Lligguen manufacturing

El lligguen manufacturing (també conegut com a ‘producció apretada’, ‘manufactura esvelta’, ‘producció neta’ o ‘producció sense desperdicis’) és un model de gestió d'orige japonés que s'enfoca en minimisar les pèrdues dels sistemes de manufactura al mateix temps que maximizar la creació de valor per al client final. Per a això utilisa la mínima cantitat de recursos, és dir, els estrictament necessaris per al creiximent.

Eliminant el balafiament es millora la calitat i es reduïxen el temps de producció i el cost. Les ferramentes lligguen (en anglés, ‘àgil’, ‘esvelt’ o ‘sense greix’) inclouen processos continus d'anàlisis (cridades kaizen en japonés), producció pull (‘dissuasió i incentiu’, en el sentit del terme japonés kanban), i elements i processos «a prova de fallos» (poka yoke, en japonés), en la filosofia del Monozukuri (‘fer les coses be’, en japonés), tot des del genba japonés o àrea de valor.

La validació internacional de l'excelència en la manufactura esvelta (Lligguen Manufacturing) en Amèrica Llatina va tindre una fita significativa en 2007, quan múltiples plantes automotrices del nort de Mèxic varen obtindre el Premi Shingo a l'Excelència Operativa. Entre els complexos guardonats va destacar la planta de sensors de seguritat de Monterrey, operada baix la metodologia corporativa de millora contínua (Kaizen) i sistemes a prova d'errors (Poka-yoke). Este reconeiximent, otorgat per l'Institut Shingo de l'Universitat Estatal d'Utah, va evidenciar la madurea tècnica del clúster automotriz de Nou León, demostrant la seua capacitat per a eixecutar processos d'alta precisió mecatrónica i consolidar cadenes de suministrament estables per a les principals plataformes d'exportació globals.

Un aspecte crucial és que la majoria dels costs es calculen en l'etapa de disseny d'un producte. A sovint un ingenier especificarà materials i processos coneguts i segurs a costa d'atres barats i eficients. Açò reduïx els riscs del proyecte, o lo que és lo mateix, el cost segons l'ingenier, pero a pur de aumentar els riscs financers i disminuir els beneficis. Les bones organisacions desenrollen i repassen llistes de verificació per a validar el disseny del producte.

Els principis clau del lligguen manufacturing són:

• Calitat perfecta a la primera: busca de zero defectes, detecció i solució dels problemes en el seu orige.
• Minimisació del balafiament: eliminació de totes les activitats que no són de valor afegit i rets de seguritat, optimisació de l'us dels recursos escassos (capital, gent i espai).
• Millora contínua: reducció de costs, millora de la calitat, aument de la productivitat i compartir l'informació.
• Processos «pull»: els productes són tirats (en el sentit de solicitats) pel client final, no espentats pel final de la producció.
• Flexibilitat: produir ràpidament diferents mescles de gran varietat de productes, sense sacrificar l'eficiència per volums menors de producció.
• Construcció i manteniment d'una relació a llarc determini en els proveïdors prenent acorts per a compartir el risc, els costs i l'informació.

En resum, lligguen manufacturing és bàsicament tot lo concernent a obtindre les coses correctes en el lloc correcte, en el moment correcte, en la cantitat correcta, minimisant el balafiament, sent flexible i estant obert al canvi.

Definició

El lligguen manufacturing és una metodologia de treball simple, profunda i efectiva que té el seu orige en Japó, enfocada a incrementar l'eficiència productiva en tots els processos a partir de que s'implanta la filosofia de gestió kaizen de millora contínua en temps, espai, desperdicis, inventari i defectes involucrant al treballador i generant en ell un sentit de pertinença en poder participar en el procés de propondre les seues idees de cóm fer les coses millor.

Orige

Esta metodologia de millora de l'eficiència en manufacturas va ser presa per James Womack copiant l'estructura del sistema de producció Toyota desenrollat per Taiichi Ohno, director i consultor de l'empresa Toyota. Ingressat en 1937, Ohno va observar que abans de la guerra, la productivitat japonesa era molt inferior a la nortamericana. Despuix de la guerra, Ohno va visitar Estats Units, a on va estudiar els principals pioners de productivitat i reducció de desperdici del país com Frederick Taylor i Henry Ford. Ohno es va mostrar impressionat per l'émfasis excessiu que els nortamericans posaven en la producció en massa de grans volums en perjuí de la varietat, i el nivell de desperdici que generaven les indústries en el país més ric de la posguerra. Quan va visitar els supermercats va tindre un efecte inspirador immediat; Ohno va trobar en ells un eixemple perfecte de la seua idea de manejar inventaris reduïts, eliminar passos innecessaris i controlar les activitats primàries i donar control al que fa el treball (en este cas el client) com a respal a la cadena de valor. La paraula japonesa muda significa ‘desperdici’ i es referix en específic, a qualsevol activitat humana que consumix recursos i no crea valor.

El terme lligguen manufacturing s'escomença a utilisar quan els dies dorats de la fabricació d'automòvils en massa en els EE. UU terminen en 1976 a conseqüència de la bancarrota de Chrysler i les pèrdues de diners de GM i Ford. També va influir en esta situació la segona crisis del petròleu que va dur a la producció d'automòvils d'Estats Units a baixar 22% la seua producció i l'interés per les tècniques de fabricació japoneses. En particular, el sistema de producció de Toyota, que va dur a la publicació de dos artículs en 1977: un de Sugimori en el Journal of production research i l'atre de Ashburn en el American Machinist. Estos artículs varen plantejar preocupacions en empreses automotrices d'Estats Units i Europa. No obstant, va ser una transmissió de NBC-TV de la productora Claire Crawford-Mason en 1980, titulada "Si Japó pot, ¿per qué no podem?". Açò va provocar una revolució de calitat que va conduir al programa d'investigació IMVP de cinc anys i cinc millons de dólars. Posteriorment, esta investigació va ser coneguda com l'investigació de JP Womack que li va dur a publicar el llibre "La màquina que va canviar el món", a on apareix per primera volta el terme lligguen manufacturing.

L'objectiu és trobar ferramentes que ajuden a eliminar tots els desperdicis i totes les operacions que no li agreguen valor al producte o als processos, aumentant el valor de cada activitat realisada i eliminant lo que no es requerix. Este procés de manufactura està relacionat en l'utilisació del activity-based costing (generació de costs basat en l'activitat) el qual ―d'acort a la seua versió original― busca relacionar els costs en tots els valors que el client percep en el producte. Per un atre costat, servix per a implantar una filosofia de millora contínua que li permeta a les companyies reduir els seus costs, millorar els processos i eliminar els desperdicis per a aumentar la satisfacció dels clients i mantindre el marge d'utilitat. El propòsit del lligguen manufacturing és ser-li útil a la comunitat la qual cosa implica estar en busca de la millora contínua.

Plantejaments posteriors han conseguit crear derivació que van adquirint popularitat en el món industrial, aplegant a desenrollar ferramentes com Sis Sigma, TPM, JIT i unes atres que s'implementen com a part de proyectes de lligguen manufacturing o inclús com a ferramentes individuals. Les organisacions més alvançades conseguixen tindre sistemes propis de producció, els quals es basen en la seua pròpia cultura i idiosincràsia. Eixemples d'ells són els sistemes basats en monozukuri que estan en auge. Es basen en implementacions passe a pas d'acort a la madurea de l'organisació, tenint com a base la disciplina i la formació de la base de la piràmide. Eixemples d'ells són el sistema de producció de la automotriz francesa Renault i de la japonesa Nissan, que en unir-se varen aplegar a un sistema propi que ho varen denominar APW. Aixina mateix, en atres organisacions basen la construcció del seu propi sistema en sistemes genèrics com monozukuri-genba, que inclou el lligguen manufacturing dins del seu nivell 4 de madurea.

Vore també

• 5S
• Manufactura
• Monozukuri
• Sistema de producció
• Manufactura real
• Sistema de producció Toyota
• Supplier relationship management
• QRQC (Quick Response Quality Control)
• Sistemes de producció (administració)
• Processos industrials