Trilladora
Una trilladora o màquina trilladora és una màquina agrícola que separa el gra de blat i atres cereals de la palla, elimina esta i neteja el gra per mig de zarandas o garbells. Reunix, en una sola màquina, tres tasques que des de l'antiguetat es realisaven separadament: la trilla, la aventada i la neteja dels grans.
Abans de la seua mecanisació hi havia tres formes principals distintes de trillar els cereals: manualment colpejant les gavillas en el mayal, per mig del calcigue de les gavillas en la era en bous o cavalls, o arrastrant un trillo tirat per cavalls o mules sobre les gavillas. Separat el gra de la palla era necessari eliminar esta, lo que es feya per mig de la aventada, tirant el material trillado a l'aire en palas especials o forquetes, en un dia ventoso. El vent es duya la palla quedant el gra en l'era. També varen aplegar a fabricar-se aventadoras d'accionament manual que feyen esta tasca. Finalment, de ser necessari, es garbellba o sacsava el gra per a llevar les impurees restants.
A partir de mediats de el XVIII es va tractar de mecanisar estes tasques. Va ser Andrew Meickle (1719-1811), un mecànic escocés, quí va conseguir la primera trilladora que va funcionar correctament en la pràctica en 1786. La màquina trillaba batent les gavillas entre un cilindre giratori i un cóncau enterizo fix, o siga treballant per impacte. Ventiladors i zarandas aventaban i netejaven els grans. Impulsada per quatre cavalls, la trilladora de Meickle podia trillar al voltant de 0,7 tonellades de blat per hora.[1] Despuix de patentar el seu invent, va començar a fabricar trilladoras a partir de 1789.[2] Al començament de el XIX es van perfeccionant les trilladoras passant a cóncaus oberts o siga com a barbacoes. Fins a mediats d'eixe sigle, eren impulsades per cavalls girant en un malacate. Quan varen començar a difondre's els motors a vapor estos varen reemplaçar en ventaja als cavalls, permetent trilladoras de major capacitat de treball. El motor a vapor va ser especialment ventajós quan les seues llars es varen adaptar a cremar palla, un subproducte de la trilla, en lloc de carbó o llenya.
Durant el XIX Gran Bretanya va ser líder en la fabricació de trilladoras, liderage que en el sigle següent va ser passant gradualment a Estats Units. Ya que un equip de trilla (locomóvil i trilladora) requeria una inversió important, era usual la seua propietat per contractistes que anaven d'explotació a explotació a trillar.[3]
La capacitat de treball de les trilladoras va ser aumentant en el temps, aplegant a principis de el XX a unes 2 tonellades de blat per hora en una dotació d'uns 25 hòmens. En treball humà açò equival de passar d'unes 50 hores-home per tonellada trillando en mayal (i unes 40 en calcigue de cavalls o bous) a unes 12 hores-home.[4]
Una nova tecnologia va començar a difondre's a partir de la década de 1920: aixina com la trilladora va reunir en una sola màquina trilla, aventada i neteja, la cosechadora va reemplaçar la segadora i la trilladora. A partir de mediats de el XX la trilladora va passar a ser un recort del passat.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada:1 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada:2 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada:3 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada:4
- Este artícul conté una traducció derivada de «Trilladora» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.