Anar al contingut

Maluenda

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Maluenda

Maluenda és un municipi i localitat espanyola de la província de Saragossa, en la comunitat autònoma d'Aragó. El terme municipal, ubicat en la comarca de la Comunitat de Calatayut, té una població de Plantilla:Població-és wd.

Geografia

[editar | editar còdic]

Integrat en la comarca de Comunitat de Calatayut, se situa a 87 km de Saragossa. El terme municipal està travessat per la carretera nacional N-234, entre els pK 250 i 252, ademés de per una carretera local que conecta en Olvés.

El relleu del municipi està definit per l'estreta vall del riu Jiloca i per un terreny que ascendix progressivament des del riu des d'abdós riberes que s'integra en el Sistema Ibèric. L'altitut oscila entre els 910 m en l'extrem suroccidental i els 560 m a la vora del riu Jiloca. El poble s'alça a 605 m sobre el nivell de el mar.

Llímits

[editar | editar còdic]
Noroest: Paracuellos de Jiloca Nort: Paracuellos de Jiloca Noreste: Villalba de Jolivert
Oest: Munébrega Erro al crear miniatura: Est: Belmonte de Gracián
Suroest: Olvés Sur: Morata de Jiloca i Alarba Surest: Velilla de Jiloca

La seua temperatura mija anual és de 13,1 °C i la seua precipitació anual de 420 mm.

Història

[editar | editar còdic]

Encara que els orígens de Maluenda no estan completament clarificats, se sap que va existir un assentament en l'Edat de Bronze, situat en el cerro darrere del Castell, en a on encara es perceben restants de murs i atres edificacions. En ell s'han trobat diversos materials com a molins barquiformes, ceràmicas de tipologia diversa i utillage lítico en sílex, hui exposts en el Museu arqueològic de Calatayut.[1]

Sobre época indígena, la troballa més notable és un tesor de denarios ibèrics, junt a un número important de denarios romans republicans que es daten entre els anys 90 i 79 a. C., per lo que la seua ocultació es relaciona en la guerra de Sertorio, tan determinant en este territori. Aixina mateix, fins a fa pocs anys es conservava un pont romà que permetia creuar el riu Jiloca.[1]

Erro al crear miniatura:
Restants del Castell de Maluenda, sitiat en el X per Abderramán III

En l'Edat Mija Maluenda va ser una important plaça militar, com aixina ho atesten els seus importants restants fortificados, i el fet de ser mencionada per fonts àraps en les lluites de la Marca Superior contra el poder central de Còrdova. La fortalea de la plaça existia ya en el X, i és que, segons el geógrafo al-Udri, el califa Abderramán III va acampar davant els murs del castell de Malonda, nom en el que apareix nomenada la vila en documents de l'época.

Això va succeir en els anys 933-934, durant la primera campanya de castic contra el rebel Muhammad al-Tuyibí de Saragossa, i després en (937), quan la fortalea, defesa pel propi al-Tuyibí, va anar definitivament ocupada pels eixèrcit califals.[2]

Erro al crear miniatura:
Iglésia de Santa Justa i Santa Rufina en una pintura d'Ignacio Zuloaga de començos d'el XX

En 1120, Maluenda va ser reconquistada per als regnes cristians per Alfonso I el Batallador i en 1255 va poder ser l'escenari d'una reunió secreta mantinguda entre Jaime I d'Aragó i Enrique de Castella —germà d'Alfonso X el Sabio—, narrada en el Llibre de les tres raons del Infant Don Juan Manuel. Posteriorment, en la Guerra dels dos Pedros, va eixercitar un important paper en la defensa del corredor del Jiloca, entre Daroca i Calatayut.[3] Tropes castellanes es varen apoderar del castell en 1363. En esta localitat es trobava l'Archiu de la Comunitat de llogarets de Calatayut que en el dia d'hui encara no s'ha localisat.

A mitan d'el XIX, el lloc tenia contabilisada una població de 1125 habitants.[4] Apareix descrit en el decimoprimer volum del Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar de Pascual Madoz de la següent manera:

MALUENDA: l. en ayunt. de la prov. i aud. terr. de Saragossa (15 leg.), c. g. d'Aragon, part. jud. de Calatayut (1 1/2), dióc. de Tarazona (15). sit. en terreny pla, sobre la ribera der. del r. Jiloca: li baten generalment els vents del N.; el seu clima és templat, i les malalties mes comunes tercianas i pulmonias. Té 150 cases de mala fáb., i 100 coves de pijor calitat, que es distribuïxen en carrers estrecbas i 2 places; casa d'ayunt.; escola de ninos á la que concorren 30, dotada en 1,100 rs,; 3 igl. parr. dedicades, la primera á La Asuncion de Ntra. Sra., servida per 6 retors beneficiats que componen el capitule ecl., á que la seua jurisd. pertanyen les ermites de Sta. Cruz i Sant Fabian, i Sant Lázaro; la segona a Sant Miguel en 2 beneficiats i les ermites de Sto. Crist de Palermo i Sant Antón; i la tercera á Sta. Justa i Rufina en 5 beneficiats, i les ermites de Sant Gervasio i Protasio, i Sant Roque; el cementeri està sit. en un cerro dist. 1/2 quarto d'hora del poble; i els vec. se sortixen per als seus usos de les aigües del r. Jiloca, de bona calitat. Confina el term. per N. en el de Paracuellos de Jiloca; I. Belmonte; S. Velilla de Jiloca, i O. Munebrega: el seu estension de N. á. S. és d'1/2 leg., i 1 d'I. á O. En la seua ràdio es troben varis cerros i tossals, abundants pedreres d'algeps, i la deh. cridada Valmayor que té 1 bora de circumferència. El terreny és seca i àrit en la part montuosa, i en la plana de regadio fertilizada en les aigües del r. Jiloca, que corre de S. á N. pels seus voltants occidentals, sobre el que hi ha un pont molt inferior. Pansa pel poble el camí que conduïx á Daroca i Calatayut en mal estat. El correu es rep d'esta última v. per balijero 3 voltes á la semana. prod.: blat, ordi, va vindre, cánamo, llegums i hortalices; manté ganado lanar i vacú; hi ha caça de llebres, conills i perdius, i peixca de barps, truchas i anguiles. ind. l'agrícola, 1 fáb. de paper d'estraza, batanes, tenyides i 2 molins harineros. pobl. 237 vec., 1,125 alm.: cap. prod.: 2.371,204 rs. imp. 145,300. contr. 33,321: el presupost municipal ascendix á 9,000 rs., del que es paguen 1,000 al secretari del ayunt. i es cobrix en el prod. d'alguns arbitrios i per repartiment veïnal.
(Madoz, 1848, p. 116)

Luis Bona ha estudiat el Camí de Santiago de Port de Sagunt a Burgos trobant que este passava per Maluenda. El mateix Luis Bona ho ha senyalisat com a ruta jacobea i alternativa de pelegrinage a Santiago des de terres valencianes.[5]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Maluenda [1] archivat en Wayback Machine. (Gran Enciclopèdia Aragonesa)
  2. Castell de Maluenda (Bens d'interés cultural d'Aragó)
  3. Sistema defensiu de Maluenda (Bens d'interés cultural d'Aragó)
  4. Madoz, 1848, p. 116.
  5. Bona, Luis Miguel. Camí a Santiago, de Port de Sagunt a Burgos. Calatayut: Comunitat de Calatayut, 2012.

Bibliografia

[editar | editar còdic]