Lucanus cervus
El lucano cérvol (Lucanus cervus), també cridat cérvol volador o cérvol volant europeu, és una espècie de coleòpter escarabeiforme pertanyent a la família Lucanidae. És l'escarabat més gran d'Europa.
Els adults es veuen des de mediats de juny fins a mediats d'agost, sent juny el més en major número d'observacions.
A mitan de juny escomencen a eixir de la base dels arbres o de zones a on la fusta en descomposició és blana, en juliol i a principis d'agost és el apareamiento, i a mitan d'agost s'acaba l'época de reproducció.
No són una plaga, ya que solament mengen fusta en descomposició i no ataquen a arbres sans.
Descripció
[editar | editar còdic]El seu tamany varia entre els 5 i 9 cm en els mascles i els 2,8 i 5,4 cm en les femelles.CR Presenten un notable dimorfisme sexual, els mascles són més grans que les femelles i posseïxen les mandíbules molt més desenrollades, les quals han evolucionat per a la lluita. Estes mandíbules tenen una forma que recorda les banyes d'un cérvol, d'a on deriva el seu nom comú.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L. cervus pot ser trobat en gran part d'Europa, encara que està absent en Irlanda. En Alemània està molt estés, principalment en el sur. En Hongria, esta espècie està molt estesa en les zones montanyoses. En Romania està estés especialment en les zones montanyoses en pendents expostes al sol. També apareix en la part europea de Turquia. En Itàlia es distribuïx principalment en les regions del nort i del centre. En Espanya i Portugal està present solament en la mitat nort de cada país. En Gran Bretanya es llimita en gran mida al surest d'Anglaterra, a on està molt estés. Esta espècie es considera extinta en Dinamarca i Letònia. També es troba en el Caucas, Àsia Menor, Síria i l'oest de Kazakhstan. La seua distribució actualment solament està aumentant en Croàcia i Eslovàquia.[1]
L. cervus s'ha associat en una varietat d'arbres de full caduc, inclosos els de les famílies roure (Quercus spp.), tila (Tilia spp.), hi haja (Fagus spp.), sauce (Salix spp.) i certes espècies d'atres famílies, inclós l'àlber negre (Populus nigra), el fresno (Fraxinus excelsior), castanyer d'índies (Aesculus hippocastanum), el cerezo selvat (Prunus avium) i el nogal comú (Juglans regio). Es varen trobar mostres de desenroll larval prop de la fusta morta de l'espècie alóctona Quercus rubra.[2]
Comportament
[editar | editar còdic]Alimentació
[editar | editar còdic]Les larvas d'este insecte passen d'un a cinc anys alimentant-se de fusta en descomposició, per #lo que solen viure en boscs a on són abundants els roures i carrasques, pero també en boscs de ribera i caducifolios per baix dels 700 metros d'altitut. En general, per a la seua alimentació ha d'haver arbres madurs i matèria orgànica en descomposició, raó per la que no són comunes en terrenys urbans. Tenen una gana molt voraç (en tan sol un gram de pes poden menjar en un sol dia 22,5 centímetros cúbics de fusta[3]) i alcancen un tamany considerable (aplegant inclús als 10 centímetros de llarc).
Els mascles adults no s'alimenten; les seues enormes mandíbules li'l dificulten, encara que es veuen atrets per la llacor dels arbres i el suc de frutes madures, els quals succionen en el seu aparat bucal. La seua vida despuix de la metamorfosis és molt més talla que la de la larva: solament de quinze dies a un més. Les femelles adultes tenen una vida una miqueta més llarga que els machos. La vida de l'adult no depén de si s'alimenta dels sucs dolços. Poden volar, alcançant velocitats de 6 km/h.[4]
Reproducció
[editar | editar còdic]
Les femelles, les quals no solen volar, elegixen un tronc òptim per a posar els ous i es queden allí esperant als machos. Estos volen en busca de les femelles 15 minuts abans de l'ocàs i 15 minuts despuix de l'ocàs, pero quan el 90% d'ells vola és durant 10 minuts abans de l'ocàs, quan es veu també volar els #rat penat. Per baix dels 12 graus ya no solen vore-li'ls volar. Despuix, s'agrupen entorn a les femelles i li les disputen en combats en la finalitat de fer perdre l'equilibri al contrincant usant les mandíbules. Açò en ocasions pot ocasionar la mort d'un dels dos machos. El guanyador monta a la femella i es aparean. S'han donat casos en que un mascle minor (macho de chicotet tamany que està menys dotat per al combat) aprofita que els mascles major estan distrets lluitant per a aparearse en la femella.
Les femelles posen els ous en els buits de la corfa dels arbres morts, en fusta en descomposició d'arbres com a roure, carrasca, fresno, manzano, cerezo, etc. Encara que tenen preferència per la fusta de roure i carrasca, sobretot dels que creixen a lo llarc de les riberes dels rius. Preferixen sols de poca densitat i, actualment, també es troben en els jardins.[3] La posada es compon d'uns 20 ous d'uns 3 mm de llongitut, els quals eclosionan a les dos o quatre semanes donant orige a les larves. El tamany final de l'adult depén de la calitat de la fusta de la que s'alimenta la larva i de la seua abundància.
Estat de conservació
[editar | editar còdic]Esta espècie està en regressió per la pèrdua del seu hàbitat. Esta pèrdua es deu a problemes com la tala de boscs madurs, la "neteja" d'arbres morts i la caça d'eixemplars per a colecció. Per eixemple, en Japó, a on este insecte és molt apreciat, s'apleguen a pagar preus molt elevats per eixemplars grans .
Està inclós en l'anex III (espècie protegida) del Conveni de Berna i en l'Anex II (espècies que requerixen zones especials de protecció) de la Directiva d'Hàbitats. A nivell d'Espanya s'inclou en la categoria de “interés especial” en el Catàlec Nacional d'Espècies Amenaçades. No obstant, no queda recollit en el "Llibre Rojo dels Invertebrats d'Espanya" (Galant i Verdú, 2006).[5]
Atres noms
[editar | editar còdic]Este espectacular insecte és conegut per molts atres noms, depenent de la regió, com són els següents: cornatero (zona Serra de Gredos), carouca, vacaloura o escornabois (Galícia), vacalloria (Astúries), escuernabuyes (Cantàbria), arkanbelea, kakarraldoa (País Vasc), etc.
Subespecies
[editar | editar còdic]Es reconeixen les següents subespecies:[6]
- L. c. akbesianus en Síria
- L. c. cervus en el Caucas, Turquia i Iran
- L. c. fabiani en França
- L. c. judaicus en Turquia
- L. c. mediadonta en Geòrgia
- L. c. tauricus en Crimea.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ López-Colón, J. I. (2000). "Família Lucanidae". In Martín-Piera, F.; López-Colón, J. I. (eds.). Fauna Iberica Vol. 14: Coleoptera, Scarabaeoidea I. CSIC.
- ↑ Fremlin, m; Davidson, J.; Davidson, G. (2012). "Stag Beetle Predation by Magpies in a Colchester Garden". Nature in North-East Essex: 81–85.
- ↑ 3,0 3,1 «Lucanus cervus» (en espanyol). Ministeri de Mig ambient. Consultat el 29 de decembre de 2013.
- ↑ Beetle Fauna of Germany. Klaas Reißmann. The stag beetle Lucanus cervus Linnaeus, 1758
- ↑ [1] Mides de protecció.
- ↑ Plantilla:Biology Catalog
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Horta, A.; Rodríguez, J. L. (1988). SOS per la fauna espanyola. Edicions Fondo Natural, Madrit.
- Méndez, M. (2012) Lucanus cervus. En: VV.AA., Bases ecològiques preliminars per a la conservació de les espècies d'interés comunitari en Espanya: Invertebrats. Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Mig ambient. Madrit.
- Rodríguez, J. L. (1989). «Cérvol Volador. L'escarabat del César.» Natura ?: 42-45.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- IUCN. Lucanus cervus (Stag Beetle)
- Beetle Fauna of Germany. Klaas Reißmann. The stag beetle Lucanus cervus Linnaeus, 1758
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lucanus cervus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.