Magic (criptografia)

La operació Magic o simplement Magic va ser un proyecte nortamericà de criptonálisis dirigit a dessifrar les claus japoneses durant la Segona Guerra Mundial, en el que participaven la Signals Intelligence Section (SIS), del Eixèrcit i la Communication Special Unit de l'Armada.

Història

Magic va ser creat per a combinar les capacitats en anàlisis criptográfico del govern de EE. UU. en una organisació anomenada Oficina d'Investigació. Els oficials d'inteligència de l'Eixèrcit i l'Armada (i més vesprada els experts civils i especialistes) varen estar tots baix un mateix sostre. A pesar de que va treballar en una série de còdics i claus, els seus èxits més importants es varen conseguir en dessifrar tres còdics: RED, BLUE i PURPLE.

Ret

En 1923, un oficial de la Marina dels EE. UU. va conseguir una còpia furtada del manual de còdics secrets utilisat per l'Armada Imperial Japonesa durant la Primera Guerra Mundial. Les fotografies del llibre de còdics se'ls va facilitar als criptoanalistas de l'Oficina d'Investigació i el còdic de dessifrat es va guardar en carpetes de color roig per a indicar que la seua classificació era Top Secret. Este còdic va ser cridat "RED".

Blue

En 1930, el govern japonés va crear un còdic més complex que va anar el nom en còdic AZUL, encara que el ROJO se seguia utilisant per a comunicacions de baix nivell. Es va dessifrar ràpidament per l'Oficina d'Investigació en 1932, per lo que les estacions d'escolta de la inteligenica militar nortamericà va començar a monitorear les comunicacions de la flota japonesa.

Purple

Despuix del començ de les hostilitats de l'Alemània nazi en l'autumne de 1939, el govern alemà va començar a enviar assistència tècnica per a millorar les seues comunicacions i capacitats de criptografia de Japó. Una part de l'ajuda es basava en facilitar-li màquines Enigma modificades per a assegurar les comunicacions d'alt nivell entre Japó i Alemània. El nou còdic, en nom en còdic PURPLE (del color que es conseguix mesclant roig i blau), va ser desconcertante per als servicis d'inteligència nortamericanes.

PURPLE, com a Enigma, iniciava les seues comunicacions en la mateixa llínea de còdic, pero després es convertia en un feltre indescifrable. Els criptógrafos varen tractar de trencar el còdic PURPLE a mà, pero varen descobrir que no podien en donar-se conte de que no era un aditiu manual o còdic de substitució, com el roig i el blau, sino un còdic generat per una màquina similar al sistema de sifrat Enigma alemà. La decodificación era llenta i la major part dels mensages era encara difícil de dessifrar. Quan es dessifrava el mensage i era traduït, el contingut estava desfasado.

Una màquina d'ingenieria inversa creada en 1939 per un equip de tècnics dirigit per William Friedman i Frank Rowlett podia entendre una part del còdic PURPLE replicant alguns dels ajusts de les màquines Enigma japoneses. Açò accelerava la decodificación i l'incorporació de més traductors en 1942 va fer més fàcil i més ràpit la descodificación dels mensages interceptats.

Comunicacions en el còdic PURPLE

El Ministeri d'Assunts Exteriors japonés va utilisar una màquina de sifrat per a encriptar els seus mensages diplomàtics. La màquina va ser denominada "púrpura" pels criptógrafos nortamericans. Un mensage era escrit en la màquina, que ho sifrava i ho enviava a una màquina idèntica. L'equip receptor podia dessifrar el mensage només si s'establia la configuració o clave correcta. Els criptógrafos nortamericans varen ser capaços de construir una màquina capaç de dessifrar estos mensages.

La màquina PURPLE va ser utilisada per primera volta per Japó en 1940. Els criptógrafos nortamericans i britànics havien desencriptado una part dels mensages PURPLE molt abans del atac a Pearl Harbor. No obstant, les màquines PURPLE només eren utilisades pel Ministeri de Relacions Exteriors per a les comunicacions diplomàtiques a les seues embaixades. La marina de guerra japonesa va utilisar un sistema d'encriptación completament diferent, conegut com JN-25.

Els analistes nortamericans no varen descobrir cap indici en PURPLE de l'imminent atac japonés a Pearl Harbor; ni hagueren pogut, ya que els japonesos varen ser molt cuidadosos de no mencionar el seu pla en les comunicacions en el Ministeri d'Exteriors. De fet, no es va facilitar cap detall sobre l'atac al Ministeri d'Assunts exteriors, ya que els militars, especialment els més nacionalistes, no ho consideraven lo suficientment "fiable". L'accés de EE. UU. a les comunicacions secretes japoneses diplomàtiques (inclús els més secrets) va ser menys útil de lo que de lo que haguera cabut esperar perque la política de Japó de la preguerra va ser controlada en gran part per grups militars (per eixemple, en Manchuria i en atres parts de China) i no pel Ministeri de Relacions Exteriors . El propi Ministeri de Relacions Exteriors, ocultava a les seues embaixades i consulats que no disponia de molta de l'informació que es manejava, per lo que la capacitat de dessifrar els mensages PURPLE va ser poc decisiva sobre les intencions japoneses.

Els criptógrafos nortamericans havien dessifrat i traduït les catorze parts del mensage diplomàtic japonés relatiu a la ruptura de les negociacions en curs en els EE. UU. a les 13:00 hora de Washington del 7 de decembre de 1941, inclús ans que l'embaixada japonesa en Washington poguera fer-ho. Com a conseqüència de les dificultats per a dessifrar i transcribir en l'embaixada, la nota va ser entregada finalment al Secretari d'Estat Hull Cordell. Quan els dos diplomàtics japonesos finalment varen entregar la nota, Hull va tindre que fingir estar llegint-la per primera volta, a pesar de que ya tenia notícies sobre l'atac a Pearl Harbor.

Durant la guerra, els aliats llegien rutinariamente les comunicacions sifrades alemanes i japoneses. L'embaixador de Japó en Alemània, General Hiroshi Oshima, a sovint enviava inestimable informació militar alemana a Tòquio. Esta informació era interceptada i llegida per Roosevelt, Churchill i Eisenhower. D'acort en Lowman, «Els japonesos consideraven que el sistema PURPLE absolutament irrompible .... La majoria es varen anar a les seues tombes negant-se a creure que la clave havia segut dessifrada per mijos analítics.... Creïen que algú els havia traïcionat».

Vore també

• Enigma (màquina)
• Criptografia
• PURPLE (màquina)

Bibliografia

• Asahina, R. (2007). Just Americans: How Japanese Americans Won a War at Home and Abroad (en anglés), Gotham Books]. ISBN 978-1-59240-300-4.
• Clark, R.W. (1977). The Man Who Broke PURPLE (en anglés), Londres: Weidenfeld and Nicolson. ISBN 0-297-77279-1.
• Galanatin, I.J. (1988). Take Her Deep! (en anglés), Nova York: Pocket Books. ISBN 0-671-73651-5.
• Kahn, D. (1996 [1967]). «The Scrutable Orientals», The Codebreakers (en anglés), Nova York: Scribner, pp. 561–613. ISBN 0-684-83130-9.
• Kernan, A. (1994). Crossing the Line: A Bluejacket's World War II Odyssey (en anglés), Annapolis: Naval Institute Press. ISBN 1-55750-455-5.

• Lewin, Ronald (1982). The American Magic: Codes, Ciphers and the defeat of Japan (en anglés), Nova York: Farrar, Straus and Giroux. ISBN 0-374-10417-4. (see British edition below)
• Lewin, Ronald (1982). The Other Ultra (en anglés), Londres: Hutchinson. ISBN 0-374-10417-4. (see American edition above)
• Lowman, David D. (2000). Magic: The Untold Story (en anglés), Athena Press. ISBN 0-9602736-1-1.
• Smith, M. (2000). The Emperor's Codes (en anglés), Bantam Books. ISBN 0-553-81320-X.