Mamelucos de Delhi
La Dinastía mameluca (també coneguda com a Dinastía esclava o Dinastía ghulam) (persa: سلطنت مملوک) va ser dirigida al nort de l'Índia per Qutb ud-Din Aibak, un general túrquico naixcut com a esclau[1] en Àsia Central. La dinastia mameluca va governar de 1206 a 1290; va ser la primera de cinc dinasties no emparentades en governar el Sultanato de Delhi fins a 1526.[2][3][4] El mandat de Aibak com a administrador de la dinastia gúrida va durar de 1192 a 1206, periodo durant el qual va dirigir invasions al cor del Ganges de l'Índia i va establir el control sobre algunes de les noves àrees.[5]
En la pràctica varen ser tres famílies que es varen succeir en el tro durant eixe periodo: la de família Qutbi de Qutb-ud-din Aibak (1206-1211), la d'Iltutmish (1211-1266) i la de Balban (1266-1290).[6] La primera pertanyia a la tribu túrquica aibak i les dos següents a l'ilbari.[7] Abdós eren d'orige cumano, ètnia túrquica que va aportar els reclutes dels eixèrcits mamelucos de la zona fins a l'arribada dels mongoles i que es va tornar l'èlit gobernant durant este periodo; l'atra tribu molt influent varen ser els karakitaís.[8]
Història
[editar | editar còdic]Un mameluco, (مملوك en àrap mamlūk, “posseït”, participi passiu del verp ملك malaka, en àrap “posseir”, tindre alguna cosa en propietat), era un soldat d'orige esclau que s'havia convertit al islam. El fenomen va començar en el sigle Plantilla:SIGLO en Iran oriental i poc a poc els mamelucos es varen convertir en una poderosa casta militar en vàries societats musulmanes. Els mamelucos tenien poder polític i militar sobretot en Egipte, pero també en el Llevant, Iraq i l'Índia.[9]
En 1206, Muhammad de Gur, sultà del Imperi gúrida, va ser assessinat. Com no tenia fills, el seu imperi es va dividir en sultanatos menors dirigits pels seus antics generals mamelucos. Taj-ud-Din Yildoz es va convertir en el governant de Gazni, Muhammad Bajtiiar Jalyi va conseguir Bengala i Nasir-ud-Din Qabacha es va convertir en el sultà de Multán. Qutb-ud-din Aibak es va convertir en el sultà de Delhi, i eixe va ser el començ de la dinastia dels esclaus.
Aibak va pujar en poder quan un senyor gúrida va ser assessinat.[10] No obstant, el seu regnat com sultà de Delhi va durar poc, ya que va morir en 1210 i el seu fill Aram Shah va pujar al tro, per a ser assessinat per Iltutmish, esclau i gendre de Aibak, en 1211.[5]
El sultanato baix Iltutmish va establir un contacte diplomàtic cordial en el califato abasí entre 1228 i 1229 i va conseguir que l'Índia no es vera afectada per les invasions de Gengis Kan i els seus successors.[11] Despuix de la mort de Iltutmish en 1236, es varen succeir en el poder una série de governants dèbils i varis dels nobles varen guanyar autonomia sobre les províncies del Sultanato. El poder va passar de Rukn ud din Firuz a Razia Sultana fins que Ghiyas ud din Balban va pujar al tro i va conseguir repelir tant l'amenaça externa a la sultanía que suponia el Kanato de Chagatai com les internes, els nobles rebels.[12][13] La dinastia Khilji va nàixer quan Jalal ud din Firuz Khalji va derrocar i va assessinar a l'últim dels senyors de la dinastia esclava, Muiz ud din Qaiqabad, el net de Balban, i es va fer en el tro en Delhi.[14]
Sultans
[editar | editar còdic]
Destaca el cas de Razia al-Din (رضیہ الدین ), que va tindre el nom titular de Jalâlat-ud-dîn Raziyâ Sultana (جلالۃ الدین رضیہ سلطانہ ) i va regnar de 1236 a 1240. Com a primera gobernant musulmana en l'Índia, al principi va conseguir impressionar als nobles i va manejar be l'administració de la Sultanía. No obstant, va començar a associar-se en l'africà Jamal-ud-Din Yaqut, provocant un antagonisme racial entre els nobles i el clero, que eren principalment turcs d'Àsia Central i que ya estaven resentits en el govern d'una monarca femenina.[15] Va ser derrotada pel poderós noble Malik Altunia en qui va acceptar casar-se. El seu mig germà Muiz-ud-din Bahram, no obstant, va usurpar el tro en l'ajuda dels Chihalgani i va derrotar a les forces combinades de la Sultana i el seu marit. La parella va fugir i va aplegar a Kaithal, a on les seues forces restants els varen abandonar. Abdós varen caure en mans dels Jats i varen ser furtats i assessinats el 14 d'octubre de 1240.[16]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «When slaves ended up ruling Delhi: The case of Mamluk dynasty» (en en-in). The Indian Express. Consultat el 30 de novembre de 2019.
- ↑ Walsh, pp. 68-70
- ↑ Anzalone, p. 100
- ↑ Sen, Sailendra (2013). A Textbook of Medieval Indian History, Primus Books, pp. 72–80. ISBN 978-9-38060-734-4.
- ↑ 5,0 5,1 Ḥusain, Muẓaffar.; Akhtar, Syed Saud., {{{nom2}}}; Usmani, B. D., {{{nom3}}}. A concise history of Islam, p. 228. OCLC 868069299. ISBN 978-93-82573-47-0.
- ↑ IAS Network (2020). Ancient & Medieval Índia History Notes. Nova Delhi: UPSC, p. 71
- ↑ Agnihotri, V. K. (2010). Índia history with Objetive Questions and Historical Maps. Nova Delhi: Allied Publishers, p. 82. ISBN 9788184245684.
- ↑ Abuseitova, M. Kh. (2007). "Historical and Cultural Relations between Kazhakhstan, Central Àsia and Índia from ancient claves to the beginning of the 20th century". En Braja Bihārī Kumāra, J. N. Roy. Índia and Central Àsia: Classical to Contemporary Periods. Nova Delhi: Astha Bharathi & Indian Council for Cultural Relations, pp. 43-56 (vore p. 50). ISBN 9788180694578.
- ↑ «Mamelucos: la feroç cavalleria musulmana de Napoleón que va dessagnar a el heròic poble espanyol» (en és). abc. Consultat el 30 de novembre de 2019.
- ↑ Walsh, p. 70
- ↑ Anzalone, p. 100
- ↑ Anzalone, p. 100
- ↑ Walsh, p. 70
- ↑ Anzalone, p. 101
- ↑ «Razia Sultan: The Story of the First, and Last, Female Ruler of the Delhi Sultanate» (en en-us). The Better Índia. Consultat el 30 de novembre de 2019.
- ↑ «Razia Sultana - Zubaan» (en en). Google Arts & Culture. Consultat el 30 de novembre de 2019.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mamelucos de Delhi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.