Latrappita
La latrappita és la forma mineral d'un òxit múltiple de calcio, niobi i ferro. El seu composició, redefinida per l'IMA en 2016, correspon a Ca2NbFe3+O6;[1] anteriorment es considerava que la composició d'este mineral òxit era (Ca,Na)(Nb,Tu,Fe)O3.[2][3][4]
El nom d'este mineral va ser introduït per E. H. Nickel en 1964 i fa referència al monasteri trapense de la Trappe, pròxim a la localitat tipo. La latrappita va ser descrita per primera volta com una varietat de perovskita rica en niobi descoberta en el complex de carbonatita Oka (Canadà), sent cridada en un primer moment perovskita niobiana.[5] No obstant, en ser major el contingut de niobi que el contingut de titani de la perovskita (CaTiO3), es va definir i va aprovar com a nou mineral.[6]
Propietats
[editar | editar còdic]La latrappita és un mineral opac de color negre i lluentor metàlica.[2] En llum reflectida, adquirix coloració grisa parda obscura.[3] Posseïx una durea de 5,5 en l'escala de Mohs i una densitat de 4,40 - 4,42 g/cm³.[6]
Cristaliza en el sistema ortorrómbico, classe dipiramidal (2/m 2/m 2/m).[2] El contingut en niobi de mostres de latrappita, expressat com Nb2O5, és del 44% - 50%, el de calcio, com CaO, del 20% - 26%, i el de ferro, com a Fe2O3, del 5% - 9%; atres elements que poden estar presents en este mineral són titani, sodi i magnesi.[3] Actualment es recomana que s'utilise la denominació de latrappita solament per a perovskitas (ABO3) riques en Ca-Nb-Fe a on en les posicions A predominen els cationes divalentes (sent el Ca dominant) i en la posiciones B predominen els cationes pentavalentes (sent el Nb dominant).[7]
Morfologia i formació
[editar | editar còdic]La latrappita forma pseudocristales cúbics que poden alcançar un tamany de 0,5 mm, sent habituals les maclas complexes.
Per un atre costat, l'existència d'este mineral es relaciona en zones de sovitas en complexos de carbonatitas —vejau més avall la localitat tipo— i apareix associat, entre uns atres, a calcita, apatito, diópsido i biotita.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «The new IMA list of minerals». Archivat des d'el original, el 11 de juny de 2018. Consultat el 31 de maig de 2018.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Latrappite mineral data (Webmineral)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Latrappite (Handbook of Mineralogy)». Archivat des d'el original, el 1 d'abril de 2016. Consultat el 31 de maig de 2018.
- ↑ Latrappite (Mineralienatlas)
- ↑ (1963).Canadian Mineralogist.7
- 683-697.Consultat el 1 de juny de 2018.
- ↑ 6,0 6,1 Latrappite (Mindat.org)
- ↑ (2017).Mineralogical magazine.81(3)
- 411-461.Consultat el 1 de juny de 2018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Latrappita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.