Lomatia hirsuta
El radal, raral o nogal selvat (Lomatia hirsuta) és una espècie botànica d'arbre siempreverde de la família Proteaceae. Creix en els boscs templats de Chile, i d'Argentina, entre els 35° i els 44° de latitut Sur. En Chile creix des de la Regió de Coquimbo a Regió dels Lagos.[1][2]
Descripció
[editar | editar còdic]Este arbre o arbust de fronda persistent, mostra agulles pubescentes. Cohabita en espècies com el ciprer de la Cordillera i el Maitén, entre moltes atres. Té fulls llargues (4 a 12 cm), simples, lluents, ovales, serrades; i florés blancuzcas. Es reproduïx per llavors i rebrota del tocón.
Usos populars i cultius
[editar | editar còdic]Es planta com a ornamental; s'ha iniciat el seu cultiu en Espanya[3] i s'ha introduït en les illes britàniques tan al nort com Escòcia.[4]
S'usa per a llenya a causa de la seua abundància relativa en certs llocs, com la província de Palena o la regió de Aisén, a on esta planta va créixer com renove en acabant de que els boscs originals anaren incendiats a mitan de el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
i casi desaparegueren les espècies de bona calitat per a llenya. No obstant la seua fusta, en part grisácea groguenca i en part castanya en distints tons, té un veteado de tons violáceos, que fa que siga usada per a #artesania, mobles, chapes i compensats. La seua fusta és molt preciosa en Argentina per la seua molt atractiu gra.
La seua corfa, cridada llecha o rethra, s'utilisa en l'teñir de llana per a obtindre un color café obscur.
Els fulls de radal s'utilisen tradicionalment per a preparar infusions destinades a tractar afeccions respiratòries tals com a tós, catarro, asma bronquial i bronquitis. [5][6]
Senyes Farmacològiques
[editar | editar còdic]En el Departament de Fitobiología, Royal Veterinary & Agricultural University, Dinamarca, es va evaluar infusió de fulls de radal (Lomatia hirsuta) aïllant 2-metoxijuglona (antifúngico).[7][6] L'extracte de fulls va revelar activitat antifúngica contra el fongo Candida albicans. Els composts químics responsables de les propietats medicinals del radal inclouen naftoquinonas, com la 2-metoxijuglona, que han demostrat una potent activitat antifúngica; #àcit fenòlics, presents en preparats de fulls que contribuïxen a l'activitat antimicrobiana; flavonoides, en propietats broncodilatadoras i expectorantes que ajuden a relaixar la musculatura bronquial i faciliten l'expulsió de secrecions; i cumarinas, que contribuïxen als efectes antiinflamatorios lleus a moderats observats en extractes de la planta.[8]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Lomatia hirsuta va ser descrita per Diels ex J.F.Macbr. i publicat en Bibliotheca Botanica 29(Heft 116): 82 1937.[2]
Sinonímia
- Embothrium alnifolium Poepp. in DC. ex Meisn.
- Embothrium hirsutum
- Lomatia alnifolia Poepp. in DC. ex Meisn.
- Lomatia obliqua R.Br.
- Lomatia opaca Klotzsch ex Meisn.
- Tricondylus obliqua Kuntze[9]
Referències i notes de peu
[editar | editar còdic]- ↑ «Catàlec de les plantes vasculars de Chile».Gayana Bot. 75(1): 1-430, 2018..
- ↑ 2,0 2,1 «Lomatia hirsuta». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2 de decembre de 2014.
- ↑ «Plantes chilenes cultivades en Espanya». Archivat des d'el original, el 20 de març de 2009. Consultat el 15 de març de 2008.
- ↑ «Lomatia hirsuta en Escòcia».
- ↑ «Llistat de medicaments herbarios tradicionals, Chile».
- ↑ 6,0 6,1 Erazo S., R. García, N. Backhouse, I. Lemus I, C. Delporte and C. Andrade 1997. Phytochemical and biological study of Radal Lomatia hirsuta (Proteaceae) Journal of Ethnopharmacology, 57 81-83
- ↑ http://www.pubmedcentral.nih.gov/picrender.fcgi?artid=1564040&blobtype=pdf
- ↑ «Ethnopharmacological evaluation of radal (leaves of Lomatia hirsuta) and isolation of 2-methoxyjuglone».BMC Complement Altern Med 6, 29 (2006)..
- ↑ Sinonímia sib.gov.ar
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Lauritsen, J.; Jorgensen, L. 2001. Investigació Etnofarmacológica de 21 spp. de plantes medicinals natives usades pels mapuches del sur de Chile. Viking Books, Denmark
- Bonifaz, C. & X. Cornejo Sotomayor. 2002. 29. Proteaceae. 69: 3–48. In G. W. Harling & L. Andersson (eds.) Fl. Equador. University of Göteborg, Göteborg.
- Brako, L. & J. L. Zarucchi. (eds.) 1993. Catalogue of the Flowering Plants and Gymnosperms of Peru. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 45: i–xl, 1–1286.
- Jørgensen, P. M. & C. Ulloa Ulloa. 1994. Seed plants of the high Vages of Equador—A checklist. AAU Rep. 34: 1–443.
- Jørgensen, P. M. & S. #León-Yánez. (eds.) 1999. Cat. Vasc. Pl. Equador. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181.
- Macbride, J. F. 1937. Proteaceae, Flora of Peru. Publ. Field Mus. Nat. Hist., Bot. Ser. 13(2/2): 367–375.
- Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catàlec de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157.
- Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Catàlec de les plantes vasculars del Con Sur. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1–3): i–xcvi, 1–3348.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Imàgens del radal des de Chilebosque
- El radal en "Enciclopèdia de la Flora chilena"
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lomatia hirsuta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.