Anar al contingut

Lisimaquia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a una espècie de flors coneguda com Lisimaquia vore Lysimachia vulgaris.
Per a una antiga ciutat grega de Etolia vore Lisimaquia (Etolia).


Lisimaquia o Lisimaquea (grec: Λυσιμαχία o Λυσιμάχεια) va ser una important ciutat helenística en la Turquia europea en l'extrem noroest del Quersoneso tracio (la moderna península de Galípoli), prop de la baïa de Melas (el modern golf de Saros).

Va ser fundada en el 309 a. C. per Lisímaco mentres es preparava per al següent enfrontament contra els seus enemics. La nova ciutat, situada en el mig de l'istme,[1] vigilava el camí des de Sesto cap al Nort i Tracia. Per a obtindre habitants per a la seua nova ciutat, Lisímaco va destruir la propenca ciutat de Cardia, el lloc de naiximent del historiador Jerónimo.[2] Lisímaco no va dubtar en fer de Lisimaquia la capital del seu regne, aplegant a tindre gran esplendor i prosperitat.

Despuix de la mort de Lisímaco la ciutat va caure en domini del Imperi seléucida, i durant les guerres entre Seleuco II Calinico i Ptolomeo III Evergetes esta va passar a mans ptolemaicas. Despuix estos varen deixar lliure la ciutat, o esta es va independisar i va entaular una aliança política en la Lliga Etolia.

En 277 a. C., prop de Lisimaquia, el rei macedonio Antígono II Gónatas va derrotar una invasió celta. El mateix any un terremot va destruir la ciutat.

A fins de el III va ser una de les ciutats preses per Filipo V de Macedònia, de la mateixa manera que Cío i Calcedón, encara que es va firmar un tractat de pau que sembla haver resultat favorable per a la ciutat.[3][4][5]

Els etolios varen ser incapaços de protegir la ciutat i va ser destruïda en 197 a. C. pels tracios durant la guerra entre la República romana i Filipo V de Macedònia. Antíoco III Megues va reconstruir la ciutat, en els habitants dispersos, esclaus i colon de todas partes en generoses promeses.[6][7] Esta reconstrucció, no obstant, sembla que va ser un fracàs, i durant el domini romà Lisimaquia va decaure cada volta més. L'última volta que apareix la ciutat en el seu antic nom és en un passage d'Amiano Marcelino.[8]

L'emperador Justiniano va reconstruir la ciutat i la va rodejar de formidables fortificacions, i despuix d'açò va ser cridada en el nom de Hexamilion. En l'actualitat, el lloc que ocupava l'antiga Lisimaquia, Eksemil, deriva del nom de la fortalea de Justiniano, no obstant, la majoria de les seues ruïnes estan en el veí llogaret d'Ortakoy, Çanakkale.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Estrabón VII, fragments 52 i 54.
  2. Pausanias I,9,8.
  3. Polibio XV, 23.
  4. Tito Livio XXXII,33.
  5. Francisco Javier Gómez Espelosín, La política de Filipo V en la Propóntide: el cas de la ciutat de Cíos, pp. 88.
  6. Tito Livio XXXIII,38; XXXIII,40.
  7. Apiano, Guerres síries I.
  8. Amiano Marcelino XXII,6.


Referències

[editar | editar còdic]