Lars von Trier

Lars von Trier (registrat en nàixer com Lars Trier; Copenhague, 30 d'abril de 1956) és un director de cine, guioniste, productor de cine i director de fotografia danés. Destaca per la seua forta personalitat creativa i és considerat un dels directors més innovadors i multidisciplinar del cine actual, a pesar de la controvèrsia d'algunes de les seues obres.^[1] Junt a Thomas Vinterberg va establir les regles del manifest Dogma 95.

Biografia

Va nàixer en Copenhague (Dinamarca) el 30 d'abril de 1956.

Lars von Trier va ser un dels creadors de Dogma 95, un moviment cinematogràfic en el qual es diu a la tornada d'històries més creibles en l'indústria fílmica, a l'us mínim dels efectes especials.

La seua primera película com a graduat de l'escola de cine va ser Forbrydelsens Element (L'element del crim). A pesar d'alcançar un major reconeiximent en películes com Europa, von Trier es va consagrar com un dels directors de cine més importants d'Europa en 1996 en Trencant les ones.

Esta última producció, junt en Ballant en l'obscuritat (a on actuen la cantant islandesa Björk, l'actriu francesa Catherine Deneuve i el suec Peter Stormare) i Els idiotes o Dogma #2, forma la trilogia Els cors d'or. Von Trier ha vingut preparant una nova trilogia entorn als Estats Units, la primera entrega dels quals va ser Dogville de 2003, a on actua l'actriu australiana Nicole Kidman. La segona part, titulada Manderlay, es va estrenar en 2005. La tercera encara no s'ha estrenat, i el títul serà Washington.

Lars von Trier també es dedica a la pintura, i un dels seus quadros s'exhibix en l'última planta del castell de Hillerod, en Dinamarca. Reflectix un univers casi monocromàtic i angustiante, com en les seues películes.

Infància i interés pel cine

Lars Von Trier es crie en un ambient de cinèfils. Va conseguir a l'edat d'11 anys la seua primera cambra, una Super 8 en la que filmava als seus amics en produccions caseres i va entrar en l'escola de cine de Copenhague en la década de 1980. En 1981 i 1982 va guanyar varis premis en el Festival de Cine de Munich per les seues películes d'estudiant.

En 1983, despuix d'haver-se graduat, va estrenar el seu òpera primera: L'element del crim (1984), en la que va conseguir cridar l'atenció en el Festival de Cine de Cannes, a on va rebre els premis al Gran Guany Tècnic i la Cambra d'Or per a les Òperes Primeres.^[2]

Von Trier va agregar “von” al seu nom quan el professor Gert Fredholm ho va sorprendre junt en atres colegues de curs, en la sala de montage, de nit, i els va recordar que era hora de tancar; els alumnes varen respondre increpant-li fins a posar-ho fòra de sí. Als insults, el professor va respondre dient: "sou pijors que els niñatos de Sealand", en lo que es referia als fills dels burguesos de Copenhague. I just despuix els va incitar a posar un "von" davant dels seus llinages, per a que aixina tot lo món els reconeguera. Els seus companyers no li varen fer cas, pero per a Lars el tindre alguna cosa en comú en els directors Erich von Stroheim i Josef von Sternberg li atrea, i va decidir canviar el seu nom.

Lars von Trier va continuar en el seu Trilogia Europa en 1987, en la película Epidemic, sobre un director de cine –interpretat per ell mateix- que tracta de juntar diners per a fer una película sobre un virus que diezmaba a Alemània.

Despuix de Medea, realisada per a la televisió danesa en 1988, von Trier va culminar la seua trilogia europea en Europa en 1991, una comèdia negra ubicada en la posguerra de la Segona Guerra Mundial en Alemània. Europa va conseguir cridar l'atenció dels seus espectadors en l'us de superposicions, proyecció atrassera i canvis dramàtics entre escenes en blanc i negre i color. Retitulada Zentropa per a la versió nortamericana (para no ser confosa en la película Europa Europa) Europa li va donar a von Trier el reconeiximent cinematogràfic. Desilusionat pel seu tercer lloc en el Festival de Cannes, va acceptar el premi en un agraïment a el “nano” president del jurat Roman Polański.

Lars von Trier va continuar experimentant en la seua visió fílmica a través d'un proyecte de filmació anomenat Dimensió, que constarà de segments de tres minuts durant trenta anys. Els resultats d'esta película encara estan per vore's.

Rebelat contra el seu passat en enterar-se, a través del seu pare biològic, de la mort de la seua mare i de que al seu pare no li importava von Trier, ademés de convertir-se al catolicisme, va terminar en el perfeccionisme de la seua trilogia europea. Per la seua honestitat, admirava el treball iconoclasta de Carl Theodor Dreyer, en la seua castitat artística autoimpuesta. Va ser aixina com es va convertir en el coautor de Dogma 95, al costat de Dane Thomas Vinterberg, en qui va llançar un cridat colectiu que exhorta a la tornada d'històries més creibles en l'indústria fílmica sense l'us dels efectes especials i centrades principalment en un us tècnic mínim.

Per este motiu, les seues películes es roden en cambra al muscle, només en contades ocasions en una cambra fixa. Una de les característiques fonamentals d'este tipo de películes és que s'utilisa l'allumenament natural i el tipo d'edició és imprevist en algunes escenes i prens, tallades en mig del diàlec dels personages, que no encaixen en els temps, lo que els dona un aspecte documental o informal, per a crear un major realisme (sobretot en moments crítics), aspecte que la crítica pot considerar un método d'abreujament.

En juny de 1989 Lars von Trier es va descriure a sí mateixa en una entrevista com "un melancòlic danés masturbándose en l'obscuritat davant les imàgens de l'indústria del cine". A pesar de que buscava una audiència més àmplia en películes de parla anglesa, va conseguir, gràcies al seu èxit, la resurrecció del cine escandinau.

En 1992 Trier va fundar el seu propi estudi, Zentropa (nom provinent d'una companyia ferroviària fictícia en la seua película Europa).

Treball en la televisió danesa

Lars von Trier també ha dirigit séries per a la televisió danesa: The Kingdom (Riget) i The Kingdom II, un parell de miniseries, filmades en 16 milímetros, sobre un hospital embrujado. La mort d'Ernst-Hugo Jaregard en 1998 va impedir que von Trier realisara la tercera versió de The Kingdom. Tal volta un rellançament portat a terme per l'escritor Stephen King, basat en la série de von Trier, titulat Stephen King’s Kingdom Hospital, aplegue a les pantalles a través de la cadena nortamericana ABC.

Reconeiximent de la crítica pel seu punt de vista dramàtic

Per la seua película Trencant les ones, sobre el sacrifici d'una dòna i el seu martiri sexual, es va destacar en l'intervenció del cinematógraf Robby Müller i el sorgiment de la nova actriu Emily Watson, qui va interpretar un paper intens i de caràcter simple, von Trier va rebre el Premi Especial del Jurat en el Festival de Cine de Cannes. La película estava segmentada en capítuls coloreats, realisats pel pintor Pers Kirkeby. Emily Watson va rebre una nominació al Óscar a la millor actriu.

Despuix de l'èxit alcançat per Celebració, de Vinterberg, von Trier va presentar en 1998 el seu propi treball de Dogma en la película The Idiots, película rodada en video digital per la que va conseguir cridar l'atenció en negar-se a tallar una seqüència de nuets per a una escena d'orgia i llimitar-se solament a cobrir els genitals en barres negres. En 1999 von Trier es va sentir ofés quan els productors varen realçar els colors artificialment per al llançament en video, alguna cosa que anava en contra del moviment del Dogma 95.

En 1999, despuix d'haver segut el productor eixecutiu d'una novela per a la televisió de Dinamarca cridada Morten Korch, es va embarcar en la realisació d'un drama musical; va ser aixina com en 2000 va realisar Dancer in the Dark, per la que va rebre la Palma d'Or en Cannes per Millor Película i Millor Actriu per a la cantant islandesa Björk, qui va fer el paper de Selma, una immigrant checa que va perdent la vista.

En Dancer in the Dark (Ballant en l'obscuritat) von Trier va poder sorprendre novament al públic en l'us de cent càmares digitals fixes, empleades per a les escenes de la cançó de Björk I'veu Seen It All, les quals transcorren en un tren en moviment. Per una atra part, la cançó va ser nominada a un Óscar a la millor cançó en 2001.

En Dancer in the Dark, von Trier va iniciar la seua fixació per Estats Units, en lo que va iniciar el seu nou proyecte: una trilogia sobre la societat nortamericana. La primera de les películes que conformaria esta trilogia va ser Dogville (2003), que es va rodar íntegrament en l'interior d'un hangar tancat, en un decorat mínim, i en marques en el sol per a indicar murs i atres elements d'atrezzo. En ella, l'actriu australiana Nicole Kidman encarna el paper de Grace, una dòna que està escapant d'un passat misteriós.

En Manderlay, segona part de la trilogia, von Trier du a Grace, en esta ocasió interpretada per a l'actriu Bryce Dallas Howard, fins a una plantació explotada per esclaus, i torna a fer recalcament en la vida d'un grup de personages que sofrixen i són humiliats contínuament per una societat individualista impulsada per l'egoisme, el poder i els interessos personals.

En el Festival de Cannes de 2009 presenta Antichrist, polèmica película protagonisada per Willem Dafoe, que rep dures crítiques per les seues escenes de sexe i automutilación.

Sobre els seus treballs a partir de 2010, Melancolia és un drama sicològic sobre el fi del món, protagonisat per Kirsten Dunst. La película es va estrenar en el Festival de Cannes de 2011 en un acolliment prou bo, a pesar de la polèmica que varen despertar les declaracions del director danés sobre la seua postura sobre l'ideologia nazi.

Von Trier va anunciar que, despuix de Melancolia, començaria la producció de Nymphomaniac, una película dividida en dos parts sobre el despertar sexual d'una dòna (interpretada per Charlotte Gainsbourg, qui va aparéixer també en el proyecte anterior del cineaste danés).

En 2018, von Trier va estrenar en Cannes la seua película més recent, titulada La casa de Jack, que seguix la trayectòria d'un assessí en série, interpretat per Matt Dillon.^[3] Actualment està produint Études, una película antològica composta de dèu segments en blanc i negre, cada u de dèu minuts de duració, inspirats en un estudi musical.^[4]

Una peculiaritat sobre von Trier és que té aviofobia (pànic a volar), i per este motiu jamai ha eixit més allà de lo que li'l permeten les carreteres, lo que ha dificultat el seu treball en les ocasions en les que les seues películes es basen en territoris estrangers com els Estats Units, per ad açò sempre ha recorregut a emplaçaments en Dinamarca i les seues afores.

#Controvèrsia

Polèmiques

El 19 de maig de 2011, el Festival de Cannes va declarar al cineaste "persona senar grata", en la seua consegüent expulsió del festival. La polèmica es va desnugar en acabant de que von Trier va afirmar: "Comprenc a Hitler... crec que va fer algunes coses males, sí, puc vore-ho assentat en la seua búnker al final... Entenc a l'home, no va ser lo que cridaríem un bon tipo, pero ho entenc prou i simpatizo una miqueta en ell. Pero no estic en la Segona Guerra Mundial, i no estic en contra dels judeus. No, ni tan sols contra Susanne Bier... Això també va ser un succeït. Els aprecie molt. Bo, no massa, perque Israel és un mal de cap. ¿Cóm escape d'esta frase? [...] Ok, soc nazi".^[5]^[6]

Les declaracions les va fer de matí. Eixa mateixa vesprada va emetre un comunicat públic en el que demanava disculpes: "Si he ferit a algú en les meues paraules d'este matí en la roda de prensa, li demane disculpes sincerament [...] No soc antisemita, ni tinc prejuïns racials de cap tipo, ni soc nazi". Posteriorment va declarar a la prensa que tot va ser una "broma molt pesada", i que en la roda de prensa un periodiste francés ubicat en Cannes, degut segons el cineaste al seu "mal anglés", li va fer una pregunta que potser va interpretar mal, argumentant que "yo mateixa soc judeu, tinc amics judeus i fem bromes entre nosatres".

Acusacions d'acossament sexual

El 16 d'octubre de 2017, en el context del #MeToo, la cantant islandesa Björk ho va acusar implícitament d'acossament sexual, revelant en un post en el seu Facebook personal haver segut víctima d'acossament sexual "per part d'un director danés" (sent Dancer in the Dark l'única película que ella havia rodat, el director de la qual és von Trier). Björk ho va acusar de tocar-la de forma inapropiada, d'haver intentat manipular-la aprofitant-se de la seua posició de director i d'haver-la maltractat en acabant de que ella ho rebujara.^[7] Per la seua banda, von Trier va negar les acusacions, encara que va admetre que va haver incidents entre abdós en el set.^[8]

Filmografia

Ochidégartneren (The Orchid Gardener) (direcció, guion, edició, cinematografia, actuació en el paper de Victor Morse) (1977)
Menthe – la bienheureuse (direcció, guion, edició, cinematografia, actuació en el paper del conductor) (1979)
Nocturne (direcció i guion) (1980–1981)
Donen Sidste Detalje (The Last Detail) (direcció) (1981)
Befrielsesbilleder (Image of relief) (direcció i guion) (1982)

Forbrydelsens Element (L'element del crim) (direcció, guion, actuació com Schmuck of Ages, operador de cambra de la segona unitat) (1984, primera part de la trilogia Europa)
Epidemic (direcció, guion, edició, actuació com Lars/Dr. Mesmer) (1987, segona part de la trilogia Europa)
Medea (direcció i guion) (1988) (TV)
Europa (direcció, guion, guion de filmació, actuació com a judeu) (1991, tercera part de la trilogia Europa)
Riget (The Kingdom) (direcció, guion, actuació com ell mateixa) (1994) (miniserie de televisió)
Trencant les ones (direcció i guion) (1996, primera part de la trilogia Golden Heart)
Riget II (The Kingdom II) (direcció, guion, actuació com ell mateixa) (1997) (miniserie de televisió)
Idioterne (The Idiots) (direcció, guion, cinematografia, actuació: veu d'entrevistador) (1998, segona part de la trilogia Golden Heart)
D-dag (direcció) (2000) (televisió)
D-dag – Lise (direcció) (2000) (televisió)
Ballant en l'obscuritat (direcció, guion, operador de cambra, lletra de cançons: Cvalda, In The Musicals; en Björk, Mark Bell, Sjón; I’veu Seen It All, Scatterheart, 107 Steps i New World, en Björk i Sjón) (2000, tercera part de la trilogia Golden Heart)
D-dag – Donen færdige film (D-dag – Editors Cut) (direcció) (2001) (televisió)
Dogville (direcció, guion, operador de cambra) (2003) (primera part de la trilogia O.S.A.)
De Fem Benspænd (´Les cinc condicions´, en segments de la película The Perfect Human: Avedøre, Denmark) (direcció, guion, actuació, com el Obstructor) (2003)
Manderlay (direcció, guion) (2005) (segona part de la trilogia O.S.A.)
El cap de tot açò (Direktøren for det hele) (2007)
Anticristo (2009) (primera part de la Trilogia de la depressió)
Melancolia (2011) (segona part de la Trilogia de la depressió)
Nymphomaniac (2013) (tercera part de la Trilogia de la depressió)
The House That Jack Built (2018) (direcció, guion)
Washington (no ha segut produïda fins ara, tercera part de la trilogia O.S.A.)
The Kingdom Exodus (The Kingdom III) (direcció, guion, actuació com ell mateixa) (2022) (miniserie de televisió)

Filmografia com a colaborador

Hemmelig Sommer (actuació com Lars Trier) (1969)
Kaptajn Klyde og hans venner vendre tilbage (actuació com Lars Trier) (1980)
En Verden til forskel (A World of Difference) (actuació com a taxista) (1989)
Lærerværelset (guion) (1994) (miniserie de televisió)
I Am Curious (com ell mateixa) (1995)
Tranceformer - A Portrait of Lars von Trier ((1997)
Kvinnan i det låsta rummet (agraïment) (1998) (miniserie de televisió)
Hela härligheten (Love Fools) (agraïment) (1998)
Constance (coproductor eixecutiu) (sense crèdits) (1998). Versió danesa: Constance - uddrag fra en ung piges dagbog (versió eròtica)
De Ydmygede (The Humiliated) (com ell mateixa) (1998)
Lars from 1-10 (com ell mateixa) (1998)
Pink Prison (coproductor eixecutiu) (sense crèdits) (1999)
I Lars von Triers rig (com ell mateixa) (1999) (televisió)
Store Klaus og lille Lars (com ell mateixa) (1999) (série de televisió)
Morten Korch - Solskin kan man altid finde (com ell mateixa) (1999)
Kopisten (The Copier) (com ell mateixa) (1999)
Foot on the Moon (com ell mateixa) (1999)
D-dag - Instruktørene (apareix dirigint) (2000) (televisió)
D-dag - Boris (assistent de direcció) (2000) (televisió)
D-dag - Carl (assistent de direcció) (2000) (televisió)
D-dag - Niels-Henning (assistent de direcció) (2000) (televisió)
Von Trier's 100 øjne (Von Trier's 100 Eyes) (com ell mateixa) (2000)
The Name of this Film Is Dogme 95 (com ell mateixa) (2000)
100 Cameras: Capturing Lars Von Trier's Visió (com ell mateixa) (2000)

HotMen CoolBoyz [Coproductor eixecutiu] (sense crèdits) (2000)
De Udstillede (The Exhibited) (guion, aparició com ell mateixa) (2000)
Digtere, divaer og dogmebrødre (com ell mateixa) (2001) (miniserie de televisió. Episodi 1.8 “2000”) (archiu fílmico)
The 2001 IFP/West Independent Spirit Awards (com ell mateixa) (2001) (televisió)
De Lutrede (The Purified) (com ell mateixa) (2002)
Wilbur vol suïcidar-se (consultor de guion) (2002)
Trier, Kidman og Cannes (com ell mateixa) (2003) (televisió)
Dogville Confessions (agraïment, aparició com ell mateixa) (2003)
A Boy Named Joshua (apareix com ell mateixa) (2004)
Dear Wendy (guion) (2004)
Kingdom Hospital (guion de personages) (2004) (série de televisió)
All About Anna (coproductor eixecutiu) (sense crèdits) (2005)

Aparicions com invitat en televisió

Mens vaig vore venter på kometen [paper d'ell mateixa. Episodi #1.5] (2001)

Premis i distincions

Premis Óscar

Any	Categoria	Película	Resultat
2001^[9]	Millor cançó original	Ballant en l'obscuritat	Plantilla:Cela

Festival Internacional de Cine de Cannes

Any	Categoria	Película	Resultat
1991^[10]	Premi del Jurat	Europa	Plantilla:Cela
1996^[11]	Gran Premi del Jurat	Breaking the Waves	Plantilla:Cela
2000^[12]	Palma d'Or	Ballant en l'obscuritat	Plantilla:Cela

Referències

↑ Biografia de Lars von Trier [1] archivat en Wayback Machine.
↑ Boquerini. «'L'element del crim', el debut del 'enfant terrible' danés». Archivat des d'el original, el 13 de giner de 2019. Consultat el 29 de maig de 2020.
↑ Jensen, Jorn Rossing (17 d'abril de 2015). «Lars von Trier back at work on The House That Jack Built» (en en). Cineuropa.
↑ Sharf, Zack. «Lars von Trier Plans to Direct 10 Short Films After 'House That Jack Built' Left Him With Terrible Anxiety» (en en).
↑ «Lars Von Trier's 'Nazi' gaffe at Cannes Film Festival as he jokes about Adolf Hitler». Youtube. The Telegraph. Archivat des d'el original, el 15 de juny de 2017. Consultat el 29 de juny de 2017.
↑ http://www.europapress.es/cultura/cine-00128/notícia-lars-von-trier-expulsat-cannes-comentaris-nazis-20110519142020.html
↑ «[2]». Consultat el 21 de decembre de 2017 (en en-US).
↑ «Björk details alleged harassment; Lars von Trier denies accusations» (en anglés). Los Angeles Claves. Consultat el 2 de maig de 2018.
↑ «[3]». Consultat el 13 de març de 2024.
↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
↑ Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.«Awards 1996: All Awards». festival-cannes.fr. Archivat des d'el original, el 3 de giner de 2015.
↑ Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.«Awards 2000: All Awards». festival-cannes.fr. Archivat des d'el original, el 3 de giner de 2015.

Bibliografia

Georg Tiefenbach: Drama und Regie (Writing and Directing): Lars von Trier's Breaking the Waves, Dancer in the Dark, Dogville. Würzburg: Königshausen & Neumann 2010. ISBN 978-3-8260-4096-2.
Georg Tiefenbach: Romantik und Symbolismus (Romanticisme i simbolisme). Bilder und Musik in der Ouvertüre von Lars von Triers Melancholia (Imàgens i música en l'obertura de Melancholia de Lars von Trier). Würzburg: Königshausen und Neumann 2024. 978-3-8260-9037-0.
Georg Tiefenbach: The Lars von Trier Conversations. Volume One. Würzburg: Königshausen und Neumann 2025. ISBN: 978-3-8260-9039-4.
Georg Tiefenbach: The Lars von Trier Conversations. Volume Two. Würzburg: Königshausen und Neumann 2025. ISBN: 978-3-8260-9041-7.
VV.AA: Trilogia de la Depressió, de Lars von Trier. Madrit: Solaris Texts de Cine / Trama Editorial. ISBN 978-84-18941-48-1.
Georg Tiefenbach: Lars von Trier und Bayreuth: Konzepte zur Inszenierung von Richard Wagners 'Der Ring dones Nibelungen' (Lars von Trier and Bayreuth: Concepts for Staging Richard Wagner's 'The Ring of the Nibelung'). Cologne: Academy of Mija Arts 2026. URN: urn:nbn:de:hbz:kn185-opus4-8644.

Enllaços externs

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Lars von Trier» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Biografia de Lars von Trier [1] archivat en Wayback Machine.

[2] Boquerini. «'L'element del crim', el debut del 'enfant terrible' danés». Archivat des d'el original, el 13 de giner de 2019. Consultat el 29 de maig de 2020.

[3] Jensen, Jorn Rossing (17 d'abril de 2015). «Lars von Trier back at work on The House That Jack Built» (en en). Cineuropa.

[4] Sharf, Zack. «Lars von Trier Plans to Direct 10 Short Films After 'House That Jack Built' Left Him With Terrible Anxiety» (en en).

[5] «Lars Von Trier's 'Nazi' gaffe at Cannes Film Festival as he jokes about Adolf Hitler». Youtube. The Telegraph. Archivat des d'el original, el 15 de juny de 2017. Consultat el 29 de juny de 2017.

[6] ttp://www.europapress.es/cultura/cine-00128/notícia-lars-von-trier-expulsat-cannes-comentaris-nazis-20110519142020.html

[7] «[2]». Consultat el 21 de decembre de 2017 (en en-US).

[8] «Björk details alleged harassment; Lars von Trier denies accusations» (en anglés). Los Angeles Claves. Consultat el 2 de maig de 2018.

[9] «[3]». Consultat el 13 de març de 2024.

[10] Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».

[11] Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.«Awards 1996: All Awards». festival-cannes.fr. Archivat des d'el original, el 3 de giner de 2015.

[12] Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.«Awards 2000: All Awards». festival-cannes.fr. Archivat des d'el original, el 3 de giner de 2015.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]