Llac Chilka

Llac Chilka

El llac Chilka o Chilila (en inglés: Chilika Lake) és una estany coster localisada en la costa oriental de l'Índia, en la desembocadura del riu Daya en el golf de Bengala. Administrativamente, pertany al estat de Orissa, als districtes de Ganjam, Khordha i Puri. En una superfície mija de 1100 km², és l'estany coster més gran de l'Índia i la segona major del món.

És el territori de invernada d'aus migratòries més gran en el subcontinent indi sent llar de vàries espècies amenaçades de plantes i animals. L'estany alberga a més de 160 espècies d'aus en el moment àlgit de la temporada migratòria. Les aus apleguen del mar Caspio, el llac Baikal, mar de Aral i d'atres zones remotes de Rússia, de les estepas kirguises de Mongòlia, de l'Àsia Central i del surest, de Ladakh i els Himalaya, viajant grans distàncies (ya que provablement no seguixquen rutes rectes, algunes possiblement siguen de més 12 000 km). Segons una enquesta, el 45 % de les aus són terrestres, el 32 % són aquàtiques i el 23 % són zancudas. L'estany és també la llar de 14 tipos d'aus rapaces i hi ha informes de la presència en les seues aigües d'unes 135 espècies rares i en perill, com el delfí del riu Irrawaddy. Ademés, l'estany alberga 37 espècies de reptils i amfibis. Microalgas, algues marines, praderies marines, peixos i carrancs també florixen en l'aigua salobre del llac de Chilka.

El llac Chilka és un ecosistema altament productiu, en abundants recursos peixquers que sostenen a més de 150 000 peixcadors que viuen en 132 llogarets en les seues costes, illes i prop de l'estany. L'àrea de l'estany vari entre 1165 a 906 km² durant el monsó i l'estiu, respectivament. Un estret canal de 32 km de llarc, conecta l'estany en la baïa de Bengala, prop del llogaret de Motto. Recentment el CDA ha obert una nova boca que ha dut nova vida a l'estany.

En 1981, el llac Chilika va ser designat com el primer chapull indi d'importància internacional baixe la Convenció de Ramsar.

El 15 d'abril de 2014 el «Llac Chilika» va ser inscrit en la Llista Indicativa de l'Índia —pas previ a ser declarat Patrimoni de la Humanitat—, en la categoria de ben cultural (n.º ref. 5896).

Història

Peixcadors en el llac

Hi ha evidències geològiques que indiquen que el llac Chilka va ser part de la baïa de Bengala durant les últimes etapes del Pleistoceno (des de fa 1,8 millons fins al 10 000 a. C.).

El Servici Arqueològic de l'Índia (Archaeological Survey of Índia) va portar a terme excavacions en Golabai Sasan (Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>), just al nort del llac Chilka, en el districte de Khurdha. Golabai va proporcionar evidències de l'existència d'una zona cultural en Chilka en una seqüència de tres fases: Neolític (ca. 1600 a. C.), Calcolítico (des de ca. 1400 a. C. a 900 a. C.) i Edat del Ferro (des de ca. 900 a. C. a ca. 800 a. C.). La datació per radiocarbono va permetre datar els primers nivells de Golbai cap al 2300 a. C. El lloc està ubicat en la marge esquerra del riu Malaguni, un afluent del riu Daya que desemboca en el llac Chilika. Esta ubicació, que donava accés a la mar pel llac Chilika, oferix una prova de les activitats marítimes en la regió. La recuperació de moltes azuelas treballades en fusta i atres artefactes demostren que Golabai va ser un centre de construcció de barcos. Significativament, Golabai és l'únic lloc excavat en Orissa a on han aparegut evidències de construcció de barcos. Açò també indica que el llac Chilka estava molt prop de Golabai i això facilitaria el comerç marítim en la zona durant l'época antiga.

Alguns texts antics diuen que el sector sur de Chilika va ser un important port per al comerç marítim, quan Kharavela (IAST: Khāravela, Devanagari: खारवेल) (c. 209 a. C.-despuix de 170 a. C.), el rei de Kalinga, era conegut com el senyor de l'Mar.

Claudio Ptolomeo (150 d. C.), el geógrafo grec, es referix a Palur com el port de Paloura, situant-ho prop del punt de partida situat fòra de la punta sur del llac en Kantiagarh, des d'a on navegaven barcos en destí a diferents parts del surest asiàtic. Despuix de l'any 639, els peregrins chinencs Fa-Hien i Hiuen-Tsang mencionen un port famós Che-li-ta-loChing prop de la vora de l'oceà, que era una via i un lloc de descans per a la navegació marítima i els comerciants estrangers de terres lluntanes. Este port va ser localisat en 'Chhatragarh' en les vores del llac Chilika.

Una llegenda de el IV, a sovint citada per a explicar el naiximent de Chilka, afirma que el rei dels pirates, Raktabahhu, planejava atacar Puri en una enorme flota de barcos. Per a evitar ser detectat, va ancorar sigilosamente fòra de la vista, front a la desembocadura a l'mar. L'engany va ser revelat pels bucs que no varen poder surar a la vora, lo que varen advertir la gent de la ciutat, que varen escapar en totes les seues pertinences. Raktabahu es va sentir traïcionat quan es va trobar en una ciutat abandonada i va dirigir la seua fúria cap a la mar que ho havia traïcionat. La mar es va apartar per a deixar marchar l'eixèrcit i després va créixer de nou, ofegant l'eixèrcit i formant l'actual llac.

Les excavacions arqueològiques han descobert ancores de bucs de el VII i pedres commemorias dedicades als héroes de la batalla en un poble cridat Kanas, a uns 25 km al nort de Chilika, en les vores del riu Nuna, que desemboca en el llac. Açò mostraria evidències d'un enfrontament naval històric front a la seua costa.

Un text de el X, el Brahmanda Purana, menciona al llac Chilika com un important centre comercial, i un refugi per als bucs que navegaven a Java, Malàsia, Ceylan, China i atres països. Açò sugerix que el llac era llavors lo suficientment profunt com per a que atracaren els bucs de navegació marítima i que tenia un canal cap a la mar lo suficientment gran per a que els barcos mercants carregats s'embarcaren cap al surest d'Àsia. Els habitants a lo llarc del llac Chilika encara celebren un festival anual cridat «Bali Yatra» (‘Viage a Bali’).

En 1803, el raj britànic va entrar en les vores del llac, aplegant a Puri i ocupant Orissa en l'ajuda de Fatah Muhammad. Fateh Mohamed, a la seua volta va ser recompensat pels britànics en el domini absolut de les àrees de Malud i Parikud, que en l'época actual, són els blocs (block) de Garh Krishnaprasad.

En els anys, poetes, inclosos Kabibar Radhanath Ray i Pandit Godavarish Mishra, combatents de la llibertat i sants, han enaltit la historicidad del llac en lo pertinent als seus aspectes culturals, espirituals i religiosos.

Gopabandhu Dones, un famós poeta de Orissa, es va impacientar al vore la bellea de la marcha de les vistes colorides i sons de l'estany de Chilika mentres anava en tren. Li va demanar al ràpit tren que es detinguera un moment per a que poguera gojar de la bellea. És a causa de la bellea que ho varen arrestar molt temps.

Geologia

El llac és de caràcter estuarino en un mig ambient efímer. Els estudis geològics indiquen que la costa s'estenia per la vora occidental del llac en el Pleistoceno i que la seua regió noreste estava baix l'mar. Que la llínea de costa s'ha mogut cap a l'est a lo llarc dels anys és recolzat pel fet de que el propenc Temple del Sol Konarak, construït originalment en la vora de la mar uns pocs centenars d'anys arrere, ara està a uns 3 km llunt de la costa.

L'àrea de drenage del llac Chilika té un substrat de roca, arena i fanc. Té una àmplia gama de partícules sedimentarias, tals com a argila, rovina, arena, grava i bancs de closques, pero la major part de la zona de captació és rovina. En el llac Chilika el riu Daya i vàries rieres depositen més d'1,6 millons de tonellades mètriques per any de sediment.

Es conjectura que l'aument del nivell de la mar en tot lo món en els últims 6000-8000 anys es va produir en una pausa en la pujada del nivell fa uns 7000 anys, lo que podria haver donat lloc a la formació d'una plaja d'arena prop de la costa en el sector sur. En el recomençament de la pujada del nivell de la mar, la plaja d'arena creixeria gradualment, alvançant la mar adins cap al noreste i formant la llengua de Chilika. Un fòssil descobert en l'extrem suroest del espigón indica que el llac es va formar fa uns 3500-4000 anys. Les raons atribuïdes per al creiximent del espigón són l'abrupte canvi en la direcció de la costa nort del llac, els forts vents que duyen arena a la vora, la llarga deriva de la costa (deriva llitoral), la presència o absència d'un riu fort i les corrents de marea en les diferents àrees.

Bandes blanques de coral en el sector sur, a una altitut de 8 m per damunt del nivell de l'aigua actual, mostren que l'àrea va ser una volta marina i que l'aigua era molt més profunda que en l'actualitat. El desenroll cronològic del espigón de la barrera exterior de l'estany ha segut datat per estudis dels minerals de lluminiscència estimulada ópticamente. Açò es va fer en setze mostres del llit del llac. Els estudis varen indicar dosis d'entre 153 ± 3 m Gy i 2,23 ± 0,07 Gy, que corresponen a edats des de 40 anys en el cim del espigón fins a 300 anys en la part inferior. Les edats més jóvens són consistents en l'edat de la vegetació que ho cobrix. S'identifica clarament un periodo definit de construcció d'una barrera de més de 4,0 km de fa 40 anys. Abans d'açò, la taxa de depòsit es va mantindre relativament constant durant 300 anys. [18]