Lira israelita
La lira israelita (Plantilla:Lang-he, Lira Yisr'elit, plural: Lirot Yisr'eliyot, לִירוֹת יִשׂרְאְלִיּוֹת) o lliura d'Israel va ser la moneda circulant d'us comú en l'Estat d'Israel durant el periodo 9 de juny de 1952 a el 23 de febrer de 1980, quan va ser reemplaçada pel shekel antic israelita. El seu símbol era «I£». La lira israelita va reemplaçar la lliura de Palestina i va estar relacionada en la lliura esterlina. Va ser reemplaçada pel shekel el 24 de febrer de 1980, en una equivalència d'1 shekel = 10 lliures israelites, el qual a la seua volta va ser reemplaçat pel nou shekel en 1985.
Fins a 1952, el nom usat en els billets del Banc Anglo-Palestí va ser lliura palestina, i Plantilla:Lang-he (lira I. I. abreviat, lira Eretz-Yisraelit). En (àrap جنيه فلسطيني), era el nom que se li donava (traduït com junayh filisţīnī).[1] En 1952, el Banc Anglo-Palestí va canviar el seu nom a Bank Leumi Li-Yisrael (Banc Nacional d'Israel) i el nom de la divisa va passar a ser lira yisraelit (Plantilla:Lang-he), junayh isrāīlī en àrap, i de lliura israelita en espanyol.[2]
A partir de 1955, despuix de la fundació del Banc d'Israel, el qual assumix les obligacions de tot banc central, com l'impressió i acunyament de monedes i billets, en prendre el seu rol solament els donava noms en hebreu junt al símbol de «I£».[3]
Història
[editar | editar còdic]Despuix de la fundació de l'estat judeu en Palestina, i la posterior introducció de la lira israelita, la divisa del Mandat Britànic de Palestina i Israel va passar a ser la lliura palestina entre 1927 i agost de 1948.
El Mandat Britànic de Palestina, que va administrar els territoris que actualment són Israel, la ciutat de Jerusalem, Cisjordània, la zona de Gaza i Transjordania fins a 15 de maig de 1948, varen usar la lliura palestina, una moneda circulant igual en valor i lligada a la lliura del Regne Unit, la qual a la seua volta es dividia en 1000 Mils. Els billets en circulació eren impresos pel Consell Monetari de Palestina, subjecte al control del Secretari d'Estat per a les Colónies del govern Britànic.
Israel va heretar durant un breu periodo la moneda, la qual seria prontamente reemplaçat pel nou con monetari del nou estat, impresos a la seua volta pel Banc Anglo-Palestí en sèu en Londres, i que detallava caràcters del moviment sioniste. Les noves monedes eren les primeres en dur el nom del nou estat, mentres que els billets dien "Banc Anglo-Palestí Llimitada" (en inglés: The Anglo-Palestine Bank Limited). Mentres que les primeres monedes falcades per Israel encara portaven el nom de "mil", la següent generació dia en Hebreu prutah (Plantilla:Lang-he). Una segona série de billets seria llançada despuix del canvi de sèu del "Banc Anglo-Palestí" a la seua actual sèu de Tel Aviv , i quan fa el seu canvi al actual (Plantilla:Lang-he, "Banc Nacional"). L'adheriment a la lliura esterlina va ser abolida el 1 de giner de 1954, i en 1960, la subdivisió de la lliura seria canviada de 1000 prutot a 100 agorot (Plantilla:Lang-he), en singular: àgora (Plantilla:Lang-he).
Durant la década de 1960, s'obri un debat sobre l'us de noms no hebreus per a la moneda israelita, resultant una nova norma que obliga a l'emissor, en nom del Ministre de Finances, a canviar el disseny i el nom de la divisa (lliura) per un nom hebreu, el sheqel (Plantilla:Lang-he). Esta mateixa disposició llegal faculta al ministre a decidir si era convenient fer este canvi en el moment. La llei que va promulgar dita facultat no seria efectiva fins a el 1 de febrer de 1980, quan el govern israelita decidix realisar el canvi del seu sistema monetari, lo que succeïx en l'introducció del sheqel a una taxa d'1 sheqel = 10 lirot.
Monedes
[editar | editar còdic]Les primeres monedes falcades per Israel varen ser 25.000 peces d'alumini, datades entre 1948 i 1949, les quals varen ser posades en circulació en 1949, abans de l'adopció de la denominació de pruta en lloc de la de mils. Posteriorment, en 1949, les monedes varen ser canviades despuix de l'acceptació de la pruta: 1, 5, 10, 25, 50, 100 i de 250 pruta. Estes monedes varen ser ideades, en part, pel dissenyador gràfic israelita Otte Wallish.[4]
En 1960, les monedes varen ser redenominades, sent ara l'unitat fraccionaria el àgora. Es varen falcar peces per a les denominacions d'1, 5, 10 i 25 agorot. En 1963, les monedes per a les denominacions d'1/2 i 1 lliures varen ser introduïdes, seguida per la de 5 lliures (lirot) en 1978.[5]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «One Palestine Pound».Bank of Israel.Consultat el 23 d'octubre de 2015.
- ↑ «One Israeli Pound».Bank of Israel.Consultat el 23 d'octubre de 2015.
- ↑ «First Series of the Pound».Bank Li-Israel.Consultat el 23 d'octubre de 2015.
- ↑ World Coin Gallery
- ↑ One Palestine Pound - IL: Bank of Israel - Anglo Palestine Bank Séries (anglés)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lira israelí» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.