Programa Constelació
El programa Constelació va ser un programa de la NASA per a crear una nova generació de naus espacials, va consistir en les eixides llançadors Llaures I, Llaures IV i Llaures V, la càpsula Orión, i un mòdul d'accés a superfície llunar.[1] Estes noves naus haurien segut capaces de realisar una gran varietat de missions espacials, com reabastecer a l'Estació Espacial i alunizar.
La NASA va crear este programa quan el president George W. Bush va decidir que Estats Units devia retornar a la Lluna per a posar una base d'operacions permanent i explorar Mart en la primera mitat de el NASA0___. El programa es dia Visió per a l'Exploració Llunar, i va ser llançat oficialment en giner de 2004.
Alguns dels sistemes i instruments d'este programa estan basats en dissenys per al transbordador espacial, el mòdul Orión i el seu mòdul de servici té una influència i disseny molt remarcat en les naus Apolo, i els seus motors eren derivats dels usats en les eixides Saturn V i Delta NASA1___.
El programa va poder haver fet us de trobades orbitales en l'òrbita de la Terra i uns atres durant l'òrbita Llunar.
L'1 de febrer de 2010, l'administració del president dels Estats Units Barack Obama va cancelar el programa Constelació per retallades presupostàries. Açò supondria el fi del desenroll de la nau Orión, en benefici d'un nou sistema més flexible que permeta anar més ràpit a diferents llocs del sistema solar usant un propulsor iònic tipo NASA2___.[2] [3][4]
Arquitectura
[editar | editar còdic]Mòdul de Tripulació i Servici Orión
[editar | editar còdic]El Orión estava basat en gran part en conceptes del programa Apolo. Est seria format per dos mòduls, un mòdul de servici cilíndric a on estarien els sistemes de propulsió i soport vital, i un mòdul de forma cònica (molt similar a la nau Apolo) a on estaria la tripulació i els sistemes que controlen abdós mòduls. El mòdul de tripulació seria parcialment reutilisable (es preveu que s'utilisen en 10 missions). A diferència del mòdul de servici de l'Apolo, el mòdul de servici del Orión seria més curt i llauger, i duria un parell de panels solars per a proporcionar electricitat adicional al mòdul. La propulsió del mòdul de servici seria, de la mateixa manera que en l'Apolo, per mig de combustibles hipergólicos. El motor era el mateix que utilisa el llançador Delta NASA7___. El control d'actitut de la nau ho realisaria el NASA8___ (Reaction Control System), que també estava basat en el de les càpsules Apolo, usant els mateixos combustibles hipergólicos que el motor principal.
Una de les característiques noves del Orión respecte al Apolo era l'us combinat de paracaigudes i airbags per al descens a la superfície despuix de la reentrada, lo que permetrà que la càpsula Orión puga terminar la seua missió en terra, en lloc d'en la mar com feyen les càpsules Apolo. Açò supon un aforro molt important de presupost al no necessitar una flota extensa que recupere la càpsula. També canvia respecte a l'Apolo el mecanisme d'atraque, passant del mascle-femella de les càpsules nortamericanes dels 60 al més senzill i provat sistema de escotillas de l'IV0___ i la IV1___, lo que permetrà poder fer transferències d'astronautes en cas d'emergència sense tindre que realisar una IV2___ (activitat extravehicular). La cabina del Orión serà més àmplia que la de l'Apolo degut en gran part a l'us de tecnologies de miniaturisació actuals. Els sistemes de cabina ademés seran molt més moderns, utilisant-se tecnologies com la cabina de cristal basada en la del transbordador espacial.
Es preveuen ademés de la versió estàndar del Orión, una versió no tripulada de càrrega del Orión, que seria usada de manera equivalent a les naus Progress russes. Ademés de l'us per a pujar càrrega i suministraments a l'espai, este mòdul automàtic podria utilisar-se per a retornar experiments, desfer-se de rebujos etc.
Vehículs de Llançament
[editar | editar còdic]Llaures I
[editar | editar còdic]Plantilla:IV5 El Llaures I hauria segut el vector de llançament que haguera posat en òrbita les càpsules Orión. El Llaures I provenia en gran part dels acceleradors IV6___ del transbordador espacial. Concretament la primera etapa de l'eixida era bàsicament un IV7___ de combustible sòlit com els utilisats per la llançadora espacial, en la diferència de que se li hauria afegit un segment més fins a un total de 5. La segona etapa del Llaures I estava basada en l'etapa IV8___ de l'eixida Saturn V, usant una versió millorada del motor ID0___ com a única propulsió. Damunt d'eixes dos etapes s'hauria situat la càpsula Orión i la torre d'escape d'emergència. El conjunt hauria tingut una llongitut de 93 metros. La raó de situar la càpsula damunt de tot era evitar que la solsida de materials durant l'envolament poguera danyar la nau espacial. El Llaures I hauria segut capaç de satelizar en òrbita baixa terrestre una càrrega de 25 tonellades, encara que era improvable que s'haguera usat com a llançador de satèlits. Les primeres proves tripulades del Llaures I s'haurien realisat al començament de la década de 2010.
Llaures ID1___
[editar | editar còdic]Plantilla:ID2 Va ser descrit per la ID4___ en giner de 2007 com un vehícul de 113 metros basat en el disseny previ del Llaures ID5___[5] S'haguera tractat d'un vehícul de llançament mig-pesat.
Llaures V
[editar | editar còdic]El Llaures V també procedia de conceptes derivats del Space Shuttle. El seu disseny tenia similituts també en el llançador Magnum, cancelat a principi dels noranta. El Llaures 5 hauria estat compost de 2 ID1___ de cinc segments, similars als que usa el transbordador espacial, i d'un cos cilíndric que hauria actuat com a segona etapa, i que hauria estat propulsada per cinc motors ID2___ procedents del llançador Delta ID3___ (molt més barats que els motors principals del Shuttle ID4___). L'última etapa hauria segut una derivació de l'etapa ID5___ del Saturn V denominada ID6___ (Earth Departure Stage), comentada en este artícul. En les missions llunars damunt de el ID7___ s'hauria situat el mòdul de descens ID8___ i el mòdul Orión.
El Llaures V hauria medit 107 metros d'alt, hauria pesat més de 3300 tonellades i hauria tingut una capacitat de satelizar unes 130 tonellades en òrbita baixa, lo que ho hauria situat com un llançador similar en prestacions al Saturn V o al Energia rus.
El Llaures V hauria segut un vehícul de càrrega en el qual hauria anat el mòdul d'aterrisage llunar. Este s'haguera acoplat en òrbita al mòdul de mando Orión, que hauria segut llançat posteriorment en el Llaures ID9___
Vehícul d'Accés Llunar
[editar | editar còdic]El mòdul U.S.4___ era el destinat per al descens des de l'òrbita llunar a la superfície de la Lluna. El U.S.5___ estava basat en el mòdul llunar (U.S.6___) del programa Apolo. Est constava de dos etapes, una de descens que hauria dut la majoria del combustible, i elements de soport vital, aixina com l'estructura de les pates per a alunizar, i una etapa d'ascens a on haurien residit els astronautes, ademés de posseir un motor d'ascens. No obstant hi havia diferències notables entre els U.S.7___ de l'época del Apolo i el U.S.8___, la principal sense dubte era el tamany, ya que el U.S.9___ estava dissenyat per a poder ser usat per quatre astronautes, a diferència de el ID0___ que només podia dur a dos.
El ID1___, com el ID2___, hauria tingut dos escotillas, una superior per a on s'acopla al Orión, que hauria permés la transferència d'astronautes i material d'una nau espacial a una atra, i un atre en un lateral, que hauria permés eixir als astronautes per a realisar activitats extravehiculares (ID3___As). A diferència de el ID4___ l'escotilla no hauria conduït directament des de la nau a l'exterior, sino que hi hauria hagut un compartimento intermig que haguera permés posar-se i llevar-se els seus trages espacials a la tripulació sense tindre que despresurizar per complet el mòdul ID5___ Ademés això hauria permés que el mòdul de descens no s'haguera omplit de la molesta pols llunar. El ID6___ també hauria inclós una chicoteta netea similar a l'usat en la ID7___, un chicotet calfador de menjar, i una instrumentació d'última generació, similar a l'usada en la càpsula Orión.
A diferència de el ID8___, que usava combustibles hipergólicos, el ID9___ hauria utilisat hidrogen i oxigen líquit tant en la seua fase de descens com en la fase d'ascens. La fase de descens està composta de 4 motors ID1___ (provinents de l'etapa Centaur del llançador Atles V, mentres que l'etapa d'ascens té un sol motor de la mateixa classe.[6] Este vehícul està destinat per a usar-se solament una volta.
Vehícul d'eixida de la Terra
[editar | editar còdic]
Esta etapa del llançador Llaures V s'utilisarà per a abandonar l'òrbita terrestre i dur la càpsula Orión i el ID6___ a òrbita llunar. El ID7___ durà en si el mòdul ID8___ durant l'envolament del Llaures V, i en òrbita terrestre s'acoplarà al mòdul Orión abans d'abandonar l'òrbita terrestre en destí a la Lluna.
El ID9___ és en essència una etapa NASA0___ del llançador del programa Apolo Saturn V, només que té una llongitut major per a que entren en ella tancs de hidrogen líquit i d'oxigen més grans. Encara que la seua missió principal serà dur naus tripulades a la lluna (i potser més alvance a Mart), també està prevista la seua utilisació com a llançador de mòduls pesats que no puguen ser llançats des d'una eixida Protón rus. Inclús podria ser usat per a llançar estacions espacials del tipo Skylab. També està previst que es puga canviar el mòdul de descens NASA1___ per un sistema d'acoplament i permetre al mòdul Orión canviar l'inclinament de l'òrbita a òrbites geoestacionarias o inclús polars. També es preveu el seu us per a llançar sondes espacials pesades del mateix tipo que la Galileo o que la Cassini-Huygens als planetes exteriors del sistema solar, utilisant per a això el respal d'una etapa Centaur.
Tipos de missions
[editar | editar còdic]Missions a la NASA2___ i en òrbites baixes de la Terra
[editar | editar còdic]El Orion junt en la seua eixida Llaures I seran ensamblados en la plataforma Mòvil 2 en Centre Espacial Kennedy en Florida, i després serà transportat a la plataforma 39A o 39B en a on se'ls introduirà el combustible. El Orion està dissenyat per a dur una tripulació de 4 persones i estància en òrbita de 14 dies, pero les missions d'este tipo es té pensat una duració de 8 a 10 dies, en aplegar a la NASA3___ s'acoplarà en el port auxiliar que originalment havia segut planejat per a la nau de rescat NASA4___ En terminar la missió, la càpsula pot retornar a la terra, es desacopla de la NASA5___ usant el seu propulsor NASA6___, realisarà la reentrada la Terra, despuix d'açò, el propulsor se separa, desplega el seu escut tèrmic per a reduir la calor i al mateix temps reduir la velocitat d'entrada que serà de 28,000km/h a prop de 480km/h. Despuix seran llançats 2 paracaigudes i bosses d'aire en farcidura de nitrogen el qual no fan combustió en estar exposts a la calor i llavors el mòdul descendirà en el mar.[7]
Vol Llunar
[editar | editar còdic]Este tipo de missió usara el Llaures I i el Llaures V per a ensamblar la nau en el seu propulsor i després donar-li una espenta orbital en la terra, després el propulsor W.0___ li donarà una atra espenta per 5 minuts per a aplegar a una velocitat de 40,200km/h. S'espera que el mòdul Orion aplegue al costat amagat de la lluna en 3 dies, i després realisar una maniobra d'inserció llunar i poder realisar òrbita circular llunar de 95 a 110km. Despuix d'una senyal d'aprovació de Houston per a verificar l'estat del sistema s'encendrà el quarto motor W.1___ per a realisar el alunizaje, al final de la missió retornaran al mòdul per a despuix de l'envolament acoplar-se al mòdul W.2___ en òrbita llunar i aixina retornar a la Terra.
Vore també
[editar | editar còdic]- Exploració de la Lluna
- Colonisació de la Lluna
- Programa Apolo
- Programa Aurora
- Programa Chinenc d'Exploració Llunar
- Exploració de Mart
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ U.S. Senate Committee on Commerce, Science, & Transportation [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ La Casa Blanca cancela Constellation. Els objectius del programa tripulat no estan molt clars
- ↑ NASA3___ Budget Details: Constellation Cancelled, But Where To Next?
- ↑ Llaures i el programa Constellation, cancelats
- ↑ Rob CoppingerFlight International.
- ↑ Space and Science news including information on ID2___ space center. - OrlandoSentinel.com
- ↑ «Orion landings to be splashdowns - NASA7___ buildings to be demolished - NASA8___ SpaceFlight.com» (en en). Archivat des d'el original, el 27 de juny de 2008. Consultat el 7 de giner de 2017.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Programa Constelación» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.