Lleis estequiomètriques

Estequiometría

Representació visual de la llei de conservació de la massa. Deu haver el mateix número d'àtoms de cada element per als reactius i els productes.

Les lleis estequiomètriques formen part de la història de la química i varen ser propostes abans de la teoria atòmica de Dalton i dels conceptes de mol i fòrmula molecular. Expressen relacions de massa d'elements en un compost químic o de reactius i productes en una reacció química.

Lleis ponderales o gravimétricas

Llei de Lavoisier o de conservació de la massa

Artícul principal → Llei de conservació de la massa.

En tota reacció química o física es conserva la massa, és dir, la massa total dels reactius és igual a la massa total dels productes. La llei de conservació de la massa, enunciada per Lavoisier en 1789, és una de les lleis fonamentals en totes les ciències naturals. En esta llei s'assumix la conservació de l'identitat dels elements químics, que resulta indispensable en el balancege d'equacions químiques.

Llei de Proust o de les proporcions constants

Artícul principal → Llei de les proporcions constants.

En 1799, J. L. Proust va aplegar a la conclusió de que, per a generar un compost determinat, dos o més elements químics s'unixen entre sí, sempre en la mateixa proporció ponderal (del llatí pondus,ponderis: casos nominatiu i genitiu de pes). en el pas del temps va generant les partícules per a incrementar la massa.

Una aplicació de la llei de Proust és en l'obtenció de la denominada composició centesimal d'un compost, és dir el percentage ponderal que dins de la molècula representa cada element.

Llei de Dalton o de les proporcions múltiples

Artícul principal → Llei de les proporcions múltiples.

Pot ocórrer que vàries massas d'un element es puguen combinar en una mateixa massa d'un atre element (cas no previst en la llei de Proust). En 1808, Dalton va concloure que les massas variables guarden una relació senzilla, és dir, expressable per mig d'un cocient de número entero menuts. Esta llei li va dur a Dalton a desenrollar la seua model atòmic.

Llei de Richter o de les proporcions equivalents o recíproques

Artícul principal → Llei de les proporcions equivalents.

En 1792, Richter va concloure que, si dos elements es combinen en una certa massa fixa d'un tercer, la relació entre les seues masses en combinar-se en est serà idèntica a la relació de les seues masses en combinar-se entre sí. Esta llei va dur al desenroll de la noció d'equivalent.

Llei de Gay-Lussac o dels volums de combinació

A diferència de les anteriors, esta llei proposta per Gay-Lussac en 1809 relaciona els volums dels gasos intervinents en una reacció química. La llei dels volums de combinació establix que, en una reacció en la que la temperatura i la pressió són constants, els volums de tots els gasos que participen en ella guarden entre sí una relació senzilla. Per eixemple, Gay-Lussac va descobrir que 2 volums d'hidrogen i 1 volum d'oxigen que reaccionen formen 2 volums de vapor d'aigua. Esta llei li va dur a Avogadro a desenrollar la seua hipòtesis.