Cardia
Plantilla:Coord/display/title</noinclude>
Cardia o Kardia (Plantilla:Lang-grc, Kardía) va ser una polis grega, antigament capital del Quersoneso Tracio, que estava situada a la vora del golf de Melas (actual baïa de Saros), en la costa septentrional del istme del Quersoneso, a uns 40 km al nordest de Sesto.
En orige va ser una colónia de Mileto i Clazómenas en el VIII; posteriorment, en época de la tirania de Milcíades (515-493 a. C.), també va rebre colon atenienses.
Va servir de base naval a la Lliga de Delos durant la guerra del Peloponeso, pero açò no va fer necessàriament a Cardia proateniense: quan, en 357 a. C., Atenes va prendre el control del Quersoneso baix el govern d'un príncip tracio, va ser l'única ciutat que va permanéixer neutral.
El rei Filipo II de Macedònia, que buscava estendre la seua dominació a Tracia (regió estratègica per al comerç de blat) va ajudar a la ciutat, primer en va en una proposta d'arbitrage, i a continuació en l'enviament d'un eixèrcit,[1] pero l'any decisiu va ser el 352 a. C. quan la ciutat va concloure un tractat d'amistat en el rei Filipo. L'autonomia de Cardia va quedar garantisada des de l'any 346 a. C.
Va esclatar una gran crisis quan Diopites, un capità mercenari ateniense, va dur en 343 a. C. clerucos àtics a la ciutat, i en Cardia varen ser mal rebuts. Filipo immediatament va enviar ajuda a la ciutat. El rei va propondre saldar la disputa entre les dos ciutats per mig d'arbitrage, pero Atenes va refusar.[2] En 342 a. C., Filipo va obtindre l'adheriment de Cardia, a pesar de la resistència de Diopites, i va instalar al tirà Hecateo al cap de la ciutat.[3]
Despuix de la mort d'Alejandro Magne en 323 a. C., la ciutat va ser destruïda per Lisímaco en 309 a. C., qui va estendre a continuació la seua dominació sobre l'estret del Helesponto. Encara que es va reconstruir, ya no va recuperar la seua importància: va ser superada per Lisimaquia, ciutat construïda en les afores per mig de sinecisme a la que molts habitants es varen traslladar, i que es va convertir en la capital de la zona.[4]
En Cardia varen nàixer Eumenes, secretari d'Alejandro Magne, i el historiador Jerónimo de Cardia.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- Curtius, Ernst; The history of Greece, Adolphus William Ward (traductor); Nova York, (1874)
- Smith, William (editor); Dictionary of Greek and Roman Geography, "Cardia", Londres, (1854)
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Demóstenes, Sobre el Quersoneso, 58, 64. Demóstenes es va opondre fermament a la petició d'evacuació formulada per Filipo II.
- ↑ Heródoto, Història VII, 58; VI, 34; IX, 115.
- ↑ Plutarco, Vides paraleles, Vida de Eumenes 3, 7.
- ↑ Pausanias, Descripció de Grècia, I, 9, 8; I, 13, 9.
- ↑ Pausanias, op. cit., I, 9, 8, evoca l'emoció de Jerónimo davant la destrucció de la seua ciutat per orde de Lisímaco.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cardia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.