Leneas
En l'antiga Atenes, les Leneas (Λήναια) era una festa en honor del deu Dioniso Leneo. Este epítet significa o be «el del lenos» ("tinaja de va vindre") o be «de les lenai» (les ménades).
Estrabón, parlant de la comitiva del tíaso de Dioniso, inclou entre atres a les lenas, nimfes celebrantes d'estes festes.[1]
Els grecs jónicos celebraven la festa el dia 12 del més cridat leneón, que transcorria entre lo que hui són giner i febrer. En Atenes, eixe més, cridat gamelión, correspon aproximadament a lo que hui és giner.
Durant la festa, s'oferien primerament els primers vins elaborats en el temple del deu i després s'assistia a un festí sufragat per l'erari públic. Despuix tenia lloc una processó, en la que les protagonistes principals eren les leneas, dònes arrebatades pel deliri báquico.
Encara que se sap molt poc dels demés ritos de la festa, els més importants eren els concursos dramàtics que tenien per escenari el teatre de Dioniso, inaugurat al voltant del 440 a. C., i en els que la comèdia ocupava un lloc preponderant. Estes representacions dramàtiques es varen originar en els ditirams cantats a cor. La celebració carnavalesca també incloïa música, disfrassos i caraces.[2]
En les Leneas, el comediógrafo grec Aristófanes va presentar les seues obres Els acarnienses, Les avespes i Els cavallers, en els anys 425, 424 i 423 a. C.[3]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Leneas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.