Lama (fanc)
Es diu llepe al cieno que queda en els fondos dels parages a on hi ha hagut aigua llarc temps la composició del qual depén de les terres que les corrents han llavat i dels llocs per a on han passat.
Generalment és un compost d'argila, humus o mantillo, de terra calcárea i despojos vegetals i animals. Els rius caudalosos formen en les seues desembocadures en la mar bancs d'una extensió considerable. Egipte deu la seua fertilitat als que forma el Nilo.
Totes les llepes són abonaments excelents, principalment en les que domine la terra vegetal. El cieno que es troba cobrint el fondo dels estanys o estanys a on creixen plantes aquàtiques, no és una atra cosa sino turba imperfecta que necessita estar exposta a l'aire dos anys per a que siga profitosa a la vegetació. Un atre tant succeïx en el rovina o légamo de la mar, que solament és profitós en les terres a la veta també de dos anys, a on eixercix molta energia a causa de les matèries animals i vegetals que conté. El cieno o rovina que es troba en els extrems dels saladarés és també un abonament actiu i durador que poden amprar-se.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Lama (barro)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.