Lucerna (llàntia)

Les lucernas o antigues llànties romanes eren menuts utensilis, fets en pedra o de terracota, usats des de la prehistòria encara que varen anar els antics romans els qui varen explotar la seua producció massiva i el seu us generalisat per a tindre llum artificial. Eren alimentades en oli d'oliva i tenien des d'una a una dotzena de mechas. Algunes tenien torres, per lo que podien ser dutes d'una habitació a una atra, i també podien ser dutes per actors en les obres o pels participants en activitats rituals.
Les lucernas mostraven en relleu escenes eròtiques, gladiadorés, motius mitològics o patrons florals. Estes llànties es varen fer molt populars, ya que es podien coleccionar i eren relativament barates. Estes lucernas varen ser fabricades en massa en grans cantitats durant l'imperi, usant mòles en lloc de tècniques artesanals. Com a resultat d'esta manufactura ràpida i barata, varis mils d'eixemples poden admirar-se en museus de tot lo món.
Les lucernas són un registre material molt recurrent en les excavacions arqueològiques per la seua abundància en els jaciments (sobretot d'época romana i medieval) i a la gran informació que aporten a l'estudi arqueològic.
Al depòsit de combustible se li denomina Infundibulum. Discus a la coberta del mateix, que solia tindre forma cóncava per a permetre un millor omplit de l'oli i estava generalment decorat. Rostrum era l'extensió del Infundibulum cap a avant per a colocar la mecha o Ellychnium. A l'atre costat es trobava el torra per al seu transport o Ansa.
Tipos
[editar | editar còdic]Va haver vàries classes de lucernas:
- Conviciales, eren les que es posaven sobre les taules
- Cubiculares, les que s'encenien per a ardir tota la nit en els aposentos o dormitoris
- Meretriciae, eren les que colocaven les prostitutas en les portes de les seues cases per a denotar la seua professió que solament podien eixercir de nit, segons l'antiga costum
- Sepulcrales, eren les que es tancaven en els sepulcros i es troben en casi tots els monuments antics. Dites llànties reputades com a perpètues o en el fòc sagrat s'han trobat apagades en el moment d'obrir-se qualsevol sepulcro. Les llànties en els sepulcros provenen dels egipcíacs que les deixaven cremar en honor dels difunts.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Juan Bautista Carrasco (1864). Mitologia universal: història i esplicaació [sic] de les idees religioses i teològiques de tots els sigles, dels deus de l'Índia, El Thibet, La China, L'Àsia, L'Egipte, La Grècia i el món romà, de les divinitats dels pobles eslaus, escandinaus i germans, de l'idolatria i el fetichisme americans i africans, etc, Imp. i Libr. de Gaspar i Roig, pp. 338–.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lucerna (lámpara)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.