Anar al contingut

Lomographa bimaculata

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Lomographa bimaculata (Lomographa bimaculata)

Lomographa bimaculata, coneguda en Europa com la arna de piñón blanc, és una espècie d'arna geómetra. Pertany a la subfamília Ennominae d'arnes geómetras grans i, per això, a la tribu Baptini. L'espècie va ser descrita per primera volta per Johan Christian Fabricius havent segut descrita en 1775, en distribució en Eurasia.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Originalment descrita com Geometra taminata per Denis i Schiffermüller en 1775, és ara sinònim de L. bimaculata. És – baix el seu sinònim junior – la espècie tipo del seu gènero Lomographa. També és (baixe el seu nom original Phalaena bimaculata) l'espècie tipo del gènero Bapta, un sinònim objectiu menor de Lomographa i l'homònim dels Baptini. L'espècie va ser descrita per primera volta per Johan Christian Fabricius en 1775.[1]

S'han nomenat dos subespecies, aixina com vàries formes (per eixemple, bipunctata):

  • Lomographa bimaculata bimaculata (Fabricius, 1775)
  • Lomographa bimaculata subnotata (Warren, 1895)

El seu nom es deu a que les úniques característiques visuals immediatament reconeixibles que té esta chicoteta arna són els dos punts marrons en la costa. D'ahí és com va rebre el nom científic, de la paraula Plantilla:En idioma loma- que significa una vora; -graphe que significa un dibuix; bi- que significa dos; i macula, una taca. En desglossar-ho, hi ha dos taques en cada u de les vores davanteres de les seues ales davanteres.

Distribució

[editar | editar còdic]

L. bimaculata, és prou comú. Habita principalment en zones boscoses i es pot trobar per tota Europa Central i Oriental. No obstant, sembla estar absent en el sur d'Espanya i el nort d'Escandinavia, els Balcans, entre Bòsnia-Hercegovina i Grècia. Tampoc es troba en Islàndia i és rar en la perifèria de la seua àrea de distribució; per eixemple, al nort de les Terres Miges (Anglaterra). És comú en la majoria de les illes britàniques pero en el sur de l'Illa d'Irlanda es troba només localment.[2] A l'est s'estén fins al Caucas, Rússia, el Lluntà Orient rus, Siberia, Àsia Central i Japó. L'espècie es troba en els Alps del Sur només en altituts més baixes.

L'espècie preferix viure en vores de boscs caducifolios i tupidos, en clars del bosc, en vores de rius, aixina com en jardins i parcs.[3]


A diferència de moltes atres espècies d'arnes del Regne Unit, L. bimaculata ha anat aumentant llaugerament la seua distribució, en un aument anual del canvi poblacional durant 35 anys del 1%,[4] encara que de 1970 a 2016 la seua abundància va disminuir un 23%, i s'ha anat expandint cap al nort.[5][6][7]

Descripció

[editar | editar còdic]

És una arna chicoteta en una envergadura de l'adult és de 22 a 26 mm.[2] Els adults de l'arna apareixen en les Illes Britàniques generalment a principis de l'estiu. Pero en casos excepcionals li'l troba més vesprada en l'any. Es va registrar en Alemània a principis d'agost de 1938, per eixemple. És una espècie principalment nocturna i pot sentir-se atreta per la llum. Les ales són de color gris plateado molt pàlit, en dos taques grisa obscur en la vora anterior de cada ala, des de les quals les dos bandes típiques de Ennominae (pero que en esta espècie consistixen solament en motas grises molt chicotetes i dèbils) recorren les ales davanteres i atrasseres per a formar un semicírcul. El cos també és blanquecino.

L'ou redonejat està fortament deprimit o abonyat. Les orugas adultes tenen un color vert i es reconeixen per una llínea dorsal de color marró púrpura o roja, en la seua majoria interrompuda i especialment en l'extrem en taques de diamant. La bua és de color marró rojós i té dos puntes i algunes cerdes curtes en el cremáster.

S'ha publicat un ensamblage del genoma d'un espècimen mascle Lomographa bimaculata presentant una extensió de 554,7 megabases. La major part de l'ensamblage està estructurat en 31 pseudomoléculas cromosòmiques, inclós el cromosoma sexual Z. El genoma mitocondrial també ha segut ensamblado i té 16,6 kilobases de llongitut. L'anotació genètica d'este ensamblage va identificar 12.749 genés codificantes de proteïnas.[2]

Cicle de vida

[editar | editar còdic]

El principal periodo de vol de les palometes nocturnes és des de finals d'abril fins a mediats de juliol. Visiten fonts de llum artificial. Despuix de posar els ous, les orugas generalment eclosionan a principis de juny i pupan a finals de juliol.

Les seues plantes alimentícies inclouen els fulls de varis arbres de full caduc, entre ells el cerezo selvat (Prunus avium), el cerezo negre (Prunus padus), la prunyonera (Prunus spinosa), aixina com espècies d'abedull (Betula), tila (Tilia), aixina com de espinos (Crataegus).[2] L'espècie passa l'hivern com a bua.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Scoble, Malcolm J. (2023-03-20). Geometrid Moths of the World: A Catalogue: Volume 1 (en en), BRILL. ISBN 978-90-04-54200-6.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Wellcome Open Research.9
    96.ISSN 2398-502X.doi:10.12688/wellcomeopenres.20841.1.Consultat el 2025-03-23.
  3. «White-pinion Spotted | UKmoths» (en en). www.ukmoths.org.uk. Consultat el 2025-03-23.
  4. Biological Conservation.132(3)
    279–291.ISSN 0006-3207.doi:10.1016/j.biocon.2006.04.020.Consultat el 2025-03-23.
  5. (2019) Atles of Britain & Ireland's larger moths, Pisces publications. ISBN 978-1-874357-82-7.
  6. «Checklist of the butterflies and moths (Lepidoptera) of the Burren Region of Western Ireland - Amateur Entomologists' Society». shop.amentsoc.org. Consultat el 2025-03-23.
  7. «CHECKLIST OF THE BUTTERFLIES AND MOTHS (LEPIDOPTERA) OF THE BURREN REGION OF WESTERN IRELAND. | EBSCOhost» (en és). openurl.ebsco.com. Consultat el 2025-03-23.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]