Llaures I

Llaures I

Llaures I va ser un vehícul de llançament de transport de tripulació desenrollat per la NASA en 2004 com a part del programa Constelació. Esta eixida llançaria el mòdul Orión, el qual tenia previst dur a la tripulació en missions espacials despuix del final de la vida operativa del Transbordador Espacial. El Llaures I abans era conegut com el Vehícul de Llançament de Tripulació o CLV per les seues sigles en anglés Crew Launch Vehicle. No obstant, el programa Constelació, inclós Llaures I, va ser cancelat pel president de EE. UU. Barack Obama en octubre de 2010. Els seus germans majors, el Llaures IV i el Llaures V, també cancelats, estaven dissenyats com a llançadores complementàries del programa Constelació.

Estes eixides duen el nom del deu grec Llaures, deu de la guerra i personificació de la força bruta i la violència, que s'identifica en la mitologia romana en Mart.

Rol en el programa Constelació

Image conceptual de l'evolució del disseny del Llaures I des de pre-ESAS fins als últims desenrolls.

El Llaures I seria l'element encarregat del llançament de la tripulació en el programa Constelació. De forma diferent al transbordador espacial, en el que tripulació i càrrega són llançats conjuntament, l'idea del programa Constelació és tindre dos vehículs de llançament independents, el Llaures I i el Llaures V, per a tripulació i càrrega respectivament. Tindre dos vehículs de llançament diferents permet dissenys més especialisats per als distints objectius que deuen complir.

L'eixida Llaures I està dissenyat específicament per a llançar el Vehícul tripulat Orión. El Orión s'ha dissenyat com una càpsula per a la tripulació, similar en disseny a la càpsula del Programa Apolo, per a transportar astronautes a l'Estació Espacial Internacional, la Lluna, i eventualment fins a Mart o atres cossos celests propencs a l'òrbita terrestre, com algun asteroide.

Disseny

Dibuix conceptual del cos de l'eixida.

Primera etapa

Esta és l'etapa més potent i usa una eixida de combustible sòlit reusable derivat dels utilisats en el transbordador espacial. La novetat més destacable és l'incorporació d'un quint segment, gràcies al com el Llaures I pot conseguir un major espente i un major temps de propulsió, permetent-li alcançar una òrbita més elevada.

Etapa Superior

Esta etapa serà propulsada pel motor d'eixida J-2X que usa combustible líquit, est és un derivat dels usats en l'eixida Saturn V. El 16 de juliol de 2007, la NASA va adjudicar el contracte de construcció a la companyia Rocketdyne per a que realisara les proves en terra i en vol. Inicialment la LOX anava a usar els motors principals del Transbordador pero es va modificar per l'elevat cost d'estos, entre 55 i 60 millons de dólars per motor, en comparació al nou motor que és de 20 millons i dissenyat per a vols en òrbites altes.