Lucanus barbarossa

lucano meridional (Lucanus barbarossa)

El lucano meridional (Lucanus barbarossa) és una espècie de coleòpter de la família Lucanidae. Esta espècie és menys coneguda que el seu parent el lucano cérvol (Lucanus cervus), tradicionalment conegut com a cérvol volant. És un endemisme ibero-magrebí, ya que dins de la regió mediterrànea, solament està present en la Península ibèrica i en les montanyes del Magreb des de Marroc fins a Tunis. Anteriorment es considerava dins del gènero Pseudolucanus, que ha segut reclasificado com subgénero, per #lo que el nom científic d'esta espècie és Lucanus (Pseudolucanus) barbarossa.

Descripció

El seu tamany total varia entre els 3 i 20 cm incloent les mandíbules. El cos és de color negre lluent, les antenes presenten 10 artejos, sent el primer (escape) llarc, i els sis últims formen una maza o pentine antenal. Com és habitual entre els Lucánidos, el dimorfisme sexual és acusat: les mandíbules dels mascles són prominents, en una llaugera dent mijana, i acanaladas en la mitat davantera de la seua part superior, mentres que les de les femelles són curtes i la dent mijana està més marcat i dirigit cap a dalt. El cap de les femelles presenta un punteado dens i gros, més accentuat que en els machos. El punteado és més fi i dispers en el pronoto i élitro d'abdós sexes. El pronoto dels machos, en vista dorsal, presenta el major esgambi en la seua mitat davantera, a diferència del de les femelles, més ample en la seua mitat posterior.

Esta espècie coincidix en una part de la seua àrea de distribució en el cérvol volant Lucanus cervus. Si ben els mascles d'abdós espècies es diferencien sense dificultat per la morfologia de les seues mandíbules, les femelles poden confondre's. Els principals criteris de diferenciació en este cas són:

1.) Els ànguls posteriors pronotales, ben marcats en L. barbarossa, atenuats i redonejats en L. cervus.

2.) Número de lamelas antenales: 6 en L. barbarossa, 4 en els eixemplars de L. cervus de la península ibèrica.

3.) Élitro en punteado més dens i to burdeos en L. cervus, sent el punteado més fi i dispers en L. barbarossa, en aspecte negre i més lluent.

Biologia

Les larves s'alimenten de fusta en descomposició en la part basal i subterrànea d'arbres o tocones durant varis anys. Habiten les parts més fresques i umbrosas dels boscs de roures i carrasques, aixina com els boscs de ribera o boscs-galeria, aprofitant els processos de putrefacció i reblandecimiento de la fusta facilitats per fongos que es desenrollen en condicions d'elevada humitat ambiental. Les larves apleguen a alcançar un major tamany que els adults. És una espècie polífaga, que s'alimenta de la fusta de diverses espècies de frondoses, pero no en la de coníferes com a pins i avets.

La biologia detallada d'esta espècie a penes està estudiada. Despuix de la metamorfosis, els insectes formats podrien hibernar, emergint a l'exterior l'estiu següent des dels seus refugis subterràneus en la base dels arbres. Els adults són d'hàbits nocturns, i durant la seua curta vida d'uns pocs dies o semanes no s'alimenten o, tot lo més, poden aplegar a succionar la llacor dels arbres. Poden volar, sent els mascles atrets per les llums de fanals. Presenten cicles cuatrianuales d'abundància, apareixent els mascles en una miqueta d'antelació a les femelles, sent el periodo d'aparició dels imagos des de finals de juny fins a agost.

Esta espècie és escassa en el seu àmbit de distribució, ya que depén per al seu desenroll de l'existència d'arbres vells i decrépitos o de tocones en descomposició, cada volta més escassos en els nostres minvats boscs autòctons; ademés, requerix certa humitat ambiental, #lo que llimita els seus hàbitats favorables en els càlits i secs estíos de la seua àrea de distribució. Açò, unit als seus hàbits nocturns, fa difícil la seua observació i estudi. Encara que no es troba inclosa en el Catàlec Espanyol d'Espècies Amenaçades, sí s'ha inclós en la categoria de “preocupació menor” en l'Atles dels Invertebrats Amenaçats d'Espanya i en el Llibre Rojo dels Invertebrats d'Andalusia. En Espanya solament s'ha catalogat en algun grau d'amenaça en Extremadura, en la categoria de Vulnerable.

Bibliografia

• BÁGUENA CORELLA L., 1967. Família Lucanidae. En: Scarabaeoidea de la Fauna Iberobalear i Pirenaica. Institut Espanyol d'Entomologia, CSIC, Madrit. P. 477-491.
• BARAUD, J., 1992. Els Coléoptères Lucanoidea de l'Europe et du Nord de l'Afrique. Bull. mens. Soc. Linn. Lió, 1993, 62 (2): 42-64
• ESPANYOL, F., 1973. Entomofauna forestal espanyola: Fam. Lucanidae (Col. Scarabaeoidea). P. Inst. Biol. Apl. 54, p. 99-111
• Grup de Treball sobre Lucanidae Ibèrics, 2003: Distribució de Pseudolucanus barbarossa (Fabricius 1801) (Coleoptera, Lucanidae) en la península ibèrica. Bolletí de la Societat Entomológica Aragonesa 32: 257-266.
• JEREMÍAS, X. i ESCOLÀ, O., 2003: Nous registres de Pseudolucanus barbarossa (Fabricius, 1801) (Coleoptera, Lucanidae) en Catalunya, i algunes observacions sobre la seua biologia. Bolletí de la Societat Entomológica Aragonesa 32: 99-103
• MARTÍN PIERA, F. i LÓPEZ-COLÓN, J.I., 2000. Coleoptera: Scarabaeoidea I. En: Fauna Ibèrica, vol. 14. RAMOS, M.A. et al. (Eds.). MUSEU NACIONAL DE CIÈNCIES NATURALS. CSIC. Madrit, 526 p.
• MARTÍNEZ, A. 2007: Pseudolucanus barbarossa (Fabricius 1801) (Coleoptera, Lucanidae) en la província de Màlaga. Bolletí de la Societat Entomológica Aragonesa 40: 545-547.

Enllaços externs

• Wikispecies té un artícul sobre Lucanus barbarossa.

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Lucanus barbarossa.
• Grup de Treball sobre Lucanidae Ibèrics (GTLI)
• Cerambyx, Lucanus i uns atres...