ↑ 3,0 3,1 Consorci dels Valls del Montcau (2005). Tines als Valls del Montcau, primera edició, Sant Vicenç de Castellet (Barcelona): Farell Editors, pp. 217-226. ISBN 84-95695-53-7.
- ↑
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lagares entre las viñas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.