Real Fàbrica de Hojalata de Sant Miguel
La Real Fàbrica de Hojalata de Sant Miguel va ser la primera fàbrica d'hojalata d'Espanya i exponent de l'indústria espanyola de el XVIII, catalogada dins del Patrimoni Industrial d'Espanya.
Precedents
[editar | editar còdic]El seu promotor va ser Miguel Topete Benegas.[1] Durant anys va recórrer varis països europeus i territoris americans, a l'objecte d'estudiar els alvanços i bestreta tecnològiques i industrials del moment. En tornar d'ells, va dur a la pràctica l'idea d'implantar una nova indústria en la serranía de Ronda, per ad açò va solicitar al Rei l'introducció de la fabricació de full de llanda, totalment nova en la península ibèrica.
El Monarca li va otorgar mercé i privilegi per a contar en una Real Fàbrica de Hojalata, la qual En el lloc elegit per a la seua ubicació prop del riu Genal, es trobava una rica mina de ferro; encara es poden visualisar les seues ruïnes en el sur de la serra de Jarastepar, en el terme de Alpandeire, i prop de Júzcar (província de Màlaga), a uns 12 quilómetros de Ronda (Màlaga).
Història
[editar | editar còdic]En 1726 el militar Miguel Topete i Venegas, I marqués de Pilars,[2] va obtindre un Real Privilegi de Felipe V per a produir hojalata en exclusivitat per a tot el Regne, per un determini de 15 anys. Es va construir en el periodo 1726-1735, en una inversió de 300.000 pesos.
Durant el XVIII en la zona occidental del Regne de Granada es trobaven ademés, encara que de menor tamany, les fàbriques de hojalata de Genalguacil i la de Corts de la Frontera.[3]
A mitan de 1731 es trobava en funcionament i va ser ideada pels suïssos Meuron i Duspaquier i dirigida durant vint anys per Cándido Antonio Grimaldi Eligieri i Silva.[4] Per a això, va ser necessari dur artesans d'Alemània, ya que el secret de la proporció de l'aleació entre el ferro i l'estany per a produir hojalata que havia segut descoberta en Alemània en el XV havia permaneixcut fins a el XVII en l'àmbit alemà.[5]
Segons conta la llegenda, dits tècnics varen eixir en barrils, en estar prohibida l'eixida d'artesans qualificats a fi de preservar els secrets del estañado de la hojalata. En la Real Fàbrica es produïen proyectils per a l'artilleria, hojalata i útils de cuina. Comprenia tot el cicle productiu, amprant magnetita de la mina La Roureda, entre Igualeja i Parauta. El seu emplaçament respon a la necessitat d'aprofitar la força hidràulica del cabal del riu Genal, en el seu tram de major pendent. D'acort en el Catastre de l'Ensenar de 1752 la pràctica totalitat de l'aigua de Pujerra i Igualeja era destinada per Real Privilegi a sortir a la Fàbrica de Hojalata impossibilitant el seu us per al regadiu de cultius en que abastir a la població assentada en la zona en motiu de la Real Fàbrica. La fusta amprada per a alimentar en carbó vegetal els forns procedia dels monts en mans de l'iglésia dels térmens municipals de Parauta i Igualeja o de monts privats de Ronda, ocasionant la seua deforestación.
Les instalacions comprenien una gran extensió a abdós vores del riu Genal. En la vora dreta es trobaven l'alt forn i la forja per al afino, i en l'esquerra les instalacions per a la laminaació i estañado, terminant completament el producte. El conjunt ho completaven canals, azud, edificis auxiliars, camins, almagasens, tallers i estage dels treballadors. Fins a 500 empleats va aplegar a tindre la fàbrica, que transportava el material en lloms de camello en ser animals de càrrega més adequats que els muls o rucs. Duranta la seua existència va aplegar a produir entre 5000 i 10 000 tonellades de ferro colat.[6]
A partir de 1743 va començar el seu decliu per l'encariment del transport i falta de cabal durant pel estiaje. Per a 1788 no quedaven més que els elements de la fàbrica més resistents. Les alvançades tècniques de producció de la Real Fàbrica de Hojalata Sant Miguel de Ronda no tindrien igual fins a l'arribada de la siderúrgia malaguenya i regions industrials del nort d'Espanya durant el primer terç de el XIX.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Miguel Topete i Venegas | Real Acadèmia de l'Història». dbe.rah.és. Consultat el 2021-02-21.
- ↑ Actes VI JJ Temes Moronenses, Fundació F. Villalón (Ayto. de Morón de la Frontera), 2005, pp. 335-361..
- ↑ «L'Hojalatería en Màlaga durant el S.XVIII. Autorː José Gómez Zotano. Quaderns Geogràfics nº 35.Institut de Desenroll Regional. Universitat de Granada. Any 2004».
- ↑ Moreti, Juan José (1867). Història de L.M.N.Y.M.L. Ciutat de Ronda (en és), Estab. tip. de l'autor.
- ↑ Gómez (1989-01-01). De mineria, metalúrgica i comerç de metals: La mineria no fèrrica en el Regne de Castella, 1450-1610 (en és), Universitat de Salamanca, p. 157. ISBN 978-84-7481-568-9.
- ↑ «Real Fàbrica de Hojalata i Alts forns de Sant Miguel (Patrimoni hidràulic)» (en és). www.malaga.es. Consultat el 2021-02-20.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- V; V, {{{nom2}}} (2013). La Real Fàbrica de Full de Llanda de Sant Miguel de Júzcar, La Serranía. ISBN 978-84-15030-68-3.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Real Fábrica de Hojalata de San Miguel» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.