Leuce
En la mitologia grega, Leuce (en grec, Λευκή, açò és, «blanc» o «àlber blanc») és una nimfa citada tan sol per una font tardana i que va protagonisar un episodi amorós desgraciat en Hades.
Servio nos diu que Leuce era una filla d'Oceà pero no menciona quí era la seua mare. L'autor diu que Hades, el deu dels morts, es va enamorar de l'oceánide i fent gala de la seua força la va raptar i li la va dur al Inframundo. No obstant, i a pesar del seu abolengo, Leuce no era immortal i arribada la seua hora va morir. Per a eternizarla Hades la va convertir en un àlber blanc que des de llavors es va alçar en els paradisíacos Campos Elíseos. L'autor termina la seua dissertació alegant que d'este arbre va prendre Heracles la corona en que ciñó el seu cap despuix de retornar dels inferns durant el seu duodècim i últim treball.[1]
Compare's a Leuce en una atra nimfa de grafia similar, Leucipe, de qui es diu que era una de les nimfes que jugava en Perséfone just abans de ser raptada per Hades.[2]
Pausanias també nos parla de la relació entre l'àlber blanc i Heracles, pero no parla de la nimfa. L'autor nos diu que els eleos acostumen a utilisar per als sacrificis de Zeus solament els leños de l'àlber blanc i de cap atre arbre, preferint este arbre perque Heracles ho va introduir en Grècia des de la regió de la Tesprótide. En efecte Heracles, quan va realisar en Olimpia un sacrifici en honor a Zeus, va cremar les cuixes de les víctimes sobre llenya d'àlber blanc. Heracles va trobar que este arbre creixia en les riberes del riu Aqueronte, en la Tesprotia, i per açò diuen que és cridat Aqueroide per Homero.[3]
Robert Greus ha expressat la seua versió del mit de Leuce i l'àlber blanc, acàs d'una manera prou idiosincrático, que es considera més be una teoria poètica. Este autor nos diu que l'àlber blanc també era sagrat per a Perséfone, per a qui Leuce sembla ser simplement un epítet, que correspon a un títul com a deesa de la regeneració. Greus, per eixemple, sosté que l'esquena del full de l'àlber es va tornar blanc per la suor gloriosa de Heracles. No obstant estes senyes no apareixen en cap de les fonts escrites.[4]
Homonímia
[editar | editar còdic]Es diu que Leuce o Leuca és també el nom que donaven els grecs a l'Illa de les Serps, situada en el Ponto Euxino (el Mar Negra).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Servio: Sobre les Églogas de Virgilio VII 61
- ↑ "Himne homérico" a Deméter 415 i ss
- ↑ Pausanias: Descripció de Grècia V 14, 2
- ↑ Robert Greus: Els mits grecs 1, capítul 35, nota 5. Els mits grecs 2, capítul 134, apartat f.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Grimal, Pierre (2004). Diccionari de mitologia grega i romana, p.316. Barcelona: Edicions Paidós. ISBN 84-7509-166-0.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Leuce» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.