Llibres sibilinos

Archiu:Erythraean.jpg

La sibila eritrea en un dels seus llibres, retratada per Miguel Ángel (Capella Sixtina)

Els llibres sibilinos eren uns llibres mitològics i profètics de l'antiga Roma.

Història

La vella sibila de Cumas es va presentar en certa ocasió davant el rei romà Lucio Tarquinio el Soberp i li va oferir nou llibres profètics a un preu extremadament alt. Tarquinio es va negar pensant en conseguir-los més barats, pero llavors la Sibila va destruir tres dels llibres. A continuació li va oferir els sis restants, pero al mateix preu que al principi; Tarquinio es va negar de nou i ella va destruir atres tres. Per lo que, davant el temor de que desaparegueren tots, el rei va acceptar comprar els tres últims, pero va pagar per ells el preu que la Sibila havia demanat pels nou.

Estos tres llibres es varen guardar en el temple de Júpiter en la ciutat de Roma i eren consultats en situacions molt especials. Li'ls va cridar Llibres sibilinos i estaven escrits en grec sobre fulls de palmera; posteriorment es transcribieron en papir.

Els romans de el II, época de la República, apreciaven molt estos llibres i varen dedicar a la seua custòdia un colege format per dèu sacerdots menors, després aumentats a quinze, cridats els Quindecimviri sacris faciundis. Solament en situacions de crisis els consultaven per a vore si hi havia una profecia que poguera aplicar-se el moment.

En l'any 83 a. C. el fòc va destruir els llibres sibilinos originals i va caldre formar una nova colecció, per a lo que el Senat va enviar a Troya, Samos, Eritras i atres parts persones que arreplegaren els llibres d'autoria sibilina que pogueren trobar-se i Augusto va manar tancar-los en dos arques. Estos llibres tampoc han aplegat fins als nostres dies, perque en l'any 405 el general romà Estilicón va ordenar destruir-los quan es va enterar de que els llibres profetizaban que ell pretenia prendre el poder.

Sembla que Cicerón va poder llegir els llibres sibilinos, puix va comentar que estaven treballats i escrits en art i diligència i eren acrósticos. Sant Agustín en la seua Ciutat de Deu (llibre XVIII, cap. 23) menciona un acróstico de la Sibila eritrea les lletres inicials de la qual formaven este sentit: Ιησούς Χριστός, Υιός του Θεού, Σωτήρας / Jesucristo fill de Deu, salvador.

Vore també

• Sibila de Cumas

• Oràculs sibilinos

Bibliografia

• Plantilla:Versalitas (1986). Diccionari de mitologia grega i romana, Buenos Aires: Paidós Ibèrica, S.A.. ISBN 84-7509-166-0.
  • Vore "Diccionari de mitologia grega i romana".