Leclercqia complexa

Leclercqia complexa

Erro al crear miniatura:

Porte general de l'espècie.

Leclercqia complexa H.P.Banks, Bonamo & Grierson 1973 és una espècie extinta de licofitas descrita a partir dels seus restants fòssilés apareguts en sediment del Devónico Mig en diversos jaciments. Pren el seu nom genèric de la paleobotánica belga Suzanne Leclercq i el seu epítet específic, complexa, significa complex. L'espècie està caracterisada per la morfologia de les seues lígulas o micrófilos i la relació d'estes en els seus esporangis. Es considera ancestro o relacionada en els ancestros dels lepidodendros. Atenent a l'àrea de distribució dels seus fòssils i considerant l'orige de les roques sedimentarias en les que els seus restants han aparegut es considera que l'espècie va tindre una distribució cosmopolita i que devia desenrollar-se en els màrgens de rieras i estanys d'aigua dolça.

Morfologia

Els espècimen millor conservats de Leclercqia complexa mostren a un vegetal de porte herbàceu en un eix central molt prim i ramificat dicótomament en gran número de micrófilos (o lígulas) insertats helicoidalmente i associats a esporangis. La morfologia d'estos micrófilos és complexa, més que la de molts dels licopodios actuals sent esta espècie la primera licófita coneguts que els posseïa. Els micrófilos s'insertaven helicoidalmente en l'eix en un número de 8 a 10 per regrés. Els micrófilos estaven formats per una làmina central elongada, curvada i acuminada en dos emergències laterals més estretes i dividides, una a cada costat de la central i l'extrem de la làmina central curvada abaxialmente. En la superfície dels micrófilos apareixien estomas, molt dispersos i lleument immersos en l'epidermis com en atres espècies que viuen en zones d'alta humitat. La làmina central del microfilo posseïa un fes vascular en tota la seua extensió format per traqueidas que no es dividien per a irrigar a les emergències laterals.

El cilindre vascular és del tipo actinostela exarca similar al que pot observar-se en Protolepidodendron. El seu xilema estava format por entre 14 i 18 fas de protoxilema en traqueidas anular i helicoidals. Este protoxilema delimitava un metaxilema en numeroses traqueidas escaleriformes comunicades per mig de punteaduras uni a multiseriadas de morfologia elongada.

Considerant el sistema vascular i la seua solidea es considera que Leclercqia complexa mantenia la seua posició erecta independentment de la presència d'aigua a diferència d'atres vegetals del periodo Devónico coneguts com Aglaophyton major, Asteroxylon mackiei, Rhynia gwynne-vaughanii o Horneophyton lignieri a on la posició erecta era mantinguda pel turgor dels teixits i per tant estaven més condicionades per la disponibilitat d'aigua.

En esta espècie solament és coneguda la fase esporófito. El seu esporangis es trobaven associats als micrófilos localisant-se en la seua cara adaxial sustentats per un curt segment de teixit. Estos esporangis són globosos a elíptics i posseïxen dehiscencia marginal superior i paralela a l'eix principal del tale quedant oberts en dos valvas. Es desconeix si presentaven megasporangios productors de megasporas com el restant dels seus afins o si esta espècie era homospórea com alguns licófitos actuals. Els esporangis coneguts, microsporangios, s'associaven en grups discrets dispersos entre segments de talle en micrófilos vegetatius. S'han pogut identificar les esporas, pertanyents a la palinoespecie Aneurospora cf. heterodonta i Acinosporites lindlarensis, de l'espècie de forma inequívoca. Estes espores estaven ornamentadas i posseïen entre 60 i 85 μm de diàmetro i en la seua zona equatorial es localisaven unes espines de 5 a 9 μm.

Distribució i ecologia

Els restants fòssils que varen permetre la descripció de l'espècie i de la seua gènero procedixen del lagerstätte de Blenheim-Gilboa entre els estats de Nova York i Pennsilvània que posseïx depòsits datats entre el periodo Eifeliense i el Givetiense del Devónico Mig.

Partint de varis estudis paleogeográficos s'ha pogut establir que els materials del jaciment de Blenheim-Gilboa procedixen d'un delta fluvial situat la zona occidental d'una cadena montanyosa en un clima tropical en alternança de temporades en altes i baixes precipitacions.

Els restants són localment abundants i molt ben preservats i junt a ells varen aparéixer fòssils d'un bon número d'artròpodes, atres licopodios i progimnospermas. L'associació de flora i fauna present pot provindre d'un transport alóctono encara que cap la possibilitat de que eixos mateixos organismes vixqueren en estreta relació. Totes les senyes indiquen que Leclercqia complexa i totes les espècies conegudes del seu gènero es desenrollaven en els màrgens de rieres o menuts estanys d'aigua dolça.