Liana

Liana

Lianes en els boscs de les montanyes Sahyadri, en Kerala, Índia.

Les lianes o bejucos són plantes trepadoras de naturalea leñosa que germinen en el sol i permaneixen arrelades durant tota la seua vida. Per a créixer en direcció a la llum abundant que es troba sobre el dosel arbòreu dels boscs, usen mecanismes especialisats per a ascendir. Encara que els térmens lianes i enredaderas a sovint s'ampren per a referir-se a qualsevol planta trepadora, en un sentit estricte les lianes corresponen únicament a plantes escandentes leñosas, mentres que les enredaderas són plantes escandentes herbáceas.

Etimologia

La paraula «liana» prové del francés liane. Per la seua banda, «bejuco» és un vocablo caribe que va ser incorporat a l'espanyol en l'era colonial, décades abans que «liana».

Descripció

Hi ha varis métodos que les lianes utilisen per a escalar superfícies. Poden ser volúbles, quan la seua forma es amolda a una superfície, enrollándose i impregnant-se en ella, per mig de zarcillos, raïls grampiformes (l'única funció de les quals és capcionar el talle sobre una superfície vertical), o són lianes facultatives (arbustos en branques llargues o espines, herbas rastreras, que al contacte en una estructura vertical, recolzen les seues branques i es desenrollen verticalment).

Cipó en Brasil.

Els primers estudis científics sobre eixe tipo de plantes varen ser fets per Charles Darwin (1867) i uns atres biòlecs de el XIX.