Manuscrit de Bajshali
El Manuscrit de Bajshali és un antic text matemàtic indi escrit en corfa d'abedull que es va trobar en 1881 en el llogaret de Bajshali, districte de Mardan (prop de Peshawar en l'actual Pakistan). És potser 'el manuscrit més antic existent en matemàtica índia.[1]
Per a algunes parts analisades es va propondre una datació per radiocarbono d'entre els anys 224 i 383, mentres que per a atres parts s'obtenia una datacién d'entre el 885 i 993 en un estudi recent, encara que ha segut criticada per especialistes per motius metodològics (Plofker et al., 2017[2] i Houben, 2018[3]).
El manuscrit conté el registre indi més antic conegut del número zero.[4][5] Està escrit en sánscrito en una influència significativa de dialectes locals.[1]
Descobriment
[editar | editar còdic]El manuscrit va ser desenterrado d'un camp en 1881,[6] per un llaurador en el llogaret de Bajshali, que està prop de Mardan, ara en Jaiber Pastunjuá, Pakistan.[1] La primera aproximació al manuscrit va ser realisada per Rudolf Hoernlé.[1][7] I en morir, va prendre el relleu G. R. Kaye, que va editar el treball i ho va publicar com a llibre en 1927.[8]
El manuscrit existent està incomplet i consta de setanta fulls de corfa d'abedull, [4] [7] l'orde del qual es desconeix.[1] Està en la Biblioteca Bodleiana de la Universitat d'Oxford (MS. Sánscrito. D. 14),[1][6] i es prevé que és massa fràgil per a ser examinat per acadèmics.
Contingut
[editar | editar còdic]
El manuscrit és un compendio de regles i eixemples ilustrativos. Cada eixemple és plantejat com un problema matemàtic, descrivint la solució i es verifica que el problema ha segut resolt. Els problemes de mostra estan en vers i el comentari està en prosa, associat en càlculs. Els problemes impliquen aritmètica, àlgebra i geometria, incloent la medició. Els temes tractats inclouen fracciones, raïls quadrades, progressions aritmètiques i geomètriques, solucions d'equacions simples, equacions llineals simultànees, equacions de segon grau i equacions indeterminades de segon grau.[8][9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Plofker, Kim, Agathe Keller, Takao Hayashi, Clemency Montelle i and Dominik Wujastyk. 2017. “The Bakhshālī Manuscript: A Response to the Bodleian Library’s Radiocarbon Dating.” History of Science in South Àsia. 5.1: 134-150.
- ↑ Jan E. M. Houben, “Linguistic Paradox and Diglossia: On the emergence of Sanskrit and Sanskritic language in Ancient Índia.” De Gruyter Open Linguistics (Topical Issue on Historical Sociolinguistic Philology, ed. Chiara Barbati i Christian Gastgeber.) OPLI – Vol. 4, número 1: 1-18. DOI: https://doi.org/10.1515/opli-2018-0001
- ↑ «[1]», The Guardian. Consultat el 14 de setembre de 2017.
- ↑ «[2]», Bodleian Library. Consultat el 4 de febrer de 2021.
- ↑ 6,0 6,1 (1999) The Nine Chapters on the Mathematical Art: Companion and Commentary, Oxford University Press. ISBN 0-19-853936-3.
- ↑ Hoernle, 1887.
- ↑ 8,0 8,1 Bibhutibhusan Datta(1929).Bull. Amer. Math. Soc..35(4)
- 579–580.
- ↑ Plofker, Kim (2009). Mathematics in Índia, Princeton University Press, p. 158. ISBN 978-0-691-12067-6.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Manuscrito de Bajshali» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.