Locotractor
Un locotractor és un vehícul autopropulsado per un motor de vapor, que s'utilisava per a moure càrregues pesades en carreteres, llaurar el terreny o proporcionar energia en un lloc determinat. El nom deriva del llatí tractus, que significa 'tirar', ya que la funció principal de qualsevol vehícul de tracció és arrastrar una càrrega darrere d'ell. A voltes se'ls crida locomotores de carretera, per a distinguir-les de les locomotores ferroviàries, és dir, de les màquines de vapor que funcionen sobre rieles.
Els locotractores tendixen a ser grans, robusts i potents, pero pesats, llents i difícils de maniobrar. No obstant, varen revolucionar l'agricultura i el transport per carretera en un moment en que l'únic motor principal alternatiu era el cavall de tir.
Es varen fer populars en els països industrialisats al voltant de 1850, quan es varen desenrollar les primeres màquines de vapor portàtils autopropulsadas per a us agrícola. La producció va continuar fins a principis de el XX, quan la competència dels tractorés en motor de combustió interna va significar el seu decliu, encara que alguns varen continuar en us comercial en el Regne Unit fins a la década de 1950 i inclús més alvance. Tots els tipos de locotractores han segut substituïts en els seus usos comercials. No obstant, s'han conservat varis mils d'eixemplars en tot lo món, molts en bon estat de funcionament. Les fires de vapor es porten a terme durant tot l'any en el Regne Unit i en atres països, a on els visitants poden observar de prop el funcionament d'estes màquines.
Els locotractores eren engorrosos i inadequats per a creuar terrenys blans o pesats, per lo que el seu us agrícola generalment era servir de motor estacionario, impulsant la maquinària agrícola per mig de correges de cuiro accionando poleas; o en parella, arrastrant un llaurat per mig d'un cable d'un costat a un atre d'un camp. No obstant, a on les condicions del sol ho permetien, es preferia l'arrastre directe dels utensilis agrícoles (enganchats a la "barra de tir"). En Estats Units, açò va conduir al desenroll independent del tractor de vapor.
Història
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
_(14773357222).jpg){kind=link}
Els llímits del coneiximent tècnic i de la tecnologia de fabricació, varen significar que els vehículs de carretera propulsados per vapor viables, no varen començar a aparéixer fins als primers anys de el XIX.
El locotractor, en la seua forma reconeixible hui en dia, es va desenrollar a partir d'un experiment realisat en 1859, quan Thomas Aveling va modificar un locomóvil Clayton & Shuttleworth, que tenia que ser transportat d'un lloc de treball a un atre arrastrat per cavalls, en un vehícul autopropulsado. La modificació es va realisar colocant una llarga cadena de transmissió entre el cigonyal i l'eix atrasser. Thomas Aveling és considerat com "el pare del locotractor".[1] Atres influències varen ser els vehículs existents que varen anar els primers en ser denominats locotractores, com els motors Boydell fabricats per vàries companyies i els desenrollats per al transport per carretera per Bray. La primera mitat de la década de 1860 va ser un periodo d'intensa experimentació, pero a finals de la década la forma estàndar del locotractor havia evolucionat i canviaria poc en els següents xixanta anys.
Fins que la calitat de les carreteres va millorar, va haver poca demanda de vehículs més veloços, i en conseqüència, els locotractores es varen adaptar per a fer front al seu us en carreteres en mal estat i en pistes agrícoles.
Fins a les primeres décades de el XX, els fabricants varen continuar buscant una solució per a obtindre els beneficis econòmics del llaurat directe i, particularment en Amèrica del Nort, açò va conduir al desenroll nortamericà del tractor de vapor. Companyies britàniques com Mann's i Garrett varen desenrollar locotractores de llaurat directe potencialment viables. No obstant, les condicions del mercat estaven en contra seua i no varen conseguir guanyar popularitat. Estes condicions del mercat varen sorgir a raïl de la Primera Guerra Mundial, quan va haver un excés d'equips excedents disponibles com a resultat de la política del Govern Britànic. S'havien construït grans cantitats de llaurats mecànics Fowler per a aumentar la superfície de labranza durant la guerra i es varen importar molts tractors Fordson F llaugers des de 1917 en avant.
Decliu
[editar | editar còdic]
El vapor va desaparéixer de les carreteres per les restriccions i a les càrregues que varen aumentar els seus costs operatius. Fins a 1921, els tractors a vapor havien demostrat clares ventages econòmiques sobre els cavalls de tir per al transport pesat i els desplaçaments curts. No obstant, els camions de gasolina començaven a mostrar una millor eficiència i podien comprar-se a baix preu com a excedent de guerra. En una ruta concorreguda, un camió de gasolina de 3 tonellades podria aforrar al voltant de 100 lliures al més en comparació al seu equivalent de vapor, a pesar dels llímits de velocitat restrictius i els preus del combustible i els costs de manteniment relativament alts.[2]
A lo llarc de les décades de 1920 i 1930 es varen establir restriccions més estrictes al transport de vapor per carretera, inclosos els llímits de velocitat, fum i vapor,[3] i un 'impost tècnic', la taxa del qual era proporcional al tamany de l'àrea mullada de la caldera. Açò va fer que les màquines de vapor anaren menys competitives front a les unitats en motor de combustió interna produïdes en el país (encara que les importacions estaven subjectes a imposts de fins al 33%). Com a resultat del Informe Salter sobre la finançació de les carreteres en el Regne Unit, en 1933 es va introduir un 'impost sobre el pes per eix' per a cobrar més als vehículs comercials pels costs de manteniment del sistema de carreteres i eliminar la percepció de que l'us gratuït de les carreteres estava subsidiando als competidors del transport ferroviari L'impost s'aplicava a tots els transportistes per carretera en proporció a la càrrega per eix i era particularment restrictiu en la propulsió de vapor, els vehículs del qual eren més pesats que els seus equivalents de gasolina.[4]
Inicialment, el petròleu importat es gravava molt més que el carbó produït en Gran Bretanya, pero en 1934 el ministre de Transport, Oliver Stanley, va reduir els imposts sobre els combustibles i va aumentar l'impost del Fondo de Carreteres per als locotractores a 100 lliures per any, lo que va provocar protestes per part dels fabricants, els transportistes, els feriantes i de l'indústria del carbó. Per llavors, es registrava una alta desocupació en l'indústria minera, quan el negoci de transport en vapor representava un mercat de 950.000 tonellades anuals de carbó. L'impost va ser devastador per als negocis del transport pesat, i va precipitar el desguaix de molts locotractores.[5]
Els últims locotractores construïts en el Regne Unit daten de la década de 1930, encara que alguns varen continuar en us comercial durant molts anys, mentres va haver maquinistes experimentats disponibles per a conduir-los.
Preservació
[editar | editar còdic]A partir de la década de 1950, va començar a desenrollar-se un "moviment de preservació", a mida que els entusiasta d'estos vehículs es varen donar conte de que els locotractores estaven en perill de desaparéixer. Molts varen ser comprats per aficionats entusiastes i restaurats, mantenint-se en perfecte estat de funcionament. Varen començar llavors les reunions de locotractores, inicialment per a disputar carreres entre els propietaris i després es varen convertir en atraccions turístiques importants en molts llocs cada any. S'ha estimat que en el Regne Unit s'han conservat més de dos mil locotractores.
Funcionament
[editar | editar còdic]
- Vejau: màquina de vapor per a una descripció de cóm funciona
Encara que els primers motors de tracció ampraven la transmissió per cadena, és més típic que s'usen engranages grans per a transferir la transmissió des del cigonyal a l'eix atrasser.
Les màquines solen tindre dos rodes motrius grans en la part atrassera i dos rodes més chicotetes per a la direcció en la part davantera. No obstant, alguns locotractores disponien de tracció en les quatre rodes, i alguns models varen experimentar en una forma primitiva d'oruga.[6]
Tipos i us
[editar | editar còdic]Els locotractores varen tindre un us comercial en una gran varietat de treballs entre mediats de el XIX i mediats de el XX. Cada tipo de treball requeria una màquina en un conjunt diferent de característiques, i el locotractor va evolucionar en vàries configuracions diferents per a adaptar-se a estos distints usos.
Motor agrícola (d'us general)
[editar | editar còdic]
El tipo més comú es trobava en zones agrícoles. Es varen utilisar com a transport i com a font d'energia estacionaria. Inclús quan els agricultors no posseïen una màquina d'este tipo, depenien d'ella de tant en tant. Moltes granges usarien cavalls de tir durant tot l'any, pero durant la collita, els contractistes de trilla viajaven d'una granja a una atra transportant la trilladora que s'instalava en el camp i s'impulsava des del locotractor, en conegut eixemple de motor estacionario mòvil.
Locotractores agrícoles en els Estats Units
[editar | editar còdic]Les condicions favorables del terreny en EE. UU. varen significar que els locotractores usualment remolcaren directament els llaurats, eliminant aixina la complicació de dispondre de tornos, cables i engranages adicionals, lo que simplificava el manteniment. Els locotractores nortamericans es varen fabricar en una gran varietat de tamanys, des del chicotet Russell de 6 CV, fins als enormes models fabricats per Russell, Case i Reeves.
Llaurats mecànics
[editar | editar còdic]
Una forma distinta del locotractor es caracterisava per dispondre d'un tambor de gran diàmetro que funcionava com un torne, accionado per un engranage acoplat al motor de vapor. Sobre el tambor es enrollaba un llarc cable d'acer, que s'usava per a arrastrar un llaurat a través d'un camp, mentres el locotractor permaneixia fix. Este procediment evitava l'efecte negatiu de la compactación del terreny produïda per les rodes.
El tambor de enrollamiento estava montat horisontalment (baix de la caldera), verticalment (a un costat) o inclús concéntricament, de modo que rodejava la caldera. No obstant, la majoria eren inferiors (horisontals) i necessitaven l'us d'una caldera extra llarga per a permetre suficient espai per a ubicar el tambor entre les rodes davanteres i atrasseres. Estos dissenys varen ser els locotractores més grans i més llarcs que es varen construir.
La majoria dels motors de llaurat treballaven en parells, un a cada costat del camp, en el cable de cada màquina subjecte al llaurat. Els dos conductors es comunicaven per mig de senyals acústiques, utilisant els silbatos dels seus locotractores.
Es varen construir gran varietat de implementos per al seu us en motors d'arrastre. Els més comuns varen ser el llaurat i el cultivador: llaurar i cultivar són els treballs més exigents físicament en una granja de cultiu. Atres implementos podrien incloure un excavador de sangues, que s'usava per a crear un canal o canonada de drenage subterràneu, o una cubeta per a dragar rius o fossos.
En freqüència, els motors estaven proveïts d'una "font de mechons" en l'eix davanter, per a almagasenar les "mechons" que es colocarien en les rodes quan es creuara un terreny accidentat.
La invencióndel llaurat mecànic a mitan de el XIX s'atribuïx a John Fowler, un ingenier i inventor agrícola anglés. No obstant, un dispositiu similar, ideat per Peter, Lord Willoughby de Eresby i el seu aguasil George Gordon Scott, i construït en Swindon Works, es va exhibir en la Gran Exposició de 1851 en Londres, alguns anys ans que apareguera el sistema de Fowler. Lord Willoughby havia indicat que el seu disseny podia copiar-se lliurement, i Fowler havia visitat el castell de Grimsthorpe, la finca a on s'havien instalat estos llaurats mecànics.[7]
Els llaurats mecànics eren rars en els Estats Units; allí els llaurats generalment eren arrastrats directament per un locotractor agrícola o per un tractor de vapor.
Tractor de vapor (EE. UU.)
[editar | editar còdic]En Amèrica del Nort, el terme tractor de vapor generalment es referix a un tipo de tractor agrícola accionado per una màquina de vapor, utilisat àmpliament a fins de el XIX i principis de el XX.
Tractor de vapor (Regne Unit)
[editar | editar còdic]En Gran Bretanya, el terme tractor de vapor s'aplica en major freqüència als models més menuts de locotractor, típicament a aquells que pesen menys de cinc tonellades, de manera que la màquina puga ser atesa per una sola persona (els locotractores eren tripulats per a lo manco dos persones: un conductor i un fogonero). S'utilisaven per a transportar chicotetes càrregues en la via pública. Encara que es coneixen com a tractors de vapor llaugers, estos locotractores són generalment versions més chicotetes dels models de carretera.
Eren populars en el comerç de fusta en el Regne Unit, encara que també es varen dissenyar variacions per al transport llauger general per carretera.
El més popular d'estos dissenys va ser provablement el Garrett 4CD, en un motor de 4 cavalls de potència nominal i cicle compost.[8]
Locotractor de carretera
[editar | editar còdic]
Dissenyats per al transport de càrregues pesades en carreteres públiques, era comuna que dos o inclús tres locotractores s'uniren per a permetre el maneig de càrregues molt pesades.
Les principals característiques d'estos locotractores són les seues rodes atrasseres molt grans equipades en neumàtics de goma massiça, engranages de tres velocitats (la majoria dels tipos de motors de tracció tenen solament dos velocitats), suspensió atrassera i depòsits auxiliars per a dispondre de major autonomia entre les parades necessàries per a repondre aigua. Totes estes característiques estaven pensades per a millorar la conducció i el rendiment del motor, i es varen utilisar per a viages de centenars de milles. La majoria dels locotractores de carretera estaven equipats en un tambor de cabrestante en l'eix atrasser, que es podia usar llevant els passadors de les rodes atrasseres, lo que permetia que el tren de transmissió accionase el tambor del cabrestante en lloc de les rodes.
James Boydell va treballar en el fabricant britànic de motors de tracció a vapor Charles Burrell & Sons per a produir motors de transport per carretera des de 1856, que usaven les seues rodes Dreadnaught, particularment adequades per a carreteres en mal estat o el seu us per camins.[9]
Varis locotractores de carretera estan equipats en un braç de grua en la part davantera. El pivot de la ploma es monta en el conjunt de l'eix davanter i s'afig un chicotet cabrestante en una extensió de la caixa de fums front al fumeral, passant el cable sobre una polea en la part superior del braç de la ploma. El cabrestante funciona en engranages cònics per mig d'un eix accionado directament des del motor, en algun tipo de embrague que proporciona control de pujada i baixada. S'usaven per a carregar un remolc i transportar-ho a una nova ubicació. A sovint se'ls coneix com 'locotractores grua'.
Una forma particularment distintiva del locotractor de carretera era el locotractor de feriante. Eren operats per feriantes itinerants, tant per a remolcar equips de fira com para accionarlos una volta instalats, ya fora directament o en un generador elèctric. Solien estar molt decorats i formar part de l'espectàcul de la fira. Alguns estaven equipats en una chicoteta grua que es podia usar al ensamblar l'atracció que transportaven.
Apisonadora
[editar | editar còdic]
Els rodells de vapor es varen utilisar per a construir carreteres i aplanar el terreny. Habitualment dissenyats en un sol rodell pesat (en la pràctica, generalment un parell de rodells adjacents) que reemplaçaven a les rodes davanteres, i rodes atrasseres planes sense frens.
Alguns locotractores varen ser dissenyats per a ser convertibles: la mateixa màquina bàsica podia equipar-se en qualsevol dels estàndarts, com a rodes de carretera o be rodells plans. El canvi suponia alguna cosa menys de mig dia de treball.
Dispositius relacionats
[editar | editar còdic]
Varis atres vehículs propulsados per vapor compartixen característiques de disseny en el locotractor, generalment perque la mateixa tecnologia es va reutilisar en una nova aplicació.
Motor portàtil
[editar | editar còdic]Un motor portàtil, o locomóvil, és un tipo de combinació de motor de vapor i caldera autònom que es pot moure d'un lloc a un atre. Encara que té un gran semblat, tant d'apariència com en operació (estacionaria), el motor portàtil no està classificat com a motor de tracció, ya que no és autopropulsado. No obstant, s'inclou en esta llista perque el locotractor és un descendent directe d'estes màquines.
Carruage de vapor
[editar | editar còdic]
Un carruage de vapor és un vehícul de carretera propulsado per vapor per a transportar mercaderies. Era la primera forma de camió i es presentava en dos formes bàsiques: sobretipo i subtipo. La diferència consistix és la posició del moto en relació en la caldera. Entre les empreses que es varen especialisar en estos vehículs en la década de 1900 es trobava Invicta Works de Maidstone, de curta duració, propietat de Jesse Ellis.
El sobretipo tenia una màquina de vapor montada sobre una caldera de tubo de fòc, de manera similar a un locotractor.
El subtipo tenia la màquina de vapor montada baix de la caldera, generalment entre els marcs del chassis. La caldera generalment es montava be cap a avant i a sovint era de tipo vertical i/o de tubo d'aigua.
Els carruages de vapor eren la forma dominant de tracció motorisada per al transport comercial en la primera part de el XX, encara que eren un fenomen en gran part britànic, en pocs fabricants anara de Gran Bretanya. La competència dels vehículs propulsados per combustió interna i la llegislació adversa varen significar que pocs varen permanéixer en us comercial més allà de la Segona Guerra Mundial.
Locotractores ferroviaris
[editar | editar còdic]
Varis fabricants de locotractores (com Aveling i Porter, i Fowler) varen construir locomotores per a trens llaugers basades en els seus models de carretera. En la seua forma més bàsica, simplement tenien rodes d'acer en bridas per a permetre'ls córrer sobre rieles. Els models més sofisticats tenien la caldera i el motor montats en un chassis que transportava eixos de vagó de ferrocarril. L'eix atrasser era impulsat des del motor per un engranage o una cadena. Estes locomotores inusuals es varen vendre a chicotetes indústries per al seu us en tasques de maniobres i classificació, encara que també varen trobar el favor de les empreses d'ingenieria dedicades a la construcció de ferrocarrils principals per a transportar hòmens, equips i materials sobre la llínea parcialment construïda.
Terminologia
[editar | editar còdic]- Mechó o lengüeta – tira de metal en àngul que es pot entornellar a les rodes motrius per a proporcionar una major tracció en terrenys blans o pesats. A sovint es requerien estos mechons en els locotractores usats per a llaurar quan es movien per terres de cultiu.
- Strake – nom de les tires diagonals foses o reblonades en les vores de les rodes per a proporcionar tracció en terreny solt (similar a la banda de rodadura d'un neumàtic).
- Potència nominal en cavalls – nCV és la forma típica en que es classifiquen els locotractor. No obstant, durant molt temps s'ha acceptat que la potencia nominal en cavalls subestima en gran medida la potència real del motor. Hi ha moltes formes d'estimar la potència real en cavalls, pero cap d'elles dona una resposta precisa.
Us modern
[editar | editar còdic]
Encara que ya no s'usen comercialment, locotractores de tot tipo continuen sent mantinguts i preservats per aficionats entusiastes, i en freqüència s'exhibixen en fires agrícoles en Europa (particularment en el Regne Unit), Canadà i Estats Units. A sovint són una atracció principal en un festival de vapor en viu (vejau Anex:Llista de fires del vapor).
Models a escala de locotractores impulsats per vapor són fabricats per vàries companyies, especialment per Mamod i per Wilesco. Normalment es venen com a peces mecanisades per a que es procedixca al seu montage.
En la cultura popular
[editar | editar còdic]- En el cine
- La película de 1962, The Iron Maiden, era protagonisat pel locotractor d'un feriante rodejat de moltes atres màquines, en el mítin anual de Woburn Abbey.
- En la película de 2004 Tremors 4: The Legend Begins, els habitants de Rejection, Nevada, posseïen un locotractor, i estaven orgullosos d'això. Quan es varen vore obligats a abandonar la seua ciutat, el locotractor anava a usar-se per a tirar de dos vagons.
- En la lliteratura
- Trevor el Locotractor és un dels personages no ferroviaris que apareixen en la série de llibres infantils The Railway Séries, escrits perWilbert Awdry. Trevor va ser 'salvat de la ferralla' pel vicari de Wellsworth, en l'ajuda d'Edward the Blue Engine. També intervé en varis episodis en la série de televisió Thomas i els seus amics. Un atre locotractor, Fergus the Railway Traction Engine, també apareix en la série, pero a diferència de Trevor, Fergus corre sobre rieles en lloc de carreteres.
- En el llibre Gumdrop and The Farmer's Friend, de Val Biro, el vell automòvil Gumdrop és rescatat d'una sanga nevada per "The Farmer's Friend", un locotractor pertanyent a un agricultor local. Alguns mesos despuix, els dos vehículs són fonamentals per a frustrar a un parell de lladres de coches. Els documents finals del llibre inclouen un dibuix en secció simplificat d'un locotractor: un Fowler d'un sol cilindre i 6 CV nominals, construït en 1903.
- Els motors de tracció per al transport per carretera ocupen un lloc destacat en Pavane, novela d'història alternativa, obra de Keith Roberts.
- En televisió
- Fred Dibnah, de Bolton, Anglaterra, era conegut com una institució nacional en Gran Bretanya per la conservació de velles màquines de tracció i atres màquines de vapor. La seua série de televisió, Fred Dibnah's Made in Britain, ho mostra recorrent el Regne Unit en el seu locotractor de 10 tonellades restaurat.
- En l'obra de televisió Threads, que representa les conseqüències de la guerra nuclear en el Regne Unit, els locotractores tornen a utilisar-se a mida que la gasolina deixa d'estar disponible.
Vore també
[editar | editar còdic]- Maquinària agrícola
- Llaurat vapor
- Automòvil de vapor
- Màquina de vapor
- Locomotora
- Tractor de vapor
- Tricicle de vapor
- Locomóvil
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bonnett, Harold (1975). Discovering Traction Engines, Shire Publications Ltd, pp. 5. ISBN 0-85263-318-1.
- ↑ «».
- ↑ «».
- ↑ «».
- ↑ «».
- ↑ «The Hornsby Steam Crawler». (or 'Chain Tractor'). Consultat el 16 de setembre de 2008.
- ↑ Pearson, R. I; Ruddock, {{{nom2}}} (30 de setembre de 1986). Lord Willoughby's Railway, Willoughby Memorial Trust. ISBN 978-0951165607. Chapter 2
- ↑ Garrett Steam Tractors & Rollers, R A Whitehead, 1999
- ↑ William Fletcher. «Charles Burrell and Sons: Road Locomotive». Extract from Steam Locomotion on Common Roads by William Fletcher. Published 1891..
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Database of historical agricultural engineering companies of the UK – (MERL)
- Steam Traction magazine – searchable article archive (1951-dona't) Cobrix principalment locotractores nortamericans i tractors de vapor, aventadoras i maquinària agrícola impulsada per vapor.
- Escenes del vapor – llibreria de fotos – locotractores conservats en el Regne Unit, Europa, Austràlia i Nova Zelanda
- Steam-Up – biblioteca de fotografies – Locotractores conservats en el Regne Unit
- Traction Clave – gran biblioteca de fotos de busca i fòrums de discussió – Informació sobre locotractores en el Regne Unit
Història
- Història concisa del locotractor – evolució, des dels primers experiments fins a la fabricació generalisada, més definicions dels sis tipos principals
- Història del llaurat a vapor – en particular comprén els primers anys, ya que es varen provar diferents tècniques
- Transaccions de la Highland and Agricultural Society of Scotland – (c.1871) informe de prova de Fiskens Steam Cultivation Machinery (un aparat de llaurat de molinetes) - incloent descripció i diagrama
- Història de Waterloo Gasoline Traction Engine Company (Iowa) – el primer motor de tracció a gasolina i precursor de la gama de tractors John Deere
- "Steam Dinosaur" – el motor de tracció més antic del món [1] archivat en Wayback Machine. (ademés de molta història dels primers productes de Aveling)
- The Road Locomotive Society – societat benèfica fundada en 1937 per a l'educació i investigació de l'història dels motors de tracció i els motors portàtils.
Preservació
- Colecció de vapor Hollycombe
- Aspectes de restaurar i posseir un motor de tracció
- National Traction Engine Trust
- Societat de motors de tracció de East Anglian
- Recursos del motor
- Reunions de motors de tracció en el Regne Unit
- [enllaç trencat] – episodi de la série Heartland
Més informació
- Diagrama interactiu d'un motor de tracció que mostra els components principals.
- Glossari de terminologia del motor de tracció.
- Definició de potència nominal de cavall [2] archivat en Wayback Machine. – vore també Nominal Horse Power
- Revista Vintage Spirit
- Revista Old Glory [3] archivat en Wayback Machine.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Locotractor» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.