Llínea de costa

La llínea de costa és la llínea en la superfície de la Terra que definix el llímit entre el mar i la terra ferma. Històricament ha segut un dels principals elements registrats per la Cartografia, pel llímit que la llínea de costa ha representat per al desenroll de les activitats humanes.

La llínea de costa és a sovint un concepte ambigu, existint vàries causes d'incertitut a l'hora de definir-la:

• Mareas: la mar cobrix extensions variables depenent de l'altura de la marea.

Llímit incert entre la mar i els rius en les desembocaduras: el llímit entre un riu i la mar és incerta, per eixemple, en estuaris o en deltes, a on tant la profunditat del llit del riu com la composició de les seues aigües són molt variables i es mesclen gradualment en una regió molt àmplia. La precisió utilisada en la seua determinació: depenent de la resolució que es vullga alcançar en la determinació de la llínea de costa, esta pot ser més o menys abrupta. Este concepte determina diferències importants en la mida de la llongitut de la llínea de costa: si es medix la llongitut d'una costa en una resolució d'1 km s'obtindrà un valor considerablement menor que si s'utilisa un mapa més detallat, en un resolució d'unes decenes de metros. Esta propietat de la llínea de costa li conferix un caràcter fractal. Variacions eustáticas del nivell de la mar en escales de temps geològiques.

Tipos de costes

Segons la direcció i forma en que es disponguen els tipos de roca en una costa, es poden diferenciar dos tipos de llínea de costa:

• Costes concordants: Presenten capes alternes de roques dures i blanes. Les mateixes es disponen de forma paralela a la costa. Les roques dures actuen com una barrera que prevé l'erosió de les roques més blanes.
• Costes discordantes: Les capes alternes de roques dures i blanes s'arreglen en direcció perpendicular a la costa. D'esta manera, les roques blanes són someses ràpidament a l'acció erosiva de les ones.