Manufactura real
Manufactura reals (o reals fàbriques)[1] varen ser les instalacions industrials que es varen fundar per iniciativa dels monarques absoluts durant l'Antic Règim, com a resultat de l'aplicació de la política mercantilista. Moltes d'elles es dedicaven a la fabricació d'objectes de lux, per al consum en primer lloc dels propis palaus reals.
L'eixemple més clar és la política de Jean-Baptiste Colbert en França durant el regnat de Luis XIV (manufactura dels Gobelinos, a partir de 1662, dedicada a tapissos, estores i uns atres textils),[2] de modo que pot cridar-se colbertismo a esta política econòmica. L'objectiu de dita política, dins de la teoria proteccionista, era:
- Permetre les exportacions de matèries primeres, és dir, l'eixida de recursos del país
- fomentar les exportacions de productes manufacturados
- impedir les importacions de dits productes (generalment de lux), que si no s'haurien comprat en l'exterior
- equilibrar la balança de pagaments
L'emulació de les costums del rei faran que les classes altes obtinguen un públic consumidor major (inclús fòra de les fronteres franceses).
L'arribada a Espanya de la casa de Borbón en el XVIII va fer que s'aplicara dit model en les Reals Fàbriques. Estes es dividien en dos grans categories: aquelles fundades per la Corona i aquells negocis privats ya existents als que se'ls otorgava dita categoria.
Real Fàbrica de Cristals de la Granja, La Real Fàbrica d'Escurada Fina i Porcelana de Alcora, Porcelana del Bon Retir o la posterior de La Moncloa, Real Fàbrica de Tapissos, Real Fàbrica de Rellonges, Real Laboratori de Mosaics i Pedres Dures del Bon Retir, Real Fàbrica de Sedes de Talavera de la Reina, Real Fàbrica de Panys de Guadalajara —denominada de Sarguetas, és dir, telers: Real Fàbrica de Sarguetas de Sant Carlos—, Real Fàbrica de Hilar Sedes a la Piamontesa, en Múrcia, Real Fàbrica de Panys de Sant Fernando d'Henares, Real Fàbrica de Don Diego López Béjar, Real Fàbrica de Panys de Brihuega, Real Fàbrica de Hilados i Teixits de Cotó d'Àvila,[3] a les que cal sumar les que es dediquen a produccions estratègiques, com les armes (Real Fàbrica d'Armes de Toledo, Real Fàbrica d'Artilleria de la Cavada —fundada anteriorment, en 1622—, Fàbrica d'Armes de Trubia i Real Fàbrica d'Artilleria de Sevilla), o artículs de gran consum que es monopolisen per l'Estat com regalías: tabac (la Real Fàbrica de Tabacs de Sevilla i la de Madrit), aguardiente, naïps... La Real Companyia de Hilados de Cotó del Principat de Catalunya (1771) va estar en l'orige de l'indústria textil catalana (indianas)[4] i va terminar constituint-se en l'organisació patronal privada Foment del Treball Nacional.
Precedents medievals
[editar | editar còdic]Les Nobiles Officinae del regne de Sicília en temps de Roger II (XII) es dedicaven a la producció de tot tipo de productes suntuarios.
Reals fàbriques fundades per la Corona d'Espanya
[editar | editar còdic]Teixits
[editar | editar còdic]- Real Fàbrica de Panys i Sarguetas de Sant Carlos, en Guadalajara (1719-1822). Dedicada a la fabricació de panys i sarguetas.[5][6]
- Real Fàbrica de Tapissos, en Madrit (1721-actualitat). Fundada per Felipe V, continua oberta en l'actualitat, fabricant tapissos, estoras i reposteros.[7]
- Real Fàbrica de Panys, en Brihuega (1750-1835). Fundada per Fernando VI influenciat pel seu germanastre Luis de Borbón i Farnesio, es va fer com a sucursal de la Real Fàbrica de Panys de Guadalajara.[8]
- Real Fàbrica de Panys, en Ezcaray (1752-1845). També denominada de Santa Bàrbara, en 1773 li va ser concedit el privilegi de Companyia Real, passant a denominar-se Companyia Real de Sant Carlos i Santa Bàrbara.
- Real Fàbrica de Llenceria, en La Granja de Sant Ildefons (c. 1759-1807). Fàbrica de llenços instalada per a estimular l'art de la llenceria, també produïa mantelería. Va ser coneguda com La Calandria i en 1807 ya havia desaparegut.[9]
Armes
[editar | editar còdic]- Real Fàbrica d'Artilleria, en Jimena de la Frontera (1761-1788). Va cobrar especial rellevància durant el lloc de Gibraltar, al que es va destinar la major part de la seua producció.
- Real Fàbrica d'Armes, en Toledo (1761-1996). En 1910 canvia el seu nom pel de «Fàbrica Nacional de Toledo».
- Real Fàbrica de Municions, en Eugui (1764-1794).
- Real Fàbrica de Pólvora, en Santa Fe (1779-1810).[10]
- Real Fàbrica d'Armes i Municions, en Orbaiceta (1784-1884).
- Real Fàbrica de Municions i Armes portàtils, en Trubia (1794-actualitat). En el XX canvia el seu nom pel de «Fàbrica Nacional de Canons de Trubia».[11]
Ceràmica, escurada i porcelana
[editar | editar còdic]- Real Fàbrica de la China, en Madrit (1760-1808).
- Real Fàbrica de la Moncloa, en Madrit (1817-1850). Fundada baix Fernando VII en intenció d'emular a l'anterior.
Tabac
[editar | editar còdic]- Real Fàbrica de Tabacs, en Madrit (1792-2000). En 1902 va ser adquirida per la Companyia Arrendatària de Tabacs.[12]
- Real Fàbrica de Tabacs, en La Corunya (1804–2002).
- Real Fàbrica de Tabacs, en Càdis (1741-1870). En 1829 va ser renombrada Fàbrica Nacional de Tabacs de Càdis.
- Real Fàbrica de Purs i Cigarros, en Mèxic (1769-1827).
Atres productes
[editar | editar còdic]- Real Fàbrica de Cristals de la Granja, en La Granja de Sant Ildefons (1727-1963; 1982-actualitat).
- Real Fàbrica de Hojalata de Sant Miguel, en Júzcar (1731-1808).[13]
- Real Laboratori de Mosaics i Pedres Dures del Bon Retir, en Madrit (1759-1808).
- Reals Fàbriques de Bronze i Latón, en Riópar (1773-1831). Cedida a particulars en 1831.
- Real Fàbrica de Naïps, en Màlaga (1776-1815).
- Real Escola de Platería i Màquines, en Madrit (1778-1869).
- Real Fàbrica de Papers Pintats, en Madrit (1786-1836).[14]
- Real Fàbrica de Rellonges, en Madrit (1788-1793).
- Real Fàbrica de Cera, en Madrit (1788-1834). Va ser manada construir per Carlos III en 1788 i en 1834, la reina María Cristina va ordenar la seua clausura.
- Real Fàbrica d'Navío, Sant Feliu de Guíxols (1716[15] -1724). Va ser manat construir per Felipe V.
- Fundició Real de Presidi de Andarax, en Font Victoria.
- Fundició Real de Alcora, en Alcora.
Vore també
[editar | editar còdic]- Arbitrismo
- Bullonismo
- Colbertismo
- Dirigismo
- Mercantilismo
- Història de la ciència i la tecnologia en Espanya
- Companyia privilegiada
- Manufactura
- Sistemes de producció (administració)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «2.2. Les manufactura reals | De la explosicón decorativa al regrés als orígens: el Rococó i el Neoclàssic: L'elegància de lo decoratiu. La música rococó». agrega.juntadeandalucia.és. Consultat el 2021-04-17.
- ↑ Sitie web [1] archivat en Wayback Machine. sobre la manufactura dels Gobelinos.
- ↑ Manufactura reals en Gran Enciclopèdia.
- ↑ Thomson, J. K. J. «Transferència tecnològica en l'indústria algodonera catalana: de les indianas a la selfactina», en Revista d'història industrial, ISSN 1132-7200, n.º 24, 2003 , pp. 13-50.
- ↑ (1981).Wad-al-Hayara: Revista d'estudis de Guadalajara.(8)ISSN 0214-7092.Consultat el 10 d'abril de 2012.
- ↑ «Real Fàbrica de Panys: 1822 - Enciclopèdia de Guadalajara». enwada.és. Consultat el 6 d'agost de 2018.
- ↑ «Història». Consultat el 9 d'abril de 2012.
- ↑ García de Pau (2011). Patrimoni desaparegut de Guadalajara, segona edició, Colecció Terra de Guadalajara. ISBN 978-84-92886-57-9.
- ↑ (1850).IX(105-117)
- ↑ «Nidia Angélica Curiel Zárate - La Real Fàbrica de pólvora de Santa Fe: 1779-1810» (en en). Scribd. Consultat el 5 d'agost de 2018.
- ↑ «Fàbrica d'Armes de Trubia - Enciclopèdia d'Oviedo» (en és). el.tesorodeoviedo.és. Consultat el 5 d'agost de 2018.
- ↑ «[2]». Consultat el 5 d'agost de 2018.
- ↑ «[3]». Consultat el 5 d'agost de 2018.
- ↑ Universitat de Santiago de Compostela (ed.): «La Real Fàbrica de Papers Pintats de Madrit (1786–1836). Art, Artesania, Indústria».
- ↑ Blanco Núñez, José María. «La Real Companyia de Guàrdies Marines», Quaderns Monogràfics de l'Institut d'Història i Cultura Naval, pp. 11-12. Institut d'Història i Cultura Naval. Armada Espanyola. Consultat el 10 de febrer de 2019.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Manufactura real» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.