Lora (vi)
La lora o "bebida de los esclavos" (serva potio) va ser durant l'antiguetat un vi barat, de mala calitat. Si s'afig aigua al hollejo que queda despuix de haver prensage els raïms destinats a la producció de vi, és possible produir una beguda fluixa, semblada al vi.[1]
Història
[editar | editar còdic]La lora, beguda per esclaus i treballadors de l'Antiga Grècia i l'Antiga Roma, era obtinguda en els restants dels hollejos de raïm prensages ya dos voltes, que es deixaven macerar en aigua durant un dia. Llavors, de la mescla resultant, es procedia a un nou prensage per a obtindre, en un afegitó posterior d'aigua, un líquit semblat a un vi fluix.
Posteriorment es va seguir utilisant de forma pareguda en l'Edat Mija i ha aplegat fins a dates tan tardanes com a mitan de el XX, sobretot en França, a on derivaria en el nom de piquette (picola) per a consum d'agricultors pobres, peons o treballadors.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2006) Jancis Robinson (ed.). Piquette, 3ª edició, Oxford: Oxford University Press, pp. 532. ISBN 0-19-860990-6.
Vore també
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lora (vino)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.