Maltol
El maltol (de còdic I-636) és un compost orgànic que s'ampra fonamentalment com potenciador del sabor en la indústria alimentària des de mediats de el XX.[1][2] Es presenta en forma de menuts cristals blancs que són solubles en aigua calenta, cloroform i uns atres dissolvents polars. Per regla general aporta un aroma a caramelo, encara que rara volta apareix de forma natural en els aliments. Se sintetisa en la corfa del làrix. Per la seua olor, el maltol s'ampra en l'indústria alimentària com un reforzador d'aromes i fragàncies que proporcionen sabor dolç. En alguns casos el maltol recorda per la seua olor al pa recent fet, per esta raó s'ampra també com un mejorador del pa. El compost etil maltol és un potenciador del sabor dolç cinc voltes més potent que el maltol.
Obtenció i us
[editar | editar còdic]El maltol es forma per l'escissió dels sucres, especialment de la fructosa, durant el seu calfament. Apareix espontàneament en el processat d'alguns aliments, com pot ser el torrat de la malta (de la que pren el nom), el cacao, galletes, etc. i, en general, durant l'elaboració de productes de rebosteria. El seu us com potenciador dels sabors dolços (per eixemple, en els làcteus) permet afegir menys sucre als aliments, aportant menys calories. L'ingesta màxima recomanada per dia de maltol és d'1 mg/kg de pes, cantitats superiors s'associen a la destrucció de glòbuls rojos.[2]
Alguns estudis indiquen que el maltol aumenta la biodisponibilidad del alumini en el cos humà[3] i incrementa la biodisponibilidad del gali[4] i del ferro.[5]
Ingesta màxima recomanada per dia|dosis diària recomanada
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ "Joint FAO/WHO Expert Committee on Food Additives" de 1967 i 1978 (vejau Annex, Refs. 14 i 48). A on s'aprova com a aditiu per a consum humà
- ↑ 2,0 2,1 Gralla, E. J. et al. (1969) "Toxicity studies with ethyl maltol", Toxicol. appl. Pharmacol., 15, 604-613
- ↑ N. Kaneko, H. Yasui, J. Takada, K. Suzuki, H. Sakurai(2004).J. Inorg. Biochem..98
- 2022–2031.doi:10.1016/j.jinorgbio.2004.09.008.
- ↑ L. R. Bernstein, T. Tanner, C. Godfrey, B. Noll(2000).Metal Based Drugs.7
- 33–48.doi:10.1155/MBD.2000.33.
- ↑ D.M. Reffitt, T.J. Burden, P.T. Seed, J. Wood J, R.P. Thompson, J.J. Powell(2000).Ann. Clin. Biochem..37
- 457–66.doi:10.1258/0004563001899645.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Maltol» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.