Liber abaci
Liber abaci (1202) és un llibre històric sobre aritmètica escrit per Leonardo de Pisa, més conegut com Fibonacci. El seu títul té dos traduccions comunes, El llibre de l'àbac o El llibre del càlcul; no obstant Sigler (2002) va expondre que la primera traducció és errònea: l'intenció del llibre era descriure métodos de fer càlculs sense l'ajuda de l'àbac, i, com Ore (1948) confirma, durant sigles despuix de la seua publicació, els algoritmistas (els seguidors de l'estil de càlcul demostrat en el Liber Abaci) varen estar en conflicte en els abacistas (tradicionalistes que varen continuar usant l'àbac en conjunció en el sistema romà de numeració).
En este treball, Fibonacci introduïx en Europa els números indoarábigos, element central del nostre sistema decimal, que havia deprés quan va estudiar en els àraps mentres vivia en Bugía (Argèlia) en el seu pare, Guglielmo Bonaccio, qui volia que es convertira en comerciant. En aquella época Bugía era un dels ports més pròspers del Mediterràneu.
Liber abaci va ser dels primers llibres occidentals en descriure els números indoarábigos, encara que el primer que els va donar a conéixer va ser Crònica albeldense, de 976. En estar dirigit a comerciants i acadèmics, va escomençar a convéncer al públic de la superioritat del nou sistema numèric.
La segona versió de Liber abaci va ser dedicada a Miguel Escoto en 1227.[1][2] Hui en dia no hi ha cap versió del manuscrit original de 1202.
Sumari de seccions
[editar | editar còdic]La primera secció introduïx el sistema de numeració indoarábigo, incloent métodos de conversió entre sistemes de representació diferents. Esta secció inclou també la primera descripció coneguda de la divisió per tentativa per a comprovar si un número és compost i, si ho és, factorizarlo.
La segona secció presenta eixemples del comerç, tals com a conversió de moneda i mides, i càlculs de benefici i interés.
La tercera secció discutix una série de problemes matemàtics: per eixemple, inclou (Cap. II.12) el teorema chinenca del restant, els número perfecto i els cosins de Mersenne, aixina com fòrmules per a progressions aritmètiques i para número piramidal quadrats. Un atre eixemple en este capítul, que descriu el creiximent d'una població de conills, va anar l'orige de la successió de Fibonacci, per la qual el seu autor és hui especialment conegut.
La quarta secció estudia aproximacions, tant numèriques com a geomètriques, d'número irracional del tipo de les raïls quadrades.
El llibre també inclou demostracions sobre la geometria euclidiana. El método de Fibonacci de resolució d'equacions algebraiques mostra l'influència del matemàtic egipcíac del sigle dècim Abu Kamil, més conegut com El calculista egipcíac.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Plantilla:Obra citada/núcleo.
- ↑ (anglés)«On the Origin of the Fibonacci Sequence».MacTutor History of Mathematics archive, University of St Andrews.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Liber abaci» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.