Llengua italo-paulista
El italo-pauliste[nota 1] és una llengua híbrida italo-brasilera que mescla el véneto i el napolitano[1] en el dialecte caipira dels paulistes.[2] La principal documentació històrica d'esta llengua es va produir en poemes paródicos i cròniques en publicacions periòdiques de São Paulo en la primera mitat d'el XX,[3] el pioner en documentar la forma de parlar dels italians va ser Oswald d'Andrade, una de les figures més destacades del modernisme brasiler.
La variant italo-paulista parlada en barris de la ciutat de São Paulo tenia una forta influència del sur d'Itália, mentres que la variant d'atres parts de l'estat de São Paulo, és més aproximada al nort d'italia, sent molt similar al véneto brasiler (talian) parlat en Riu Gran del Sur.[4] El terme «dialecte» és utilisat a sovint per alguns estudiosos per a referir-se, pero autors com Franco Cenni la descriuen com una llengua, els poemes de la qual d'Alexandre Marcondes Machado – conegut per el pseudónimo Juó Bananère[5] – reflectien fidelment una alguna cosa que podia sentir-se en diversos llocs de São Paulo.[6] Per a l'historiador lliterari austro-brasiler Otto Maria Carpeaux, en analisar texts de Juó Bananère, sosté que el italo-pauliste és una llengua macarrónica; segons l'autor – una mescla intencional i lliterària en fins paródicos.[7]
Un artícul de l'Universitat de São Paulo, publicat en 2020, presenta arguments que sugerixen la possibilitat de que el italo-pauliste siga una interlingua; l'estudi es conclou que, de fet, l'existència del dialecte italo-pauliste és verdadera, sent, en temps de Juó Bananère, una llengua més lliterària i en moltes variants.[8]
Història
[editar | editar còdic]Italians en São Paulo
[editar | editar còdic]En l'Estat de São Paulo, les persones d'orige italiana representen més de 34% de la població total (entre 15 a 20 millons de persones).[9] En la ciutat de São Paulo, capital de l'estat, la població italiana és una de les més fortes del món, en presència en tot el municipi.[10] Dels 12 millons d'habitants de la capital, al voltant de 5 millons tenen ascendència italiana total o parcial, i hi ha més persones d'orige italià que qualsevol atra ciutat italiana.
Cada any, persones d'orige italià es reunixen en barris paulistes com Bixiga, Brás i Mooca i en varis atres municipis de l'estat per a promoure festes tradicionals. Entre les festes més conegudes es troben la Festa de Sant Vito, Festa de Sant Gennaro, Festa de la Colónia Italiana vaig donar Quiririm, Festa de la Polenta vaig donar Santa Olímpia, etc.
Comparació en atres linguas
[editar | editar còdic]| Italo-pauliste | Espanyol | Portugués | Veneto brasiler | Italià |
|---|---|---|---|---|
| Aparlà | Parlar | Falar | Parlar | Parlare |
| Artograffia | Ortografia | Ortografia | Ortografia | Ortografia |
| Amighe | Amic | Amic | Amico | Amic |
| Bulì | Burarse | Zombar | Bufonar | Deridere |
| Buatimo | Rumor | Boato | Comaresso | Pettegolezzo |
| Birbante | Canalla | Safado | Furbante | Mascalzone |
| Cervegia | Cervesa | Cerveja | Bira | Birra |
| Desda | Des
de |Dona |
Dona | ||
| Ermò | Germà | Irmão | Fradel | Fratello |
| Pàio | Pare | Pai | Pare | Pare |
| Màia | Mare | Mãi | Mare | Mare |
| Guaglió | Chic; Chiquet | Garoto; Menino | Toseto | Bambino |
| Rapazo | Chic | Rapaz | Rapasso | Ragazzo |
| Frummagio | Formage | Queijo | Formai | Formaggio |
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Dertônio, Hilário. O Bairro do Bom Retire, pp. 50-51.
- ↑ bdtd. uerj. br:8443/bitstream/1/6116/1/Leonardo%20Teixeira%20de%20Mello%20Ferreira_tese. pdf Percursos do modern i do nacional em Oswald d'Andrade, p. 29.
- ↑ DOS SANTS, Regma Maria. Leituras do modernisme brasileiro: linguagem, estètica i tècnica, p. 92.
- ↑ «jundiaqui. com. br/memoria/o-embaixador-e-as-onze-mil-virgens/ O embaixador i as onze mil virgens» (en pt-br). Jundiaqui. Consultat el 2025-04-11.
- ↑ «sescsp. org. br/online/artigo/3397_JUO+BANANERE+A+DIVINA+IRREVERENCIA Juó Bananére, a divina irreverência» (en pt-br). portal. sescsp. org. br. Consultat el 2024-01-30.
- ↑ CENNI, Franc (1960). Italians no Brasil: "Andiamo in 'Merica", p. 334.
- ↑ CARPEAUX, Otto Maria (2015). Uma veu dona democràcia paulista, p. 9.
- ↑ Revista d'Italianística.(40)
- 5–18.ISSN 2238-8281.doi:10.11606/issn.2238-8281. i40p5-18.Consultat el 2025-04-12.
- ↑ «esteri. it/pt/news/dal_consolato/2024/02/150-anos-da-imigracao-italiana-no-brasil/ 150 ANOS DONA IMIGRAÇÃO ITALIANA NO BRASIL» (en pt). conssanpaolo. esteri. it. Consultat el 2025-04-12.
- ↑ «uol. com. br/ultimas-noticias/ansa/2023/11/25/2024-e-ponto-de-virada-na-relacao-italia-brasil-diz-embaixador. htm 2024 é ponto de virada na relação Itália-Brasil, diz embaixador» (en pt-br). UOL. Consultat el 2024-01-30.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lengua italo-paulista» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>