Lladorre

Archiu:Pont de Tavascan P1120845SinCables.jpg

Lladorre

Lladorre és un municipi d'Espanya pertanyent a la província de Lleida, en la comunitat autònoma de Catalunya. Té una població de Plantilla:Població-és wd i inclou, ademés de la localitat homònima, els núcleus d'Aineto, Boldís Jussà, Boldís Sobirà, Lleret i Tavascan.

Geografia

Està situat en el nort de la comarca del Pallars Sobirá i en el llímit en la frontera francesa. Ademés de la capital municipal, inclou els núcleus d'Aineto, Boldís Jussà, Boldís Sobirà, Lleret i Tavascan. Forma part del partit judicial de Tremp.

Història

A mitan de el XIX el lloc tenia contabilisada una població de 227 habitants. Apareix descrit en el dècim volum del Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar de Pascual Madoz de la següent manera:

LLADORRE: l. en ayunt. en la prov. de Lleida (38 hores), part. jud. de Sort (10), aud. terr. i c. g. de Barcelona (58), dióc. de Sèu de Urgel (10): sit. damunt d'una penya i rodejat de montanyes, pròxim al r. Noguer: el seu clima és frio i proprenso á les catarrales i reumas. Es compon de 30 cases i una igl. parr. (Sant Martin), que el seu curato és de primer ascens, i es troba servida per 1 cura retor. Confina el térm. per el N. en Tabascar 1/2 hora; E. Boldis 1/2; S. Lladros 1/4, i O. Lleret 1: banya el térm. un r. cridat Noguera, que té el seu naiximent en l'estany de Tabascar, i va á unir-se al Noguera-Pallaresa immediat á Llaborsí; comprén tambien una ermita (Sta. Ana) sit. hácia el S. i un tir de fusil de la pobl., i vàries fonts naturals. El terreny és montuoso i pedregoso, i li creua el camí real que el seu dirigix al port de França i a l'interior de la prov.: el correu es rep de l'estafeta de Rivera els dumenges i dijous. prod.: centeno, yerbas de pastura i frutes; cria ganado lanar, vacú i cabrío; caça de perdius, i peixca abundant de truchas i poques anguiles. ind. i comerç: la recria i venda de ganado. pobl.: 38 vec., 227 alm. cap. imp.: 27,548 rs. contr.: el 14'48 per 100 d'esta riquea.

(Madoz, 1847, p. 476)