Lepidolita
La lepidolita és un mineral del grup de les micas. Va ser descrita en 1792 pel químic alemà Martin Heinrich Klaproth (1743-1817) i nomenada pel grec lepivβ-lepis, que significa 'closca' en referència a la seua estructura escamosa.
Característiques químiques
[editar | editar còdic]De fòrmula genèrica (KLi2Al(Al,Si)3O10(F,OH)2), és un filosilicato lila o rosa violàceu del grup de les micas, La seua composició depén de les seues cantitats relatives de l'i Li en coordinació octaèdrica. Ademés, Na, Rb i Cs poden substituir a el K.
Es caracterisa per ser insoluble en àcit, la seua exfoliació micácea i el seu color lila a rosa. Per a distinguir-la de la moscovita, es fa un ensaig de flama, puix la lepidolita dona lloc a una flama de color carmesí (pel liti).
Jaciments
[editar | editar còdic]Els jaciments principals d'esta pedra poden trobar-se en Canadà, Brasil, Rússia, Japó, Suècia, Estats Units, Alemània, Austràlia, Madagascar i República Checa.
Ambient de formació
[editar | editar còdic]Es pot trobar associat a pegmatitas granítiques, rara volta trobada en filons hidrotermalés en la zona de contacte d'estos en el granit.
Usos
[editar | editar còdic]S'extrau en mineria com una font secundària de liti.[1] S'associa en atres minerals de liti com espodumena en pegmatitas. També és una de les majors fonts del rar rubidi i del cesi.[2]
.jpg){kind=link}
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Lepidolita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.