Luzia
Luzia és el nom donat a un esquelet (catalogat com a Tel Vermelha IV, homínit 1, o simplement Tel Vermelha IV) d'una dòna jove de Homo sapiens trobat en una cova denominada Tel Vermelha, en la regió de Lagoa Santa, estat de Mines Gerais, Brasil. La datació per radiocarbono del carbó vegetal associat en els ossos permet datar-los en, a lo manco, 11 400 anys.[1]
Història
[editar | editar còdic]La troballa va ser feta en 1975 per una missió arqueològica franc-brasilera dirigida per Annette Laming-Emperaire, que la va batejar aixina en honor al célebre descobriment, un any abans, de Lucy.
El fòssil va resultar danyat durant l'incendi del 2 de setembre de 2018 que va devastar el Museu Nacional de Brasil en Riu de Janeiro, a on s'exhibia de forma permanent.[2] A l'any següent es varen trobar els restants del cràneu i part del fèmur entre les enrunes del museu.[3]
Descripció
[editar | editar còdic]La dòna media, aproximadament, 1,50 m d'estatura, tenia entre 20 i 25 anys en el moment de morir i era integrant d'un grup de caçadors-recolectors que subsistia principalment de fruts i bayas i la carn de caça. Sembla que la mort de Luzia va ser ocasionada per un accident o per l'atac d'algun animal.[4]
Troballes
[editar | editar còdic]Els restants no es varen trobar articulats; el cràneu, per eixemple, permaneixia enterrat a més de 12 metros de profunditat, estava separat del restant de l'esquelet, més superficial, pero en condicions sorprenentment bones. No es varen trobar atres restants humans en el lloc, pero prop d'ell sí varen ser trobades ferramentes de pedra.[4]
Morfologia craneana
[editar | editar còdic]El cràneu dolicocéfalo, estret, ovalat i en barbeta pronunciada, s'assembla més al tipo australoide que al mongoloide o al dels actuals amerindios.[5]Esta morfologia craneofacial va mostrar, de la mateixa manera que unes atres dels cràneus paleoindios, que els primers pobladors d'Amèrica es diferenciaven dels amerindios i dels asiàtics de l'est contemporàneus,[6] puix presentaven traces australoides uns i traces caucasoides uns atres.
Els anàlisis d'ADN mitocondrial realisats fins ara en ossos humans en atres restants paleoindios, pero no en els restants de Luzia, han provat no obstant l'orige asiàtic dels mateixos, a pesar de la morfologia dels cràneus. Per eixemple, els restants de Riera Seca 2 (Argentina)[7] i la dòna del Peñón (Mèxic),[8] varen presentar haplogrupos amerindios fundadors, C, B i A, tots procedents d'Àsia, la qual cosa sugerix que els patrons craneofaciales diferents (com els que presenta Luzia)[9] podrien ser vists com a extrems d'una variació morfològica contínua de poblacions provinents d'Àsia nort-oriental i no com a expressió de migracions australianes, melanesias, africanes o europees. Les hipòtesis encara en estudi són diverses.[10][11]
Anàlisis de ADN
[editar | editar còdic]En novembre de 2018, científics de l'Universitat de São Paulo i l'Universitat d'Harvard varen publicar un estudi en la revista Cell que contradiu el supost orige australià-melanesio de Luzia. Els resultats varen mostrar que Luzia era completament amerindia, genèticament parlant.[12]Utilisant la seqüenciació d'ADN, els resultats varen mostrar que els restants de Lagoa Santa, d'un lloc prop dels restants de Luzia, duen ADN natiu americà. Dos dels individus de Lagoa Santa duen el mateix haplogrupo de ADNmt (D4h3a) també portats per Anzick-1, uns restants de més de 12 000 anys que es varen trobar en Montana. Atres persones de Lagoa Santa són del haplogrupo de ADNmt A2, B2, C1d1 i tres dels individus de Lagoa Santa tenen el mateix haplogrupo de cromosomes I Q1b1a1a1- M848 que es troba en el genoma de la mòmia de 10 600 anys de Spirit Cave.
André Strauss, de l'Institut Max Planck, un dels autors de l'artícul de Journal Science, va comentar: «No obstant, la forma del cràneu no és un marcador confiable de ancestralidad o orige geogràfic. La genètica és la millor base per a este tipo d'inferència». Els resultats genètics del nou estudi mostren categòricament que no va haver una conexió significativa entre la gent de Lagoa Santa i els grups de Australasia. Llavors, l'hipòtesis que Luzia i la seua gent varen derivar d'una ona migratòria anterior als antepassats dels amerindios de hui en dia, han segut desaprovats. Pel contrari, el ADN mostra que la gent de Luzia era completament amerindia. L'estudi més gran i complet realisat sobre la base de el ADN fòssil extret de restants humans antics trobats en el continent americà ha confirmat l'existència d'una única població ancestral per a tots els grups amerindios, passats i presents.[13]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2010).Geoarchaeology.25(4)
- 395–436.
- ↑ «Museu Nacional de Brasil: la tràgica perduda de Luzía, l'esquelet més antic d'Amèrica del Sur, en el voraç incendi en Riu». Consultat el 21 d'abril de 2020.
- ↑ EFE. «Troben el cràneu més antic de Suramérica en les enrunes del museu incendiat en Riu».
- ↑ 4,0 4,1 «[1]», NCBI. Consultat el 21 d'abril de 2020 (en en).
- ↑ (2009).Genetics and Molecular Biology.22(4)
- 461-469.Consultat el 21 d'abril de 2020.
- ↑ González-José, Rolando; W. Neves; M. M. Lahr; S. González; H. Pucciarelli; M. Hernández Martínez & G. Correal U. (2005) «Clapix Pleistocene/Holocene craniofacial morphology in Mesoamerican Paleoindians: Implications for the peopling of the New World»; American Journal of Physical Anthropology (anglés) 128 (4): 772–780.
- ↑ Perez, S. Iván; Valeria Bernal; Paula Gonzalez; Marina Sardi & Gustavo Politis (2009) Discrepancy between Cranial and DNA Data of Early Americans: Implications for American Peopling; Public Library of Science 4(5): i5746.
- ↑ Càtedra José Luis Lorenzo (2003) Confirma la Dòna del Peñón l'orige asiàtic dels individus americans. Consell Nacional per a la Cultura i les Arts, Mèxic, 9 de maig de 2003. Consultat el 26 de febrer de 2008.
- ↑ González-José, Rolando; M. C. Bortolini; F.R. Sants & S.L. Bonatto (2008) "The Peopling of America : Craniofacial Shape Variationon a Continental Scale and its Interpretation From an Interdisciplinary View"; American Journal of Physical Anthropology (anglés) 137 (2):175-187.
- ↑ Science.doi:10.1126/science.aac8884.Consultat el 21 d'abril de 2020.
- ↑ «[2]». Consultat el 21 d'abril de 2020 (en en).
- ↑ Cell.175(5)
- 1185-1197.i22.doi:10.1016/j.cell.2018.10.027.Consultat el 22 d'abril de 2020.
- ↑ Fundação d'Ampar à Perquisició do Estat de São Paulo. «The new face of South American people» (en en). EurekAlert!. AAAS. Consultat el 22 d'abril de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Luzia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.