Liquidmetal

Una memòria USB en un estuche Liquimetal.

Liquidmetal i Vitreloy són els noms comercials d'una série d'aleacions de metals amorfos desenrollades per un equip d'investigació del Califòrnia Institute of Technology (Caltech) i comercialisat per Liquidmetal Technologies. Les aleacions Liquidmetal combinen una série de característiques atractives, incloses una alta tensió de trencament, excelent resistència a la corrosió, molt alt coeficient de restitució i excelent resistència al desgast, al mateix temps que pot ser conformat per mig de calor utilisant processos similars als termoplàstics. A pesar del seu nom, a temperatura ambiente no són líquits.

Liquidmetal va ser llançat al mercat comercial en el 2003. És utilisat per eixemple per a fabricar pals de gòlf, rellongeés i cobertes de teléfons mòvils.

L'aleació va ser el resultat d'un programa d'investigació de metals amorfos dut alvance per Caltech. Va ser la primera d'una série d'aleacions experimentals que poden tindre una estructura amorfa a ritmes de refredat relativament llents. S'havia pogut produir metals amorfos en anterioritat, pero solament en cantitats molt chicotetes ya que els ritmes de refredats requerits eren de l'orde dels millons de graus centígrats per segon. Per eixemple, arams amorfos eren fabricats per mig d'un refredat tipo splat d'una chorrada de metal fos sobre un disc giratori. Degut a que el Vitreloy permet ritmes de refredat molt més llents, és que es va fer possible produir cantitats més significatives de material. Més recentment, s'han agregat atres aleacions al Liquidmetal. Estes aleacions també posseïxen una estructura amorfa després de successius cicles de ciclado tèrmic, per lo que podrien ser utilisats en diversos processos tradicionals de maquinat.

Entre els metals que ho componen es troben el Zirconio, Titani, Coure, Berili i Níquel. La necessitat de contar en tants metals residix en la diferència de tamany entre els seus àtoms, i és que gràcies a esta diferència, és possible alcançar l'estat vítreo del metal. Quan la temperatura disminuïx per baix de la temperatura de fusió del nostre material, est alcança un estat propi dels sòlits amorfos: el subenfriando. En este estat els àtoms del material es troben en una energia lliure prou alta, la qual cosa aporta al material una viscosidad molt elevada. A mida que seguim gelant-ho, els àtoms comencen a difondre buscant posicions d'equilibri abans d'alcançar un estat vítreo/sòlit. Gràcies a eixa diferència entre el tamany dels àtoms nomenada prèviament, a estos els és molt difícil trobar posicions d'equilibri que otorgaren al material una estructura cristalina; he ahí la raó de que el seu estat final siga el vítreo. Per a alcançar l'estat vítreo és important que les velocitats de refredat siguen altes.