Cosechadora
La cosechadora, combinada o segadora-trilladora és una màquina agrícola que collita, trilla i neta. És dir, collita els productes dels principals cultius. El terme cosechadora s'utilisa principalment per a les màquines que recolecten cereals i algunes oleaginosas, com soja, girasol, colza i lli. No s'aplica a atres equips com els destinats a la recolecció de cotó, l'extracció de canya de sucre, ni a aquells utilisats para hortalices i frutes.
Història
[editar | editar còdic]Ya des de el XIX, es va tractar de reunir en una sola màquina la segadora i la trilladora. En 1835, Hiram Moore (1801-1875) i James Hascall varen construir i varen operar una cosechadora en Míchigan, que varen patentar a l'any següent. Era una màquina de 15 peus (4,5 m) d'ample de tall, arrastrada per 20 cavalls. Moore va seguir fabricant cosechadoras i inclusivament va enviar màquines a Califòrnia a on varen ser molt exitoses pel seu clima més sec. A fins de el XIX també es varen construir màquines automotrices o autopropulsadas per màquines a vapor. George Berry va fabricar en 1887 una de 22 peus (6,6 m) d'ample de brot operada per 6 persones. A l'any següent, Berry la va modificar ampliant-la a 40 peus (12 m).[1]
En Austràlia es va seguir un atre criteri: en lloc de tallar la mies, se separava el mechó arrancant-la per mig d'un batidor (stripper). En 1843 l'agricultor australià John W. Bull (1804-1886) va inventar una cosechadora stripper que va utilisar en el seu cultiu de blat. Ademés s'havia oferit un premi de £ 40 a quí inventara una cosechadora. Bull es va presentar a eixe concurs, pero el jurat va rebujar la seua màquina. Desilusionat va abandonar la seua idea, que va ser represa per John Ridley (1806-1887) que va aplegar a fabricar strippers. En els anys, el stripper es va ser perfeccionant en Austràlia. Entre els fabricants es va destacar Hugh V. McKay (1865-1929) que va aplegar a ser el major fabricant de maquinària agrícola en eixe país.[2] Inclús va aplegar a exportar strippers a Argentina, a on varen aplegar a tindre una certa difusió en les dos primeres décades de el XX. Estos strippers eren màquines de 5 peus (1,5 m) d'ample de brot tirades per sis cavalls.
.jpg){kind=link}
En Estats Units va proseguir el desenroll de la cosechadora. En quant varen estar disponibles, es varen agregar motors de combustió interna a les màquines per a aliviar el tir per tracció animal, que pronte va ser substituido per tractors. Estes màquines d'arrastre tenien plataformes de 10 a 12 peus (3 a 3,6 m) i podien collir al voltant d'una hectàrea de blat en una hora. Poc a poc, en la década de 1930 la cosechadora va ser desplaçant la collita en segadora i trilladora, especialment en els països d'agricultura extensiva com Estats Units, Canadà, Argentina i Austràlia. En països d'agricultura més intensiva i explotacions agrària més chicotetes este canvi va ser alguna cosa més tardà.
El pas següent va ser la cosechadora automotriz o autopropulsada. Com es vera, ya fins de el XIX Berry les havia construït en Califòrnia i en Austràlia McKay també va aplegar a fabricar stripper automotrices a partir de 1924. En Argentina José Fric de Pigue, Província de Buenos Aires, va fabricar una cosechadora automòvil (per autopropulsada) que va ser ensajada en decembre de 1918 en la Facultat d'Agronomia i Veterinària de l'Universitat de Buenos Aires en resultats favorables. Tenia un ample de treball de 9 peus (2,7 m) i un motor de 20 CV.[3]
En Sunchales, Província de Santa Fe, l'immigrant italià Alfredo Rotania va conseguir patentar en 1929 una cosechadora autopropulsada. La màquina tenia un motor Hércules i diferencial Chevrolet. En un front de brot de 15 peus (4,5 m), era capaç de collir fins a 15 hectàrees per jornada. En el temps, Rotania es va convertir en una important fàbrica de cosechadoras.
Els principals fabricants de maquinària agrícola nortamericans varen començar a produir cosechadoras automotrices durant la década de 1940.[4] En lloc de la seua ubicació lateral, la plataforma estava al front de la màquina, lo que permetia una millor maniobrabilidad. A mitan de sigle, estes cosechadoras venien proveïdes de plataformes de 16 peus de cort (4,8 m) i motors d'al voltant de 100 CV (0,74 kW) en lo que conseguien collir 1,2 a 1,5 hectàrees per hora.[5] També en eixa época es va ser passant del manipuleo dels grans en bosses o sacs a fer-ho a granel, en lo que també es va conseguir un important aforro de mà d'obra puix s'eliminava el bolsero i el cosedor de bosses, que treballaven sobre la cosechadora, i el personal que arreplegava les bosses en el rastoll.
En Espanya, segons Miguel Ángel Rubio Sánchez,[6] la primera cosechadora d'estirp 100 % nacional va ser inventada des d'un punt de vista tècnic i mecànic per Eleazar Arrieta dins del sen empresarial d'Indústries Albajar, S.A. (IASA), en Osca, en l'any 1958. Els mentors del proyecte des d'un punt de vista econòmic i industrial serien Fernando Albajar i Manuel Albajar. Varen aplegar a fabricar 3.554 cosechadoras fins als anys noranta, data en la que IASA va tancar. Les màquines varen ser molt reconegudes pel sistema que implementaven de doble neta.
Durant la segona mitat de el XX es va ser perfeccionant la cosechadora i ampliant-se la seua capacitat de treball. A principis de el XXI eren corrents, en els països d'agricultura extensiva, màquines de cabezales trigueros de 30 peus (9 m) d'ample de tall, una gronsa de 8.000-10.000 l de capacitat (6 a 7,5 t) que conseguixen collir una miqueta més de 3 ha/h. Conten en motors diésel d'al voltant de 300 CV (220 kW). Vénen equipades en sensors que informen sobre el rendiment instantàneu del cultiu i la humitat del gra, aixina com del funcionament dels diferents mecanismes. Un GPS assistix i ajuda al conductor en la direcció de la màquina. La collita, que antany requeria un sinnúmero d'hòmens per a la sega i la trilla, es pot efectuar en estes màquines en només dos operaris: el conductor de la cosechadora i el tractorista que en vagons gronsa o carros rep a granel els grans i els transporta als depòsits.[3]
Parts i funcionament de la cosechadora
[editar | editar còdic]El funcionament d'una cosechadora es pot apreciar en l'esquema adjunt. El fluix de la mies primer i la palla despuix es representen de color groc, els grans trillados en granzas i demés impurees de color anaranjado i els grans nets de color roig. El cabezal o plataforma comprén la barra de tall, el molinete i el sinfín que du la mies tallada al acarreador. És la part segadora de la màquina. Hi ha cosechadoras en les quals en lloc d'un sinfín s'ampren lones (draper). El cabezal és fàcilment desacoplable de la cosechadora per a facilitar el seu transport i per a intercanviar-ho en cabezales especials com els maiceros o girasoleros.
Cilindre i cóncau són els mecanismes bàsics que realisen la trilla, i llevat els llògics perfeccionament que es varen introduir en el temps, són bàsicament similars als de la trilladora. El cilindre té 0,50 a 0,65 m de diàmetro i 1,20 a 1,70 m d'ample, i gira a velocitats compreses entre 1.000 i 1200 revoluciones per minut trillando blat, 500 a 600 en dacsa, 450 a 850 en soja i unes 420 en girasol. A través del cóncau van caent els grans trillados. La separació entre cilindre i cóncau és ajustable, depenent del gra trillado i les condicions del cultiu. En l'esquema es representa un conjunt de cilindre i cóncau travesser. En màquines modernes es tendix a una ubicació llongitudinal (axial) que permet una trilla progressiva; en este cas pot haver un o dos cilindres, de major diàmetro i sobretot major llarc que els convencionals. El batidor complix la funció de descongestionar de palla el conjunt de cilindre-cóncau i interceptar els grans despedits pel mecanisme trillador i obligar-los a descendir a la font del cóncau.
La separació de gra i palla remanente es realisa per mig de varis mecanismes. El sacapajas, s'encarrega separar els grans encara retinguts en la palla sacsant-la i finalment eliminant la palla per la coa de la màquina. En la coa s'agrega un desparramador de palla que distribuïx més o menys uniformemente la palla sobre el terreny per a facilitar la seua incorporació al sol com a matèria orgànica i evitar la formació de andanas que poden dificultar treballs posteriors. La font del cóncau conduïx els grans separats per la trilla a les zarandas o garbells. El zarandón o zaranda superior realisen una primera neteja, separant els grans de la granza, que és expulsada per la coa de la màquina junt en la palla. La zaranda o zaranda inferior completa la neteja; els grans que no passen per esta zaranda per mal trillados tornen al cilindre-cóncau per la tornada per a la seua retrilla. Tota esta neteja (sector violáceo) és ajudada per una corrent d'aire generada pel ventilador que passa a través de les zarandas separant els grans de les parts llaugeres i de la pols. Zarandón i zaranda es deuen ajustar o intercanviar d'acort al gra collit. Esta part de la cosechadora complix les funcions que antigament es realisaven per mig del aventado i l'erejat.
Finalment els grans nets són transportats pel elevador de grans a la gronsa. Quan esta està plena es descarrega a través del sinfín de descàrrega a carros, remolcs o camions que transporten els grans a sijas o depòsits, o també a siges bossa per al seu almagasenage transitori en el predio. A fi d'evitar pèrdues de temps per detencions de la cosechadora, la descàrrega es realisa generalment sobre la marcha, o siga estant la màquina operant.
Des de la seua cabina el conductor té a la seua disposició no només els instruments i controls usuals en un tractor o vehícul, sino ademés una série de mandos de les principals parts de la cosechadora. Entre uns atres, pot posar en funcionament o detindre el cabezal aixina com regular la seua altura de brot i la velocitat i altura del molinete, modificar la velocitat de gir del cilindre i ajustar la separació cilindre-cóncau, regular el ventilador, conectar i desconectar l'sinfín de descàrrega, etc. Les cabines són tancades i generalment climatizadas, protegint al conductor de l'abundant pols que despedix la cosechadora en treballar i assegurant un ambient confortable en els calorosos dies estiuencs o frets dies otoñales.
Sobre el motor les màquines poden vindre equipades en motors entre 150 i 640 CV (110-470 kW). Esta àmplia gama ha dut a classificar-les comercialment en 10 classes que definixen les seues respectives prestacions. La tendència és cap a màquines cada volta més grans i per tant de major capacitat de treball.
Com es pot apreciar, una cosechadora és una màquina prou complexa.[7] El seu conductor o maquiniste deu ser un operari calificat per a la tasca. No només són necessaris coneiximents de mecànica per a operar i mantindre correctament el motor i demés mecanismes, sino també per a regular el funcionament de la cosechadora. Una regulació deficient genera pèrdues de grans, que es traduïxen en importants perjuïns econòmics per al productor quan són excessives. També pot provocar una pèrdua de la calitat per la presència de grans partits, cossos estranys, etc. entre els grans trillados.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada:1 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada:2 - ↑ 3,0 3,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada:4 - ↑ Ángel García : Fabricants mundials de cosechadoras, Mar 11, 2024.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada:3 - ↑ Rubio Sánchez, Miguel Ángel (2022). IASA i la cosechadora espanyola (en espanyol), Osca: Editorial Pirineu. ISBN 9788417817602.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada:5 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada:6
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cosechadora» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.