Locomóvil

Locomóvil

Antic locomóvil agrícola o industrial en Carahue, Chile. Fabricat per Marshall, en Anglaterra.

Locomóvil agrícola construït per Ruston, Proctor & Cº Ltd, en Anglaterra, conservat en Madrit.

Es dien locomóviles o motors portàtils a diverses màquines de vapor sobre rodes. Per a us industrial i agrícola, es varen generalisar els locomóviles no autopropulsados, que accionaban atres màquines per mig de correges de transmissió.

A finals de el XIX i principis de el XX es podien amprar per al moviment de bombes de desgote; en maquinària industrial (com a serres mecàniques en explotacions forestals), i especialment com a força motriu per a màquines agrícoles com trilladoras.

Els principals fabricants de locomóviles es trobaven en Anglaterra. Entre ells, Ransomes, Sims & Jefferies Limited; Marshall, Sons & C°. Limited Engineers ("Britannia Iron Works"); Ruston, Proctor & C°. Limited; Davey, Paxman & C° Ltd. Engineers; Robey & C° Ltd.; R. Garrett & Sons, i Clayton & Shuttleworth Limited.

Locotractores

Si disponien de rodes de tractor, i eren autopropulsados, es coneixien com locotractores o locomotores de carretera.

Gravat del locotractor espanyol "Castella" que va transportar a 4 persones des de Valladolit a Madrit, cobrint més de 200 quilómetros en 1860.

Ya en 1855, el prolífic inventor valencià Valentí Silvestre havia provat el seu locomóvil en Madrit. En moltes dels seus palesos s'oferixen detalls sobre cóm construir “locomotores per a camins”, tal i com li les coneixia, en les seues quatre rodes, la seua caldera, i els sistemes de transmissió. A partir d'eixe exitós desenroll, atres ingeniers espanyols varen intentar dur a la realitat les seues pròpies idees. D'entre tots ells, cal destacar a l'ingenier de Valladolit, Pedro Ribera, qui en l'any 1860 va modificar un locomóvil, importat d'Anglaterra, al que va cridar Castella, destinat a servir de vehícul de proves per a comprovar si eixe tipo de màquines podrien aplegar a servir per al transport de càrrega i de viagers. La seua màquina era de pesat metal, en quatre rodes massices, una caldera corrent i l'escassa potència de dèu cavalls de vapor, alimentat per uns cinquanta quilos de carbó a l'hora i en velocitat màxima propenca als quinze quilómetros per hora.

Pedro Ribera, en la seua màquina adaptada va realisar un viage épico, junt en atres tres persones, el 30 d'octubre de 1860, un recorregut de més de doscents cinquanta quilómetros, eixint de Valladolit, fins a Madrit. Varen tardar en aplegar al seu destí vint dies, sent un dels primers aparats d'este tipo usat per a transport de persones.