Macroprotodon brevis

La culebra de cogulla occidental (Macroprotodon brevis) és una espècie de serp de la família Colubridae.^[1]

Descripció

Ofidi de cap relativament curt, deprimida i morro especialment curt, en l'ull relativament chicotet i pupila redonejada. Cos llarc i cilíndric en la coa relativament talla en una llongitut total entre 148-598 mm. De coloració majoritàriament grisácea, en una banda obscura en el cap en forma de uve i un collar nucal obscur, té cinc llínees llongitudinals de menudes taques obscures i la pancha de fondo blanquecino o grisáceo en taques obscures en disseny ajedrezado. La taca en uve i el collar nucal són els millors caràcters per al reconeiximent de l'espècie entre el restant dels colubridos ibèrics.

Distribució

Mostra la distribució més occidental dins del gènero Macroprotodon. En el nort del Mediterràneu ocupa la mitat meridional de la península ibèrica i en el sur, l'oest de Marroc i en els territoris de Ceuta i Melilla.

En la Península, per l'oest, el seu llímit nort se situa en el riu Túa tributari del ric Duero, a través d'este riu penetra en territori espanyol, en els Arribes del Duero, província de Zamora (població actualment aïllada). Es troba absent de la majoria de Castella i Lleó, puix solament ocupa l'extrem sur de Salamanca, no sobrepassant cap al nort el Sistema Central. Àmpliament distribuïda per Extremadura i el sur de Castella-la Mancha en la conca del riu Guadiana, aixina com en Serra Morena. En la mitat sur de Portugal, aixina com en les províncies occidentals d'Andalusia, és abundant rarificándose progressivament cap a l'est.

En general habita en el quadrant més càlit i humit de la península ibèrica, el suroccidental, i en la mitat sur ibèrica està absent de les zones en major continentalidad.

Hàbitat

Bioclimáticamente ocupa els pisos termo i mesomediterráneo, encara que en el surest ibèric també el supramediterráneo, requerix la presència de sols relativament blans, ben estructurats, a on la seua activitat minadora es veja favorida i en abundants refugis, normalment pedres. Per això se solen trobar, en les proximitats de rieras o punts d'aigua, en clars de bosc o zones adehesadas, en general en hàbitat protegits del estiaje.

La culebra de cogulla occidental difícilment es localisa en l'exterior, és sublapidícola, esperant l'arribada dels seus assuts baix les pedres que ocupa. S'alimenta exclusivament de reptils: Blanus cinereus representa el 50% dels assuts, ademés de Psammodromus algirus i P. hispanicus i Chalcides bedriagai, en general es decanta cap a assuts de cos allargat, minadoras o sublapidícolas.

Depredación

Entre els reptils Malpolon monspessulanus, entre les aus Milvus milvus i Herpestes ichneumon entre els mamífers. Pot practicar el canibalisme.

Amenaces

Classificada com Casi Amenaçada (NT) pel seu provable decliu per l'àmplia pèrdua d'hàbitat en gran part de la seua àrea de distribució, per l'agricultura intensiva i la persecució per l'home. La recent proliferació del javalí Els seus scrofa, li afecta negativament, en tindre una freqüència de reproducció bienal i un tamany de posada reduïda.